Els accidents mortals baixen a menys de la meitat

L’Ajuntament reitera la seva aposta per la reducció de la velocitat a tota la ciutat després de l’augment dels ferits greus

Barcelona va tancar l’any amb menys morts en accidents de trànsit però amb més ferits greus. La reducció de víctimes mortals és de més de la meitat respecte a l’any anterior. Es va passar dels 28 morts el 2016 a 12 l’any passat. És la xifra més baixa d’ençà que es recopilen les dades, com reflecteix el balanç de sinistralitat presentat ahir per l’Ajuntament.

La sèrie històrica dibuixa un horitzó esperançador que cada vegada s’acosta més a l’objectiu de zero morts. Lluny queden les 88 víctimes que hi va haver el 1990, les 54 de l’any 2000 i fins i tot les 40 del 2010. Tot i això, quan hi ha almenys una mort el resultat no pot ser mai positiu. “Que la xifra sigui bona no vol dir que sigui satisfactòria”, va remarcar ahir el comissionat de seguretat, Amadeu Recasens.

L’accidentalitat a la ciutat continua sent molt alta. El 2017 hi va haver cent sinistres més que l’any anterior, es va passar de 9.330 a 9.430, dels quals 241 van ser de caràcter greu. Davant aquest panorama, l’Ajuntament afirma que sent reforçada la seva aposta per un altre tipus de mobilitat que comporti menys risc, amb prioritat per al transport públic, la bicicleta o els desplaçaments a peu. “Cal fer polítiques que permetin fer una ciutat més amable”, va incidir la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, que va subratllar que cal “potenciar una ciutat més lenta”. La recepta municipal passa per ampliar la xarxa de carrils bici, reduir el nombre de carrils viaris o bé fer-los més estrets perquè així els conductors pilotin amb més cura i multiplicar les zones 30. L’objectiu és rebaixar la velocitat mitjana global a què se circula a tot Barcelona.

Les dades que apuntalen l’aposta municipal a favor de l’anomenada “pacificació del trànsit” són que el 26% dels desplaçaments de la ciutat es produeixen en vehicle privat i només en aquests trajectes es concentra el 89% dels accidents. Els motoristes continuen encapçalant la trista llista de víctimes mortals. Set conductors van perdre la vida l’any passat. La seva mitjana d’edat era 28,5 anys. Aquest col·lectiu també acumula el nombre més alt de ferits de gravetat, un 77% del total, amb 114 conductors de motocicleta o ciclomotor lesionats.

L’altre segment de població afectat per la sinistralitat –malgrat que també va experimentar un descens respecte a l’any anterior– és el dels vianants i especialment la gent gran. Cinc persones van morir atropellades el 2017 (16 van morir el 2016) i 67 van patir ferides de gravetat. Les persones grans concentren els principals esforços de conscienciació davant les imprudències. El perfil del vianant accidentat és el d’una persona d’entre 57 i 89 anys atropellada per no fer cas del semàfor, travessar a fora del pas vianants o transitar a peu per la calçada.

Les imprudències continuen sent les principals causes de la si- nistralitat. També en el cas dels conductors. La major part de contratemps ocorreguts van tenir com a causa la falta d’atenció en la conducció, no respectar les distàncies de seguretat, fer girs indeguts i desobeir el senyal del semàfor. En el fons no és res de nou. Són les mateixes causes de l’accidentalitat que es repeteixen any rere any i el més greu de tot és que es deuen a factors evitables que tenen a veure amb la conducta individual de conductors i vianants. Les xifres mostren que els accidents fruit de l’infortuni es compten amb els dits d’una mà. Només cinc sinistres es van deure a una avaria mecànica.

La ingesta d’alcohol i l’excés de velocitat continuen tenint un paper rellevant en l’accidentalitat. Els conductors enxampats sota els efectes de la beguda van ser 204, mentre que van disminuir els que conduïen sobrepassant els límits de velocitat, de 56 a 41 casos. La Guàrdia Urbana continua centrant els esforços a combatre les conductes de risc al volant, amb una atenció especial als usuaris que condueixen a una velocitat excessiva. Per això ha desplegat una campanya de controls en grans eixos viaris de la ciutat com la Diagonal, la Gran Via, el carrer Aragó i les rondes. En total, la persecució policial d’aquests comportaments es va saldar l’any passat amb un 30% més de denúncies.

CONDUCTES EVITABLES La falta d’atenció i desobeir el semàfor, causes principals de la sinistralitat ES MANTÉ LA TENDÈNCIA El col·lectiu més afectat va ser el dels motoristes, amb 7 morts i 144 ferits

Malgrat que la distribució dels ruscos de Vespa velutina no s’ha incrementat excessivament a les comarques catalanes, sí que es detecta un creixement exponencial del nombre de nius respecte del 2012, el primer any que es van tenir notícies de l’espècie invasora a Catalunya, que va arribar a França el 2004 en un contenidor portuari procedent del continent asiàtic.

A Catalunya, el 2017, es van trobar 370 nius, molts més que els 116 de l’any anterior, cosa que confirma el creixement exponencial. Encara així, les xifres es podrien disparar, ja que s’estima que només es detecten un 10% dels nius existents.

La destrucció dels nius va a càrrec dels agents rurals només als llocs on puguin suposar un perill per a les persones. La vespa asiàtica, segons els experts, és impossible d’erradicar, però sí que es poden aplicar mesures de control, gestionades a través d’un protocol d’actuació elaborat en col·laboració amb els apicultors. Se centra sobretot en l’eliminació dels nius i la captura de les reines, amb mètodes que sorgeixen de la hibernació, generalment a partir del febrer, quan les temperatures van en augment.

Si el ritme invasiu de la vespa asiàtica es manté, l’amenaça per a les poblacions autòctones d’abelles de la mel s’agreuja, ja que la invasora les ataca i les extermina. Fonts del sector apícola mantenen que hi ha risc de desaparició de les abelles en pocs anys, cosa que suposaria un impacte de conseqüències incalculables per a l’equilibri ecològic i la biodiversitat.

El 2017 s’han trobat 370 nius, malgrat que només es detecten un 10% dels ruscos existents