Sense amor i amb molt poca esperança
Direcció: Andrei Zviàguintsev Intèrprets: Mariana Spivak, Aleksei Rozin, Matvei Novikov, Marina Vassílieva, Producció: Rússia. 2017. Neliubov. 128 min. Drama. La bellesa que tots reconeixem, o creiem reconèixer, convertida a Loveless en arma blanca de tall assassí. La bellesa serà convulsa o no serà, que va dir el clàssic, com aquesta proposta de cor glaçat, reconeguda amb el premi del jurat a Canes i una de les cinc candidates a l’Oscar en llengua estrangera d’aquest any.
Zviàguintsev ens acosta a uns éssers malvats i ens clava una plantofada disfressada de cruel retrat de la classe mitjana russa, amb una mirada tenyida de ràbia i angoixa. Diàfana des del títol mateix, evident fins i tot en les subratllades, i bonica, ja dic, amb aquella bellesa freda de l’hivern rus, que és la bellesa de la desolació més total. Per moments fins i tot excessiva, impressionant en l’excés. La protagonista vol ser estimada, però no sap estimar; el seu marit està massa ocupat amb la seva nova família, i ensopega amb el mateix egoisme i la mateixa frustració que abans.
Loveless, sense amor, explica amb aire de thriller i to de tragèdia la degradació d’una parella fastiguejada més enllà de les paraules. Fins que descobreixen que el seu fill ha desaparegut aprofitant la distracció i la indiferència amb què l’un ataca l’altre.
Aquesta criatura perduda, que té la virtut d’unir-los per trobarlo: en la recerca compartida del noi resideix en bona mesura la poca esperança d’aquest film desesperançat fins a l’extrem.
Som davant una fallida espiritual narrada hipnòticament. Zviàguintsev, mestre de l’èpica de la desolació, redueix aquí el focus de la seva anterior i celebrada Leviatan (2014), on aquesta degradació agafava aires d’epopeia social. A Sin amor se centra en la parella, una mica a la manera de Secrets d’un matrimoni (1973); el seu film et deixa la mateixa sensació d’exageració i veritat –de necessitat– que deixen moltes de les millors pel·lícules de Bergman, com l’esmentada.
Una desolació espiritual, fins a cert punt catàrtica. Un silenci fred, que s’assembla molt a un crit. Sin amor, és cert, i amb molt poca esperança.