Un fòssil trobat a Israel canvia la visió dels inicis de la nostra espècie
És la resta d’‘Homo sapiens’ més antiga de fora de l’Àfrica: quasi 200.000 anys
Un fòssil de fa gairebé 200.000 anys descobert al mont Carmel d’Israel ha demostrat que la nostra espècie, Homo sapiens, va sortir de l’Àfrica almenys 50.000 anys abans del que indicaven fins ara les troballes arqueològiques.
El descobriment, que es presenta avui a la revista Science, suggereix que l’emergència i expansió dels Homo sapiens va estar vinculada a una innovadora tècnica de talla d’eines de pedra coneguda com a mètode Levallois. Aquesta tècnica, més versàtil i sofisticada que les anteriors, va permetre als seus inventors explotar els recursos naturals amb més eficiència.
D’altra banda, el fòssil d’Israel ajuda a reconciliar els resultats de les anàlisis genètiques amb les troballes arqueològiques. Segons les anàlisis genètiques, hi va haver creuaments entre el llinatge dels Homo sapiens que venien de l’Àfrica i el dels neandertals que vivien a Euràsia en algun moment fa entre 219.000 i 460.000 anys. El registre arqueològic, en canvi, no havia trobat cap prova que indiqués que els Homo sapiens s’haguessin aventurat fora de l’Àfrica fins a una data més tardana.
El fòssil ha aparegut a la cova Misliya, que forma part del complex de coves del mont Carmel, en què s’excava des dels anys vint del segle passat. El lloc va gaudir de períodes de clima humit fa entre 190.000 i 244.000 anys i de llargues èpoques d’aridesa tant abans com després, cosa que suggereix que els humans podrien haver poblat la regió esporàdicament, sense arribar a assentar-s’hi.
El fragment de crani està format per mig maxil·lar, amb les seves vuit peces dentals –tot i que un incisiu està trencat– i una part del pòmul i del paladar. Els autors de la investigació el classifiquen com a Homo sapiens perquè presenta trets característics de la nostra espècie i, en canvi, li falten trets diagnòstics dels neandertals i de qualsevol altra espècie humana.
La seva antiguitat s’ha calculat amb tres mètodes de datació complementaris que permeten situar l’edat del fòssil entre 177.000 i 194.000 anys. Aquesta datació el converteix en la prova més antiga de presència d’Homo sapiens fora de l’Àfrica.
Dins de l’Àfrica, les restes més antigues atribuïdes a la nostra espècie són dos grups de fòssils trobats en jaciments d’Etiòpia que tenen edats estimades de 160.000 i de 195.000 anys. Així mateix, s’han trobat fòssils més antics al Marroc i a Sud-àfrica que se situen en la línia evolutiva que més endavant va portar els Homo sapiens.
El maxil·lar del mont Carmel aporta, així, una peça més a un trencaclosques encara in com investigació, plet. En sediments de la seva mateixa antiguitat i de la mateixa cova s’han trobat eines de pedra tallades amb la tecnologia Levallois. Aquesta tecnologia també ha aparegut al jaciment de Jebel Irhoud del Marroc al costat dels fòssils de la línia evolutiva dels Homo sapiens, que tenen uns 300.000 anys.
La visió que emergeix d’aquest conjunt de troballes és que la nostra espècie va aparèixer en algun lloc de l’Àfrica fa entre 200.000 i 300.000 anys. A partir d’aquí, “van prendre la ruta per sortir a través de la vall del Nil i van seguir la costa mediterrània”, explica en entrevista telefònica Israel Hershkovitz, primer autor de la de la Universitat de Tel Aviv. No hi ha proves que en aquesta primera sortida arribessin més enllà de l’Orient Mitjà, on van entrar en contacte amb els neandertals.
En una migració posterior es van estendre fins a la Xina, on s’han trobat 47 peces dentals d’Homo sapiens d’uns 100.000 anys d’antiguitat. Però la gran sortida de l’Àfrica, que els va portar a estendre’s per tot el món, va ser la que hi va haver fa uns 60.000 anys. “Nosaltres som descendents dels que van sortir fa 60.000 anys”, aclareix Juan Luis Arsuaga, paleontòleg de la Universitat Complutense i coautor de la investigació.
CANVI DE GUIÓ La troballa prova que els humans moderns van arribar a Euràsia abans que no es creia MIGRACIÓ POSTERIOR “Nosaltres venim dels que van sortir més tard, fa 60.000 anys”, aclareix Juan Luis Arsuaga