Draghi acusa els Estats Units d’alimentar una guerra de divises
El BCE es mostra preocupat per l’auge de l’euro, que va superar els 1,25 dòlars
Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), va admetre ahir que una part del consell de govern de l’entitat està preocupada per l’actuació dels Estats Units per fer caure encara més el dòlar i afavorir, d’aquesta forma, les exportacions i el creixement de la seva economia. L’euro es va canviar ahir a més d’1,25 dòlars, tot i que a darrera hora va caure a l’1,24. L’escalada té almenys un doble efecte sobre l’eurozona: d’una banda, abarateix les importacions i pot alentir les expectatives d’inflació del BCE, claus per posar fi a l’era dels estímuls i normalitzar la política monetària; d’una altra, fa menys competitives les exportacions de l’eurozona, cosa que podria afectar el creixement i, novament, frenar l’alça dels preus.
Fins i tot mantenint la prudència i moderació que s’exigeix al càrrec, Draghi no es va mossegar la llengua ahir després de la reunió de política monetària celebrada a Frankfurt. “Aquesta preocupació és més àmplia que simplement el tipus de canvi, es tracta de l’estat general de les relacions internacionals en aquest moment. També hi ha una preocupació addicional. Si tot això conduís a una restricció no desitjada de la política monetària, que no es justifica, llavors hauríem de pensar en la nostra estratègia de política monetària”. Si no va ser una amenaça, s’hi va assemblar bastant.
Des dels EUA arriben senyals contradictoris en aquest sentit. Dimecres passat, Steve Mnuchin, secretari del Tresor dels Estats Units, va assegurar al Fòrum de Davos que al seu país ja li anava bé amb la deriva actual en els tipus de canvi: “Òbviament, un dòlar feble és bo per nosaltres pel que fa al comerç i les oportunitats”. Però les declaracions ahir dijous al mateix Fòrum del president Trump en defensa de l’“Amèrica primera” van contradir les paraules de Mnuchin, provocant de passada el repunt de la moneda nord-americana.
Però el que es discuteix ara no
L’eurozona seguirà amb els tipus actuals al 0% almenys fins ben entrat el 2019, segons Mario Draghi
són els fets, sinó les formes. Abans, durant i després de la gran recessió, l’FMI i els governadors centrals han mantingut –més o menys– el compromís de no buscar artificialment les anomenades devaluacions competitives i evitar guerres de divises. I els Estats Units han trencat el pacte, segons deixa entreveure Draghi. “El problema és si aquests altres moviments en el tipus de canvi, que poden ser causats per l’ús del llenguatge, que vaig que dir no formen part dels termes de referència que s’han acordat recentment, tenen un efecte en la trajectòria de la nostra inflació”.
Fora d’això, el que té clar el BCE és que el camí de normalització de la política monetària no s’altera de moment per molt que el mercat anticipi un final més abrupte dels estímuls o, fins i tot, una pujada de tipus més aviat del previst. No, insisteix Draghi. “La informació disponible confirma un ritme fort d’expansió econòmica, que es va accelerar més de l’esperat en la segona meitat del 2017”, va afegir el banquer italià.
Els tipus continuen, doncs, en el 0% i res no fa preveure alces fins ben entrat el 2019. “Hi ha poques possibilitats que els tipus d’interès puguin pujar aquest any i esperem que es mantinguin en els nivells actuals durant un període prolongat que superarà amb escreix l’horitzó del programa de compra de deute”. Les compres de bons sobirans i corporatius a l’eurozona es van iniciar el març del 2015 i està previst que concloguin el setembre vinent.