Barcelona ignora què hi ha rere 6.647 persianes abaixades
La ciutat té 78.033 comerços de planta baixa; el 77,2%, 60.265, estan actius, i més de 3.000 locals tancats són d’“usos residencials”
Sembla un títol d’Agatha Christie. El misteri de les persianes abaixades. I, com tota novel·la de misteri, té els seus herois: quatre incansables Hèrcules Poirot (sis, alguns dies). Aquests detectius van recórrer del maig al novembre del 2016 tots els carrers de Barcelona, l’un darrere l’altre, per fer l’inventari comercial més fiable que la ciutat ha tingut mai. Però ara no han de resoldre només un enigma, sinó 13.023. Aquesta és la xifra de locals inactius de què l’Ajuntament admet que no té una “informació exacta”.
Joan Miquel Piqué, de l’empresa que ha fet el cens, rebaixa una mica la xifra. Barcelona, explica, té 78.033 locals de planta baixa: 60.265 en servei i 17.768 de tancats. Dels inactius, n’hi ha 4.745 en venda, traspàs o lloguer. I no tots els 13.023 negocis restants tenen el mateix protagonisme en aquest misteri.
Se sap, per exemple, que un total de 3.106 han renascut com a habitatges (en molts casos, sense cèdula d’habitabilitat) o reben altres “usos residencials, com garatges o instal·lacions relacionades, com, per exemple, transformadors elèctrics”. I 3.270 locals van tenir una activitat econòmica prèvia abans que abaixessin la persiana. Això deixa un nucli dur de 6.647 comerços dels quals no se sap absolutament res, tret d’una cosa: han tancat. Barcelona ignora què passa, si és que passa alguna cosa, a l’altre costat de les persianes abaixades. “Són locals –diu l’Ajuntament– dels quals no es tenen dades sobre el seu possible ús actual o futur”. De moment, la funció del cens era fer la foto actual. Estudis posteriors aclariran els interrogants encara sense resposta.
L’Eixample lidera l’activitat comercial de Barcelona, amb 14.368 locals en servei, el doble que els 7.114 de Sant Martí, medalla de plata. Ciutat Vella obté la de bronze, amb 6.222. L’Eixample també lidera la llista per densitat comercial, amb 2.163 negocis per km2. El segueixen Gràcia (1.816) i Ciutat Vella (1.788). Els fanalets vermells són Sarrià-Sant Gervasi i Sants-Montjuïc, que no arriben als 350/km2. L’anterior cens era del 2014, “però aquest és més precís, i mostra un coneixement més fidedigne de la nostra realitat comercial”, explica l’economista Agustí Colom, regidor d’Ocupació, Empresa i Turisme.
El recompte de fa quatre anys va cometre errors garrafals, com ara comptabilitzar tots els mercats, galeries i centres comercials com si fossin un únic negoci, quan la veritat és que només els 42 mercats municipals acullen 3.312 establiments. Aquells criteris expliquen que aquella radiografia no sigui tan segura com l’actual, que des d’ahir ja es pot veure al web municipal.
El regidor Colom avança possibles explicacions al misteri de les persianes abaixades. “Poden ser locals intercomunicats amb d’altres o sense activitats comercials directes, però que s’utilitzin com a magatzems d’altres negocis”. Les inspeccions es van fer en horari comercial, de 9 h a 19 h, de manera que no es pot descartar “que alguns siguin locals de lleure nocturn sense signes externs que els identifiquin”.
L’altra gran sorpresa del cens, les botigues reconvertides en habitatges, ja era coneguda per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). “Aquesta realitat ve de lluny”, diuen dos dels seus portaveus, Luis Sanmartín i Lucía Delgado. La Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), que representa més de cent entitats, va parlar ahir “d’una vergonyosa situació provocada per la falta de pisos socials i els lloguers impagables”.
Els últims mesos hi ha hagut diversos desnonaments de famílies que vivien en antigues oficines o fruiteries. És el cas de dues famílies monoparentals: la de l’Antonio, amb la custòdia compartida d’un fill menor d’edat, i la de la Karima, mare d’un nen de 9 anys i d’una nena de 10. Tots dos van ser desnonats per les dificultats per pagar el lloguer, però no van poder accedir a l’escàs parc de pisos per reallotjar famílies en situació vulnerable.
La Mesa d’Emergències, que integren l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, gestiona aquest servei. Però els seus habitatges estan pensats per a persones que hagin perdut casa seva. I oficialment l’Antonio i la Karima no han perdut una casa, sinó una
botiga, i, a més a més, sense cèdula d’habitabilitat. “L’Administració –afegeix la PAH– no pot mirar cap a una altra banda, i menys quan, segons el mateix inventari municipal, hi ha 3.106 locals comercials amb usos residencials”. Avui l’Antonio, la Karima i els seus fills han estat reallotjats per la PAH en dos dels blocs de la seva Obra Social, al carrer Aragó.
LA PAH “Les famílies que viuen en comerços tenen més problemes en cas de desnonament” LA FAVB “És una situació vergonyosa provocada per la falta de pisos i per lloguers impagables” MEDALLA D’OR... L’Eixample lidera l’activitat comercial de Barcelona, amb 14.368 locals comercials ...PER PARTIDA DOBLE Aquest districte també encapçala la llista per densitat comercial: 2.163 negocis per km2