Puigdemont trasllada a ERC la pressió de la investidura
Torrent, amenaçat pels tribunals, té a les seves mans la viabilitat del ple
El candidat demana empara al president del Parlament per assistir al ple
El jutge impedeix a Jordi Sànchez i a Oriol Junqueras d’anar a la sessió
LA BATALLA JUDICIAL Puigdemont al·lega davant el Suprem que no li cal el seu permís per anar al Parlament
L’ESCENARI
Els independentistes es garanteixen els 68 vots per a una investidura a la primera
A la caixa forta del Palau de la Generalitat hi ha un cofre del 1932 amb un medalló d’or cisellat, ònix i amb les quatre barres de la bandera catalana en relleu al centre. És el medalló amb què des de la restauració de la Generalitat amb Josep Tarradellas se solemnitza la presa de possessió del president de la Generalitat. La cerimònia té una dificultat constant des d’aleshores: no hi ha manera humana d’obrir el fermall del cordó de què penja la medalla.
En una legislatura normal, el “maleït fermall” –així s’hi refereixen els qui l’han intentat obrir– seria la preocupació del president del Parlament. En canvi, el que té davant avui Roger Torrent és la convocatòria d’un ple d’investidura amb instruccions fixades pel Tribunal Constitucional amb l’amenaça d’incórrer en un delicte si no es compleixen, i amb un candidat a la presidència sobre el qual pesa una ordre del Tribunal Suprem de crida i cerca a Espanya.
Carles Puigdemont reivindica des de Brussel·les el seu dret a ser candidat i paral·lelament a la partida en els tribunals ha decidit jugar una partida política al Parlament amb repercussions en la relació amb ERC.
L’equip legal del president destituït va descartar ahir al matí demanar permís al Suprem perquè Puigdemont pogués anar al debat convocat a les 15 hores, tal com plantejava el Tribunal Constitucional. L’evidència que el jutge Pablo Llarena no donaria una resposta positiva si no es posava abans a disposició de la justícia, i per tant era detingut i conduït a presó, no era una alternativa per a Puigdemont, que té la prioritat de mirar que el Parlament voti la seva investidura per reafirmar la legitimitat dels resultats del 21-D. Per això, l’escrit remès a Llarena es va limitar a acreditar la seva condició de diputat amb plens drets, especialment el de la immunitat parlamentària, de manera que entén que no necessita demanar cap tipus d’autorització judicial per a l’exercici d’aquests drets.
Puigdemont també es va personar per escrit, amb la resta de diputats de Junts per Catalunya, davant el Tribunal Constitucional per denunciar una vulneració de drets fonamentals per haver-se fixat mesures cautelars per condicionar la investidura. El Tribunal no va admetre a tràmit el recurs del Govern central després d’una acalorada sessió de sis hores dissabte però va considerar que per raons d’“urgència excepcional” havia de posar condicions a la investidura.
El recurs tindrà resolució immediata ja que, tot i que l’Alt Tribunal donava deu dies a les parts per posicionar-se, els magistrats es reuniran aquest matí per resoldre abans de l’hora prevista d’inici del ple. Malgrat això, Puigdemont s’ha estimat més defugir la via judicial per esprémer el reglament del Parlament i l’Estatut i reivindicar davant el president de la Cambra la immunitat dels diputats.
Puigdemont va enviar una carta a Torrent –signada com a “diputat i candidat a president de la Generalitat”– en què li reclama empara i que “adopti les mesures necessàries per salvaguardar els drets i prerrogatives” dels membres del Parlament. El que denuncia Carles Puigdemont són “les actuacions judicials i governamentals de l’Estat encaminades a obstaculitzar l’exercici del meu mandat” com a diputat i candidat i, particularment, a “impedir que pugui assistir al ple d’investidura”. La vigilància als passos fronterers com la Jonquera o els controls a la carretera de Camprodon han provocat col·lapses els últims dies i el desplegament de la Policia Nacional a l’entorn del Parlament –vigilància de clavegueram inclòs i amb helicòpters que sobrevolen el parc de la Ciutadella– han estat objecte d’una queixa oficial del president del Parlament al Ministeri de l’Interior.
Puigdemont, que publicava ahir a Instagram una foto del passeig Picasso, al costat del Parlament, sempre ha volgut deixar oberta la porta a tornar des de Brussel·les, encara que condicionada a un pacte amb l’Estat per evitar la detenció. Així, l’últim pas de la seva estratègia posa el focus en Roger Torrent, que ahir va rebre la notificació del TC, amb advertència inclosa, en què es diu que una hipotètica desobediència serà castigada amb penes d’inhabilitació. El president del Parlament va mantenir contactes ahir a la tarda amb JxCat i ERC, els lletrats del Parlament i diferents juristes a la recerca d’una fórmula que permeti posar en marxa el ple sense incórrer en cap delicte. En tots els casos el ple se situa en situació similar a la que es va viure el 6 i 7 de setembre passat amb l’aprovació de la llei del Referèndum i la de Transitorietat Jurídica.
El ple ha d’arrencar amb la lectura per part del secretari de la candidatura proposada. Una vegada es confirmi l’absència física de Puigdemont, la disputa estarà servida. Cs, PSC i PP ja han anunciat que
demanaran la suspensió, mentre que el bloc independentista vol forçar la investidura a distància. La decisió està en mans de Torrent.
No sense tensions, JxCat i ERC han posat totes les condicions per aconseguir una investidura a la primera amb 68 vots. Oriol Junqueras i Jordi Sànchez han demanat la delegació del vot emparats pel Suprem, que els nega la llibertat, i a les renúncies de Clara Ponsatí i Lluís Puig des de Brussel·les es va sumar ahir la de la republicana Meritxell Serret, si bé amb missatge a navegants: “Sacrifico el meu escó i la meva immunitat parlamentària, conscient que tothom estarà a l’altura sacrificant interessos personals per recuperar el Govern, restaurar la llibertat i la democràcia i implementar la república al servei de la ciutadania”. Per la seva part, Toni Comín va renunciar al seu vot a distància, que el TC prohibeix.
Els republicans s’han vist obligats a fer pinya amb Puigdemont però no amaguen la preocupació pel pas que pot fer la legislatura avui. Mentre que Puigdemont bloqueja qualsevol alternativa que no sigui la seva investidura o fins i tot unes eleccions, des d’ERC confien en una sortida que els permeti continuar en el marc de la legalitat, amb la vista posada també en Junqueras, que continua a presó, i és que la votació podria prendre’s com una reincidència.
A falta d’investir president, les forces independentistes avancen en un pla de govern que inclou el final als concerts a escoles d’elit, la gestió pública d’Aigües Ter-Llobregat i una assemblea constituent per al desenvolupament de la república. La legislatura pot tenir d’aquí uns quants dies full de ruta, però la medalla del president no s’ha portat a netejar.