JxCat reitera que l’única alternativa a Puigdemont són unes altres eleccions
El PDECat retreu a ERC que aposti per “sacrificar” l’expresident com el PP
A les portes del ple d’investidura del nou president de la Generalitat, Junts per Catalunya (JxCat) es manté inamovible que l’únic candidat possible és i continuarà sent Carles Puigdemont. I no només això, sinó que reitera que no hi ha alternativa i que, en conseqüència, l’única sortida factible a la impossibilitat de reelegir el seu aspirant seria la celebració d’unes altres eleccions. És, de fet, la posició que manté des del primer moment i en la qual ha insistit les últimes hores tant en clau interna com a resposta als dubtes que en aquest sentit s’han produït dins del bloc independentista, sobretot per part d’ERC.
Va ser el missatge que es va transmetre, per exemple, en la reunió prèvia a la sessió d’investidura que ahir van mantenir els diputats de JxCat al Parlament, en què va intervenir el mateix Carles Puigdemont a través de videoconferència i que va servir també per designar els càrrecs del grup. La formació no preveu, en aquest context, cap altre escenari que no sigui el de la reelecció del seu candidat i, malgrat les incògnites que l’envolten, no pensa moure’s en cap altra direcció fins que s’hagi produït. I d’acord amb aquest criteri ha evitat entrar en polèmica pública amb ERC, malgrat que en privat les diferències d’estratègia són evidents, i hi continua negociant, també amb la CUP, un acord de govern que, en tot cas, està pendent del desenllaç de la investidura.
Qui sí que no ha tingut objecció a reconèixer les diferències que hi ha amb ERC ha estat, en canvi, el PDECat, el partit que es va presentar a la cita del 21-D dins de JxCat. La coordinadora general de la formació, Marta Pascal, no va fugir d’estudi i va ser directa quan va considerar “xocant” que el seu diputat al Congrés, Joan Tardà, mantingués exactament la mateixa posició que el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, sobre la voluntat de Carles Puigdemont de ser reelegit president de la Generalitat. Joan Tardà va afirmar diumenge en una entrevista publicada a La Vanguardia que “si per tenir Govern cal sacrificar el president Puigdemont, ho haurem de fer”, i Enric Millo va sostenir a RAC1 que “tot un poble no es pot sacrificar per un home”. “Em va xocar que coincidissin”, va lamentar la dirigent del PDECat en declaracions a TV3, perquè “la ciutadania de Catalunya no ens està demanant aquests sacrificis, sinó que donem compliment a les urnes del 21-D”.
Marta Pascal admetia, d’aquesta manera, que, tot i que el seu partit “comparteix full de ruta” amb ERC, les dues forces “no estan d’acord en absolutament tot”. Aquest reconeixement contrastava amb el fet que dins del PDECat, a diferència de JxCat, hi ha moltes veus que efectivament consideren que Carles Puigdemont sí que hauria de fer un pas al costat i que coincideixen, per tant, amb la posició d’ERC. I és que una cosa és el discurs públic i una altra la gestió interna que cada formació fa de les seves necessitats i que en aquest cas, malgrat el discurs oficial, resulta
Jordi Sànchez ha estat escollit president del grup al Parlament i Elsa Artadi en serà la portaveu
que són coincidents entre PDECat i ERC, però no amb JxCat.
Més enllà de les estratègies de cadascú, JxCat va tancar el seu organigrama al Parlament amb la designació de Jordi Sànchez com a president del grup, d’Elsa Artadi com a portaveu i d’Eduard Pujol com a portaveu adjunt. I també exerciran funcions de portaveus adjunts Gemma Geis, Josep Maria Forné, Albert Batet i Lluís Guinó. L’estructura queda en mans dels independents i la capacitat d’incidència del PDECat es veu reduïda a la mínima expressió, només amb dos militants entre tots aquests noms –els alcaldes de Valls (Albert Batet) i Besalú (Lluís Guinó)– i, a més, considerats molt pròxims a Carles Puigdemont.