Judici a la primera cèl·lula gihadista capaç d’atemptar a Catalunya
Un mosso infiltrat va ser la clau de l’operació Caront
Els experts en terrorisme Fernando Reinares i Carola García Calvo acaben de publicar un informe sobre els atemptats de l’agost passat a Barcelona i Cambrils en què revelen que l’Estat Islàmic va dissenyar a començaments del 2015 una onada d’atemptats a la Unió Europea que havien de començar a Barcelona. El pla es va avortar per la detenció a Varsòvia d’Abdeljalil Ait el-Kaid, un marroquí que va viure a Torrevella, es va desplaçar el setembre del 2014 a Síria i que havia d’executar la matança a Barcelona. Al final, l’escenari triat per sembrar el terror va ser París, on el 13 de novembre els gihadistes van assassinar 137 persones. En aquell context, l’abril del 2015 els Mossos d’Esquadra van culminar l’operació Caront, en què van desarticular una cèl·lula gihadista autodenominada Fraternitat Islàmica, establerta a Terrassa i Sabadell, que van investigar durant un any i de què van poder provar la seva intenció, voluntat i capacitat de cometre atemptats a Catalunya. L’activitat d’aquest grup es jutjarà a partir d’avui davant la secció quarta de la sala penal de l’Audiència Nacional. La fiscal contra el terrorisme gihadista Dolores Delgado demana una pena de 19 anys de presó per als capitostos: Antonio Sáez, Rida Hazem i Lahcem Zamzami. En sol·licita deu per a tres dels presumptes terroristes que van ser arrestats a Bulgària quan estaven a punt d’entrar a Síria, i set anys per a quatre processats més.
Cal remuntar-se a l’estiu del 2014 i recordar que en aquells moments l’Estat Islàmic encara no havia iniciat la seva escalada de terror amb l’ús de vehicles pesants per als atemptats, l’assalt a la sala Bataclan trigaria a arribar i des d’Al-Raqqa, a Síria, els responsables de les operacions a l’exterior convidaven els seus seguidors a perpetrar accions individualitzades contra objectius molt definits, especialment militars i policies. És en aquest context que el perruquer granadí Antonio Sáez Martínez va crear a la rebotiga de la seva perruqueria de Terrassa una cèl·lula gihadista que durant un any va compaginar dos objectius: atemptar a Catalunya, assumint “l’honor de morir”, o anar a combatre Síria.
Un dels aspectes més importants de l’operació Caront i que evidencien les 5.549 pàgines que formen els 20 volums del sumari és la gran càrrega probatòria que hi ha contra una cèl·lula que els Mossos d’Esquadra van aconseguir monitorar, minut a minut, gràcies a la tasca d’un agent infiltrat, un policia que en poc temps va aconseguir guanyar-se la confiança del líder i convertir-se en un més del grup.
Fins a la desarticulació de Caront, les anteriors operacions antigihadistes que s’havien dut a terme a Catalunya neutralitzaven petits grups o individus que tenien tres objectius: el finançament, la propaganda o la captació d’adeptes. Amb Caront es produeix un punt d’inflexió. La cèl·lula estava disposada a matar. I el seu líder, Antonio Sáez, després d’una radicalització en temps rècord, dedicava hores i hores del dia a teoritzar i deixar per escrit tota la feina de radicalització dels seus seguidors. Els anomenats quaderns del perruquer, els seus diaris i anotacions, es van convertir en una joia per als investigadors.
No van passar ni tres mesos entre la conversió de Sáez i les primeres referències a la “gihad mundial”. El perruquer va abraçar la fe musulmana el 13 de juliol del 2012 a la mesquita de Can Puiggener de Sabadell. Aquell mateix dia va anotar en un dels seus quaderns: “Estic molt content d’adquirir aquest compromís en un món cristià dominat per infidels i impius”. Només dos mesos després explicava que “els grans màrtirs” actuaven per “la situació d’opressió cap al poble musulmà”. I ja el 26 d’octubre reconeixia en un manuscrit amb lletra rodona i clara que havia estat “absor- bit per la gihad mundial contra croats i jueus”. Col·leccionava exemplars de l’Alcorà. En molts feia anotacions a peu de pàgina i fins i tot entre línies. En un va dibuixar un anagrama de l’Estat Islàmic i va anotar: “Actuar sense pietat contra els enemics i tractarlos amb extrema violència per terroritzar-los, ja que nosaltres hem patit les nostres pròpies dosis de terror”.
Ell estava disposat a fer-ho. I en va deixar constància durant la investigació l’agent infiltrat que assistia a les reunions amb una màquina enregistradora oculta que va immortalitzar hores i hores de converses en què el perruquer els preguntava si estaven disposats a morir i a matar. “Jo no sé com dir-vos el que us diré... Vosaltres seríeu capaços de carregar-vos un kabir (infidel)? Aquí, ara, demà, n’agafem un. En seríem capaços?”. L’agent encobert provava d’aconseguir detalls sobre l’objectiu que el perruquer havia seleccionat. “N’agafem un. El gravem, li posem el vestit i es penja a internet”, va explicar més o menys. Es referia a la granota taronja de les execucions enregistrades que aquells dies l’aparell propagandístic de l’Estat Islàmic difonia. El perruquer estava disposat a executar una víctima.
Aquella conversa va tenir lloc el 2 d’abril. Així que va poder, l’agent infiltrat va comunicar als seus superiors les intencions de la cèl·lula, que es van traslladar al jutge Santiago Pedraz. No hi havia cap dubte: calia procedir a la detenció del comando. No es podien arriscar. Després dels arrestos, cinc dies després de l’enregistrament, durant els escorcolls es va localitzar un material molt valuós per a la investigació. Als quaderns del perruquer hi apareixen les anotacions de les seves proves fabricant explosius. També es van localitzar les fotografies que una tarda tres dels detinguts van fer a la plaça Espanya sobre alguns objectius: la comissaria dels Mossos, el centre comercial Arenas i l’hotel Plaza. En un altre moment van parlar d’atemptar al Parlament, fins i tot d’entrar amb armes a matar polítics, d’assaltar una llibreria jueva o de segrestar i demanar el rescat de la directora d’una sucursal del banc de Sabadell.
Malgrat que mai no es van poder concretar els lligams amb l’Estat Islàmic, el cas és que la cèl·lula va aconseguir enviar almenys un dels seus homes a Síria. El marroquí, de 22 anys i veí de Terrassa, es va desplaçar després a la ciutat iraquiana de Fal·luja, on va morir en una explosió. Tot i que no hi ha confirmació oficial de la seva mort, la seva germana va rebre una trucada el novembre del 2015 en què se li comunicava la mort i, des d’aleshores, ni ella ni la seva dona no n’han sabut res més.
Tres més dels seus homes van ser detinguts el desembre del 2014 a Bulgària quan es disposaven a entrar a Turquia per saltar després a Síria. Sobre seu pesava una ordre de detenció internacional cursada per les autoritats espanyoles, però van aconseguir travessar cinc països en un Peugeot. Després de ser detinguts van explicar que volien obrir una botiga de roba a Turquia, però no va colar.
Serà molt complicat que en les sessions del judici que comença avui no hi hagi referències al que es va denominar “la xivatada”. Durant la investigació, els Mossos van denunciar que dos policies nacionals de la brigada d’informació de Barcelona van demanar a dos dels seus confidents que alertessin els membres de la cèl·lula que estaven sent investigats per la policia catalana i que hi tenien “un xivato”. Aquells policies sabien que els Mossos hi tenien un agent infiltrat. Pedraz va arxivar dues vegades la denúncia, però les referències a la delació són constants en el sumari. El mateix magistrat va escriure a la interlocutòria que va enviar a la presó set dels deu detinguts que de la intervenció telefònica a un d’ells “es va poder constatar que el grup investigat, després de saber que la policia els anava al darrere, va extremar les precaucions durant les seves comunicacions telefòniques”. Malgrat tot, l’operació policial va culminar amb èxit i avui es comença a jutjar. Caront va suposar una fita en la lluita antiterrorista perquè s’havia aconseguit infiltrar un agent encobert. Una operació extremadament complexa en aquesta modalitat de terrorisme.