Les supervivents
Simona Halep i Carolina Wozniacki se sobreposen a tot per ser finalistes
La calor habitual d’aquestes dies de l’any a Melbourne ha castigat com sempre totes les tennistes, però n’hi ha dues, les finalistes, que han superat tots els obstacles per arribar a la final de demà, un escenari magnífic per buscar el seu primer títol de Grand Slam. Simona Halep ha perdut dues vegades a Roland Garros –l’última, l’any passat, en un partit en què dominava clarament a Ostapenko, i l’anterior el 2014–, mentre que Caroline Wozniacki ha cedit també en dues oportunitats al US Open (2009 i 2014). A la campiona l’espera, a més, el número 1 mundial.
“Ha estat una muntanya russa, però no he llançat mai la tovallola i me’n sento molt orgullosa”, va explicar la romanesa Halep després de vèncer a l’alemanya Angelique Kerber per 6-3, 4-6, 9-7 en un duel amb suspens fins a l’últim cop. Kerber –campiona del 2016– va tenir dues boles de partit, però no les va poder aprofitar quan disposava, a més, del servei a favor seu amb 5-6. El mateix que havia passat poc abans amb 5-4 per a Halep, que recorda “un moment molt dur en què tot era possible. Però no hi he renunciat mai i he continuat lluitant”.
I és que la tennista de Constança s’ha aferrat a la Rod Laver Arena en aquesta edició. La vivència de la semifinal no era nova per a ella perquè en un partit de la tercera ronda contra la nord-americana Lauren Davis, 76 del món, va remuntar tres pilotes més en contra en un dels millors combats del 2018, que es va allargar durant 3h45m. Després del 6-4, 4-6 dels dos primers sets, el definitiu va tenir una durada de 2h22m. No hi va haver treva fins al desenllaç, resolt per 15-13. Un espectacle de supervivència, recollit amb molts comentaris elogiosos des de les xarxes socials. “No em sentia ni els músculs ni els peus”, va comentar la romanesa després de la marató esportiva. Tampoc no ho ha tingut fàcil Carolina Wozniacki, que es va imposar a Elise Mertens per 6-3, 7-6 (2).
La semifinal no va tenir res a veure amb la de Halep, però sí que és cert que la jugadora d’Odense va tenir una desaparició inexplicable quan dominava per 5-4 i 30-0 en el segon set i servia per segellar la seva classificació per a la final. En aquell instant es va bloquejar, va cometre dues dobles faltes i va permetre que la seva rival agafés la iniciativa fins al 5-6 i tingués fins i tot dues oportunitats de forçar la tercera mànega. Què havia passat perquè la danesa, una tennista més experta, perdés la concentració? Wozniacki mateixa ho va explicar: va ser el record de la semifinal del 2011, quan era número u del món, en què va malgastar una bola per arribar a la final contra la xinesa Na Li. “Aquell partit encara el tinc al cap”, va precisar la danesa.
Però el d’ahir no va ser el moment més complicat per a Wozniacki en aquest Open d’Austràlia. En la tercera ronda es va enfrontar a Jana Fett, que va arribar a vèncer per 6-3, 2-6 i 5-1 en el tercer set. La croata (119 del món) no s’ho va creure, li va agafar vertigen davant la possibilitat de culminar el que hauria estat un triomf excel·lent per a ella i va perdre sis jocs consecutius. La danesa continuava viva, com també ho va estar l’any passat quan va perdre sis finals consecutives abans de tancar el 2017 amb dos bons resultats: les victòries a Tòquio (6-2, 6-0 a Muguruza a les semifinals) i, sobretot, al Masters de Singapur, on va derrotar per un doble 6-4 Venus Williams en l’últim partit. Anteriorment, en la trobada del grup, s’havia imposat a Simona Halep per un contundent 6-0, 6-2, el precedent més recent entre les dues finalistes a Melbourne. De fet, Wozniacki domina els duels directes per 4-2 abans d’una final molt oberta.
LA CLASSIFICACIÓ DE LA WTA
A la final s’enfronten la número 1, Halep, i la 2, Wozniacki, que pretenen la supremacia mundial