Continuar treballant? No, gràcies

Hi ha una lletania que ha abduït el món del futbol i els professionals tant la deixen anar després d’un 5 a 0 a favor com d’un 1-2 en contra. –Cal continuar treballant. Quina mania amb treballar! El més grandiós del moment de Leo Messi, contagiós, és que l’home no està precisament treballant. Ja l’hi diu el seu fill Thiago:

–Una altra vegada vas al gol, papa?

Leo Messi és determinant perquè, entre altres coses, no es pren el futbol com una feina, encara que últimament roba pilotes decisives (vegeu els dos primers gols del Barça). És un futbolista que s’ho passa bé remenant una pilota sobre un terreny de joc. Això no és treballar...

Els companys segueixen a Messi –Alba, Iniesta, Coutinho?– i no treballen sinó que es diverteixen, la gran diferència. Hi ha una alegria, una frescor i una espontaneïtat que deixa en evidència la resta d’equips, fets de jugadors que treballen, i més que treballaran. Per fer això prefereixo les obres viàries, com aquells espontanis que es recolzen a la tanca i regalen consells als operaris. Jo no vull veure els meus futbolistes amb granota blava, perquè per a treballadors ja hi ha els assalariats. El que volem és que visquin el futbol com Messi, que està utilitzant la seva llibertat tàctica per fer-nos reviure el plaer de córrer darrere pilotes de drap al pati o pilotes de goma sobre la platja.

No hi va haver humiliació a un digníssim Espanyol –hi ha dues menes de culers: els que es rabegen amb els pericos i els que comprenen la seva minoritària existència–, però sí lluita de classes. La classe treballadora anava de blanc-i-blau, la classe recreativa anava de blaugrana.

Jugar a futbol no és anar a treballar. És anar al gol.