Líders falaguers
Claudia Piñeiro, escriptora argentina, que publica ‘Las maldiciones’
Entrevista a l’escriptora argentina Claudia Piñeiro, que acaba de publicar Las maldiciones ,en què mostra els mecanismes de l’anomenada nova política a través de la meteòrica carrera del seu protagonista, que amaga sinistres secrets.
Claudia Piñeiro (Buenos Aires, 1960), guanyadora de premis com la Sonrisa Vertical o el Sor Juana Inés de la Cruz, acaba de publicar Las maldiciones (Alfaguara), en què el protagonista, el seductor Román Sabaté, experimenta una meteòrica carrera política que amaga sinistres secrets. L’autora mostra els mecanismes de l’anomenada nova política. Dissabte (cinema Aribau, 20.15 h) dialogarà amb la canadenca Louise Penny i, una mica més tard (21.30 h), es projectarà la pel·lícula Betibú, basada en la seva novel·la homònima. Piñeiro va conversar amb aquest diari durant la passada Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara.
Aquesta novel·la seva és política per a uns, policíaca per a d’altres.
No la vaig pensar com a política. Tracta de com un polític consolidat, Fernando Rovira, revela al seu assistent Sabaté per què el va escollir fa dos anys i el que ha de fer ara per al partit. És algú que exerceix poder sobre un altre. Vaig provar un cap i un empleat, un mestre i el seu aprenent, però el món de la política és molt ric per reflectir aquest conflicte.
És una casualitat que tots els cognoms dels seus personatges siguin catalans?
Ho faig des de la meva segona novel·la, només els catalans se n’adonen. La meva família és d’origen espanyol. Tinc diverses guies de telèfons de Catalunya i els vaig traient d’allà. De petita em portaven al Casal Català i, d’alguna manera, sento que aquesta sonoritat onomàstica té alguna cosa a veure amb mi.
El del llibre és un partit molt actual, s’assembla al de Macron a França, creat per emprenedors des del no-res...
A l’Argentina el president Macri també té una estructura així, són empresaris o banquers que s’alcen a partir del màrqueting, tant a la dreta com a l’esquerra, Macron a França, Trump als EUA. És el mateix cicle mundial, és gent que abaixa el discurs a nivells molt senzills perquè se’ls entengui tot.
La maledicció de la Tolosana sembla de ficció.
No, és un mite històric. Es diu que, abans de la fundació de Buenos Aires, aquesta bruixa va orinar a la pedra fundacional de La Plata, a finals del XIX, i va dir que cap governador de la província no arribaria a president d’Argentina.
“Des de la segona novel·la, els cognoms dels meus personatges són catalans”
CURIOSITAT
Román Sabaté mostra una gran tendresa paternal cap a en Joaquín. Això trenca tòpics.
És una novel·la sobre la paternitat, explicada com a road movie, amb molta acció. A la primera escena algú s’escapa amb un nen. Em pregunto coses com quin és el moment que un home decideix que té un fill. Hi ha pares biològics que assumeixen el fill, però d’altres no. I el donant de semen se sent pare d’alguna manera?
Dins de la trama integra referents intel·lectuals com les teories de Levi-Strauss...
El seu paper és fonamental, ja que la periodista escriu sobre aquest tema, aplica les seves tesis d’antropologia estructural sobre la màgia de la tribu. La política d’avui és com el mag d’abans, ens convencen que alguna cosa funcionarà, hi ha allò de manipular l’altre, amb l’oratòria o amb la màgia.
Qui és la China?
Un tipus de dona actual que ha de guanyar-se el pa, fa de periodista, cosa que no li agrada gaire, però també escriu el seu llibre. Respecte als homes, estaria amb el que vol estar però no amb qualsevol, i per això té una vida bastant lliure.
Sobre la política i els bruixots...
Vostès tenen Jordi Pujol.
“N’hi ha molts: Jordi Pujol tenia una pitonissa que li passava ous per l’esquena”
POLÍTICA I BRUIXOTS
Com diu?
Esclar. Tenia una dona, la pitonissa Adelina, que li passava ous per l’esquena per alliberar-lo de les males energies. Molts polítics han buscat aquestes coses, Perón mateix.