Quan el carrer és una pista d’obstacles
Senyalitzacions i mobiliari urbà ubicats en llocs poc adequats dificulten la vida al vianant
De vegades les molèsties que pateixen els vianants com a conseqüència de l’estretor de les voreres o de la presència a les mateixes voreres de nombrosos obstacles no s’haurien de convertir en un problema de solució impossible. Molts lectors que aquests dies participen en el fòrum obert per La Vanguardia sobre la mobilitat del vianant a Barcelona apunten que n’hi hauria prou de moure uns quants metres els senyals, pals de serveis, contenidors de residus i altres elements del mobiliari urbà que dificulten, si no impedeixen, el pas del vianant per un espai que, en principi, hauria d’estar reservat per a ell.
Segons dades facilitades per l’Ajuntament, a Barcelona cada dia es fan al voltant de 2,5 milions de desplaçaments a peu. El pla de mobilitat urbana 2013-2018, aprovat a finals del mandat passat i encara vigent, estableix com a prioritat “millorar l’accessibilitat i el confort de les voreres i els espais per a vianants”. Tot i que s’han dut a terme importants millores i Barcelona resisteix bé la comparació amb altres grans ciutats europees en matèria d’accessibilitat, la veritat és que encara hi ha molta feina a fer.
Estadístiques recents assenyalen que a Barcelona hi ha censades més de 80.000 persones amb algun tipus de limitació de mobilitat. La població més gran de 70 anys està formada per un quart de milió de barcelonins.