El port de Barcelona fa un gran salt i el tràfic creix un 26%
Es recuperarà el projecte inicial d’accés ferroviari valorat en 300 milions
El 2017 ha estat un any rècord al port de Barcelona. Han crescut amb força tots els tràfics, amb l’única excepció del d’automòbils, que s’ha retallat pel descens de la producció. Els contenidors han tornat a ser clau, amb una alça espectacular, del 32,3%, que ha dut a moure pràcticament 3 milions de TEU. Globalment, la càrrega que ha entrat i sortit dels molls ha augmentat un 26%, fins a 61 milions de tones. La xifra de negoci va ascendir a 167 milions d’euros, un 7% més que el 2016, el benefici net va assolir els 50 milions, un 50% per sobre de l’aconseguit un any abans, i el cash flow (flux de caixa), 99 milions, un 15% més, valor que permet mantenir un elevat nivell d’inversió. Amb aquestes dades, el port de la capital catalana es confirma com el que més creix de tots els grans ports europeus.
Els resultats del 2017 van ser presentats ahir pel ministre Íñigo de la Serna. Mai abans un titular de Foment, departament del qual depèn el port, no havia presidit l’acte on es donen a conéixer els comptes anuals de la infraestructura. Preguntat per això, va dir que li semblava normal la seva participació, que va desvincular de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i va recordar que dimarts va fer el mateix a Bilbao.
El ministre de Foment es va referir al port de Barcelona com “una de les joies de la corona del nostre sistema portuari espanyol” i va destacar el “salt qualitatiu espectacular” que ha fet el 2017, pel qual va felicitar el president de la infraestructura, Sixte Cambra, i tot el seu equip. Aquest últim, que ja va anunciar que no seguirà en el càrrec quan hi hagi nou Govern català –l’encarregat del seu nomenament–, va agrair les paraules de De la Serna i va posar l’accent en el “salt d’escala” que s’ha produït. “El comerç internacional creix al 3,6%, l’economia entre el 3% i el 3,4%, el tràfic del port el 26% i el 8,3% amb el nostre hinterland (àrea d’influència)”, va assenyalar Cambra, per qui el que compta és que aquesta evolució positiva “s’ha consolidat” en produir-se “tots els mesos”. I va avançar que “al gener hem accelerat encara més aquest ritme”.
L’increment dels ingressos es deu a l’augment de l’activitat que hi ha al port. En els contenidors, destaquen els de transbordament (de vaixell a vaixell), que van créixer un 137%, en gran part gràcies a cinc noves línies d’MSC. Els contenidors d’importació van augmentar un 8,3%, fins a 561.103 TEU, i els d’exportació un 2,6%, per situar-se en 705.204 TEU. La Xina segueix com a primera destinació i origen. Els líquids a granel van guanyar un 27% de tràfic, amb un total de 14,4 milions de tones, i els sòlids a granel un 10%, fins als 4,4 milions. La càrrega rodada va créixer un 6,2% i va canalitzar 393.601 unitats de transport intermodal (UTI). L’única dada negativa és la del transport de cotxes, que va cedir un 8,7% per quedar en 837.273 vehicles. Amb tot, Barcelona es manté com a líder espanyol en aquest segment. El trànsit de passatgers va superar per primera vegada els 4 milions, un 4,5% més, amb 1,4 milions de viatgers en ferris (+12%) i 2,7 milions en creuers (+1%).
Entre les inversions en curs, destaca la dels accessos ferroviaris, que es reformularan. De la Serna va anunciar que es recuperarà el projecte inicial valorat en uns 300 milions d’euros, que assumiran de manera compartida el ministeri i el port, consistent en una doble via d’ample mixt. La que estava prevista, que representava la meitat de cost, “tenia dificultats de seguretat”, va explicar el ministre. En paral·lel, es millorarà l’accés provisional mitjançant la instal·lació d’un tercer fil al carrer 4 de la Zona Franca.
De la Serna exhibeix els resultats com a exemple de la potència del sistema espanyol de ports