Foc al cos, el desig en flames
Coincideixen en el temps Estiu 1993, l’aclamada obra mestra de Carla Simón, i Call me by your name, que perfectament podria haver-se titulat Estiu 1983, ja que en aquesta estació d’aquest any transcorre la seva plàcida acció. Les pel·lícules que evoquen un estiu més o menys idíl·lic de la infància o l’adolescència, temps d’iniciació, descobriments vitals i freqüents desencants, formen gairebé un gènere en si mateixes, i dels més delicats, aromàtics i emotius si la mirada de l’autor és neta: Compta amb mi, Los juncos salvajes, Estiu del 42... És el gènere dels jocs al jardí, els banys al riu, els berenars compartits, les passejades en bici i la claredat de la lluna, on els dies semblen quedar detinguts en una mena d’edènica eternitat.
Call me by your name es localitza en una preciosa vila al nord d’Itàlia i centra l’atenció en el fill de disset anys d’una culta i poliglota família, sobtadament enamorat d’un jove americà que arriba al lloc a passar-hi sis setmanes. Sis setmanes amb el foc al cos, el desig en flames.
Inspirat en una novel·la d’André Aciman, el film era un projecte del veterà (aviat en farà noranta) James Ivory, finalment productor i responsable del guió però no de la direcció, que assumeix un Lucca Guadagnino cent vegades més contingut que a A bigger splash i d’escriptura pertinentment ivoryana: el perfum d’Una habitació amb vista, per entendre’ns. Guadagnino il·lustra una sèrie d’estampes iguals a si mateixes, rituals estivals exempts de tot suspens i sorpresa i sense altra progressió dramàtica que la passió creixent dels amants. És una obra fresca, oxigenada, sensual, dolça sense passar-se de sucre, calmosa i civilitzada, d’un exquisit refinament formal: la subtil declaració d’amor està filmada en un sol pla, al voltant d’una assolellada plaça i el seu monument central en homenatge als caiguts en la batalla del Piave. Quatre nominacions a l’Oscar avalen la seva categoria, incloent-hi la del protagonista, Timothée Chalamet, en realitat excel·lent.