“És un gran moment per ser dona en aquesta indústria”
Ethan Hawke, actor i director de cinema que estrena dues pel·lícules a Sundance
ROBIN WILLIAMS “Se sol utilitzar la paraula ‘geni’ amb massa freqüència, però ell ho era de debò”
LA DENÚNCIA DE LES ACTRIUS “És un mal moment per ser un home blanc a Hollywood si ets un porc”
Ha arribat al Festival de Sundance amb dues pel·lícules, tot i que no dissimula que una li importa més que l’altra. I és que mentre que Blaze, que narra la vida del músic country Blaze Foley, marca el seu retorn a la direcció, la seva participació a Juliet, naked, de Jesse Peretz, una comèdia romàntica en què viu un idil·li amb Rose Byrne, l’involucra només com a actor. Malgrat això, el qui ha estat nominat a l’Oscar quatre vegades, l’última de les quals per Boyhood, només s’emociona quan es posa a parlar de la seva filla gran, Maya, producte de la seva llarga relació amb Uma Thurman, que en el seu debut com a actriu protagonitza una minisèrie basada en Donetes ,de Louise M. Alcott.
Acostuma a venir al Festival de Sundance. Prefereix el cinema independent a les grans superproduccions de Hollywood?
El que m’interessa és treballar amb gent que tingui talent. Si em conviden a rodar amb Denzel Washington i Antoine Fuqua Els
set magnífics jo no podria ser més feliç. No té res de dolent fer un gran western. Però si em proposen de fer un estudi de personatges amb Sally Hawkins, com vam fer a Maudie, el color de la vida, també és fantàstic. No m’oblidaré mai de quan vaig fer Abans que el diable sàpiga que has mort amb Phillip Seymour Hoffman i Sidney Lumet. Cada vegada que et reuneixes en una habitació amb gent amb talent en sorgeix una cosa bona. Tant és si és una pel·lícula independent, una superproducció o una obra de teatre. És la gent la que marca la diferència.
I què és el que el porta a dirigir? Només ho fa de tant en tant...
Soc un actor professional, i quan escric i dirigeixo ho faig només per amor. Quan vaig fer el documental sobre Seymour Bernstein, una cosa que sempre deia era que mirava de protegir la seva faceta amateur. Jo ho faig simplement per fer-ho, només per veure si em surt bé, i és una joia no esperar-ne res a canvi. En el cas de Blaze volia fer una òpera de música country. I, si fas una pel·lícula així i et conviden a Sundance, has aconseguit la teva meta. L’objectiu no és que la pel·lícula es projecti als centres comercials dels Estats Units.
I si ha arribat a Sundance ja ho ha aconseguit tot?
No, però si no arribes a Sundance no aniràs enlloc, perquè és l’objectiu de qualsevol pel·lícula independent. Si et conviden a passar-la aquí, tens la possibilitat que es vegi en altres llocs. No només Sundance; també a a South by Southwest, Berlín, Cannes, Telluride o Toronto. Aquests festivals són com els comissaris del cinema independent.
De vegades s’atipa de la seva feina com a actor?
De vegades. En ocasions te n’atipes perquè t’agradaria guanyar més diners, o tenir més bones oportunitats o que les coses fossin més fàcils. Tots tenim la percepció que ens podria anar més bé, però la raó per la qual faig documentals o escric llibres és lliurar la guerra contra l’avorriment, per no posar-me a pensar d’aquesta manera. A més, tres o quatre vegades l’any algú fa una pel·lícula i et meravelles quan la veus. Això és el que tots busquem, fer una pel·lícula d’aquestes.
El satisfà més escriure o dirigir?
La veritat és que jo vaig aprendre a escriure i a dirigir a partir de la meva feina com a actor. Per l’actuació he trobat els meus amics i amb això pago les factures, però veure Blaze a Sundance amb una gran audiència és una cosa que em genera un plaer que no m’ha generat mai l’actuació.
La seva filla Maya és una de les protagonistes de la nova adaptació de Donetes...
Veure-la treballar en aquella minisèrie va ser un dels millors moments de la meva vida. Que faci el mateix a què he dedicat la meva vida va ser meravellós, sobretot perquè es nota que ha nascut per a fer-ho. S’hi ha entregat amb enorme passió i disciplina. Ha estat la primera vegada en molt de temps que m’’he sentit així. No tinc paraules per explicar la sensació que em va produir veure com brilla.
Però va intentar convence-la que potser aquesta no era la millor professió per a ella?
Intenta tu convence-la d’alguna cosa...
Ha parlat amb ella sobre el sexisme a la indústria?
Per descomptat. Ha crescut amb això, i està molt més ben preparada que els altres. Jo crec que ara és un gran moment per ser dona en aquesta indústria. Aquesta versió de Donetes ha estat dirigida per una dona. Ella ha treballat en un sol projecte i ja li ha tocat que el dirigís una dona. Jo he fet 60 pel·lícules i només dues les han dirigit dones. En canvi, el seu pròxim film estarà dirigit per una dona. És un gran moment per ser una actriu de 19 anys perquè està aprenent de la generació que la precedeix a lluitar pel que et mereixes.
I és un mal moment per ser un home blanc a Hollywood? Hi ha gent que ha de pagar pel que ha fet, d’això no hi ha dubte. Jo crec que Donald Trump ens està fent quedar molt malament, i això ha generat molta irritació, fet que ha generat una reacció còsmica de l’univers. La idea que tenim el president més racista de la història després del primer president afroamericà és molt sorprenent. En qualsevol cas, jo crec que és un mal moment per ser un home blanc a Hollywood si ets un porc. Però és un bon moment per ser una persona perquè la gent s’està despertant.
No estic gens preocupat.
Al festival s’està presentant un documental sobre Robin Williams. Quin va ser l’impacte d’haver treballat amb ell?
Robin Williams va canviar la meva vida per sempre. Gràcies a ell vaig aconseguir el meu primer agent. Quan el vaig conèixer, ell estava fent Esperant Godot amb Steve Martin a Broadway mentre assajàvem El club dels poetes
morts. Recordo que ell i la Marcia em semblaven la gent més meravellosa del món. Se sol utilitzar la paraula “geni” amb massa freqüència, però ell ho era de debò, un geni de la comèdia. Tenia una ànima brillant i jo vaig tenir la gran fortuna de poder coneixe’l bé. Hi ha una escena a la pel·lícula en què jo recito un poema davant de la classe, i aquesta va ser la primera vegada que vaig sentir quin era el poder de l’actuació. El poder catàrtic que pot tenir en la teva vida. Ho vaig sentir al seu costat i va ser una experiència sorprenent. Aquesta és la raó per la qual soc aquí, gairebé 30 anys després. Una vegada que has tingut un moment així, ja no hi ha marxa enrere...