Del Bullingdon al Garret
L’origen dels clubs exclusius per a homes es remunta al segle XVII, i en la seva història està escrita la lluita de classes que forma part de l’essència d’aquest país. No entre pobres i rics, sinó entre vells rics (aristòcrates, nobles i terratinents) i nou-rics (la classe mercantil que va prosperar amb la revolució industrial). La seva existència respon al desig atàvic de relacionar-se amb la tribu d’un, la dels que havien servit l’imperi a l’Índia, Birmània o Tanzània, o la dels que havien heretat el títol i els diners perquè sí, o la dels que havien exercit d’ambaixadors a Roma o a París (el Travellers Club encara exigeix als potencials socis que enumerin quatre països que hagin visitat). A Londres hi ha 25 gentlemen’s
clubs. Entre els més antics figuren el White’s (fundat el 1693), del qual el príncep Carles és soci; el Brook’s (1762), que ha tingut entre la clientela el primer ministre William Pitt i William Wilberforce, que va dirigir la campanya per abolir l’esclavitud; el Boodle’s (del mateix any), molt vinculat al Partit Conservador; el Club Militar Naval, favorit dels membres de les forces armades, que té dues entrades, una per als que van vestits formalment i una altra per als que no; el Reform Club (1832), de naturalesa progressista, que accepta homes “de tota raça, nacionalitat i condició, sempre que tinguin personalitat i talent”; el Black’s del Soho, d’esperit bohemi; el seu veí Groucho Club, refugi d’escriptors i periodistes, o el Garret de Covent Garden, que acull molts actors, i els membres voten cada ics anys si canvien els estatuts per admetre les dones (sempre surt que no: cal majoria qualificada de dos terços). Després hi ha els que ja no existeixen, com el Thursday, popularitzat a la sèrie de televisió The
crown, on es desfogaven el duc d’Edimburg, l’actor David Niven i l’espia Kim Philby. Però per als dirigents conservadors, la primera experiència és en molts casos el Bullingdon, d’Oxford, on van competir ja com a estudiants David Cameron i Boris Johnson.
Els clubs d’homes responen a un esperit atàvic, el d’associar-se només amb la pròpia tribu