FLORENTINO PÉREZ

Gran gestor, nul secretari tècnic

El president del Reial Madrid surt molt malparat de la crisi, però els estatuts del club el protegeixen de possibles mocions de censura. No s’entreveuen candidats opositors ni a mig termini. El Bernabeu, un estadi fred, no demana la seva dimissió, com va passar per última vegada fa dos anys, amb l’inefable Rafa Benítez a la banqueta. Per ara. A Florentino Pérez fins i tot els enemics li elogien la gestió econòmica, però ningú no entén el seu inveterat costum d’exercir de secretari tècnic encobert i construir la plantilla deixant-se aconsellar per una camarilla d’amics. La política esportiva del club des de l’estiu s’ha revelat desastrosa. Va fitxar jugadors que no tenen la confiança de l’entrenador (Theo, Ceballos, Llorente, Vallejo i Mayoral) i va renovar a preu d’or amb contractes de llarga durada a estrelles que semblen caduques (Cristiano Ronaldo, Modric o Benzema). L’últim ridícul ha estat el sainet amb Kepa, que van fer venir des de Bilbao per trobar-se amb l’oposició ferma de Zidane. La renovada obsessió de Florentino seria utilitzar Cristiano, amb el qual no ha tingut mai gaire feeling, per abaratir el fitxatge de Neymar, una cosa que fins i tot al si del club veuen impossible aquest 2018 i molt poc probable el 2019. Florentino ja se’n va atipar una vegada, el febrer del 2006. Ara per ara no dona símptomes d’esgotament.