ZINÉDINE ZIDANE

Perdut i sense brúixola

Durant el seu primer any i mig al capdavant de la banqueta va enlluernar tothom i es va convertir en un dels cinc entrenadors del Madrid amb dues Copes d’Europa (els altres quatre són Villalonga, Carniglia, Muñoz i Del Bosque). De sobte, a finals d’agost de l’any passat, la seva estrella es va apagar. Avui apareix com el primer culpable de la crisi. Potser un cas sense comparació en el món del futbol. Pocs han guanyat tant tan ràpid per perdre tot el crèdit a la mateixa velocitat. En la roda de premsa després de la desfeta de Copa va dir que aquest és el seu “pitjor moment”, va donar a entendre que el seu cicle s’estava acabant i que el PSG era la seva última bala. El club li busca recanvi i Mauricio Pochettino és l’escollit. Poc amant de les arengues, home discret, Zidane és víctima de la política de rotacions que tan bé va practicar el curs passat. No va poder o no va voler oposar-se a la pèrdua de qualitat de la plantilla i la defensa obcecada dels seus jugadors de confiança l’ha portat a la perdició. Fa quatre mesos que mira d’aixecar l’equip i sembla tan perdut com el primer dia. Es reconeix culpable, però no troba la recepta. Té a favor seu el poc arrelament al càrrec. Ha firmat per tres anys més, però ja com a futbolista va renunciar a un sucós contracte quan li va semblar que no estava a l’altura. El seu gest va estalviar 12 milions al club. Pocs madridistes de cor poden presumir del mateix.