Primer examen

Lentament va apareixent informació sobre la trajectòria de l’economia catalana en els últims mesos. Ahir va ser l’EPA: ja és possible una primera valoració dels efectes, i les perspectives, dels esdeveniments de l’octubre sobre l’ocupació. Vegem una síntesi del que diuen les xifres.

Primer, el succeït fins al setembre. L’any que va finalitzar el tercer trimestre del 2017, l’ocupació va augmentar un 2,9%, amb uns 93.000 nous llocs de treball. Aquell avenç reflectia importants contribucions de la construcció (un 27% de la nova ocupació) i la indústria (prop del 20%), amb els serveis reduint sensiblement el seu ritme d’augment anual (un 1,7%, davant el 2,9% dels dos anys anteriors). En suma, un important increment de l’ocupació gràcies a la seva acceleració en la construcció i la indústria. Què va succeir en l’últim quart del 2017? Encara que en termes anuals hi ha una accentuació en el creixement de l’ocupació per la caiguda experimentada a finals del 2016, l’avenç trimestral en llocs de treball va ser simplement nul: malgrat l’augment en la indústria, les pèrdues en construcció i serveis el van contrarestar.

L’efecte del conflicte polític d’octubre-desembre sobre el mercat de treball català no està del tot definit. Caldrà esperar els resultats del primer trimestre per avaluar-lo adequadament, encara que la seva marcada desacceleració els últims mesos no suggereix res de positiu: l’ocupació a Catalunya va passar d’un intens avenç trimestral del 3,2% en el segon quart del 2017, a l’1,4% del tercer i a l’esmentat 0% entre setembre i desembre. L’impacte fins ara ha estat, doncs, i en relació amb l’ocupació, modest. Però encara que sembli suau, convé recordar que avui l’ocupació a Catalunya se situa encara un 8% per sota de l’existent el 2007. És a dir, dels gairebé 675.000 llocs de treball perduts en la crisi, en faltarien encara prop de 300.000 per recuperar els valors previs a la doble recessió del 2008-2013. Al ritme que hem seguit (uns 75.000 llocs de treball/any de mitjana), si transitéssim els propers anys sense nous xocs interns o externs que redueixin el creixement, no seria fins al 2021 quan assoliríem els registres del 2007. Aquest 2018, i davant la nova legislatura que s’obre a Catalunya, faríem bé de no generar noves incerteses. Perquè tenen efectes corrosius: posposen inversions, endarrereixen consum i ajornen nova contractació o redueixen plantilles. El mercat de treball té, com l’economia, una enorme inèrcia. Quan creix, és difícil torçar en el curt termini la seva dinàmica. Però si aquesta es trenca, és igualment costós recuperar el camí de millora. Per això, no s’han de menystenir els efectes que podria generar un altre xoc: tot i que l’ocupació sembla haver aguantat aquest primer envit, no voldria veure’n un altre que acabés tenint més traducció en l’ocupació.

Fins ara l’impacte del conflicte català ha estat suau, però caldria evitar un altre xoc