Els EUA comuniquen a Turquia que no pensen sortir de Síria
Ankara ha promès netejar tota la frontera de terroristes caigui qui caigui
Els Estats Units no tenen cap intenció d’atendre l’exigència turca d’abandonar les seves posicions de suport a les milícies kurdes al nord de Síria. “No ens plantegem retirar les nostres tropes de Manbig”, va explicar ahir a la CNN el general Joseph Votel, comandant del Comandament Central dels EUA (Centcom).
Durant el cap de setmana, el president i el ministre d’Exteriors de Turquia havien comminat els EUA a tocar el dos, davant l’empenta de l’exèrcit turc per netejar la seva frontera de guerrillers de la branca siriana del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). La seva operació Branca d’Olivera es va iniciar fa onze dies a l’enclavament d’Afrin, netament aïllat dels altres dos cantons kurds a Síria després de l’anterior incursió turca del 2016.
La trajectòria de col·lisió entre Turquia i els EUA, els dos exèrcits amb més efectius de l’OTAN, és clara. I la mateixa CNN revelava ahir que patrulles dels Estats Units a Manbig estan sent pressionades de manera creixent per milícies àrabs aliades d’Ankara, havent-se produït ja intercanvis de foc.
Res no permetia aventurar aquest risc a l’inici de la guerra de Síria, quan tant Ankara com Washington apostaven per una ràpida caiguda de Baixar al-Assad. Ara, és el líder de l’oposició a Turquia, Kemal Kiliçdaroglu, el que sol·licita al president Erdogan que revisi la seva animadversió cap a Al-Assad i restableixi ponts, pel comú interès de preservar la unitat de Síria i eliminar “refugis terroristes”. El ministre d’Exteriors, Mevlüt Çavusoglu, publicava ahir mateix una columnaa The New York Times en la qual expressava una cosa difícil de rebatre: “Un aliat de l’OTAN armant una organització terrorista que ataca un altre aliat de l’OTAN suposa una violació dels principis de l’organització i una anomalia política que cal corregir”. Però en qüestió d’hores ja estava esgargamellant-se a Twitter, “Quina vergonya, The New
York Times, contrasta les teves històries!”, per un article sobre una miliciana suïcida kurda que s’hauria carregat un tanc i diversos soldats turcs.
Fals o no, és una veritable guerra asimètrica de l’OTAN contra l’OTAN. Perquè el PKK, encara que es presenti sota sigles diferents als diferents territoris kurds, està catalogat com a banda terrorista tant pels Estats Units com per la UE. Les milícies kurdes d’Afrin, de fet, no van ser entrenades pels nord-americans, sinó pels russos. La retirada d’aquests, i la inacció de les defensa aèries, tant russes com sirianes, davant l’ofensiva turca –amb 72 bombarders– porta alguns kurds a pensar que han estat venuts.
Que Donald Trump doni suport a una organització marxista com el PKK té força gràcia. Encara que en els últims anys el PKK hagi adoptat com a patró ideològic, més que el Che Guevara, el filòsof comunalista dels Estats Units, ja difunt, Murray Bookchin –un fet que li aporta brigadistes–. I això és així perquè ho vol l’enemic número u de l’Estat turc, Abdullah Öcalan, els pòsters del qual adornen cadascuna de les localitats preses a l’Estat Islàmic (EI) amb infanteria kurda i bombardejos dels Estats Units, fins i tot en pobles àrabs.
La derrota de l’EI no ha acabat, doncs, amb la guerra de Síria. I les converses de pau d’avui a Sotxi (Rússia), amb Turquia i l’Iran com a copatrocinadors, tampoc no hi posaran fi.
Mentrestant, el Gran Germà turc no para d’actuar. Més de tres-cents particulars o entitats –inclosa una associació de metges– han estat interrogats per exposar crítiques davant aquesta singular Branca d’Olivera.
Turquia deplora que un país de l’OTAN se serveixi d’una “banda terrorista” en guerra amb un altre membre