Retorn a la filosofia
Estem pocs anys abans de veure que les grans empreses incorporaran als seus consells d’administració la figura del filòsof per donar orientació i capacitat crítica a l’activitat empresarial. La raó és el col·lapse creatiu en la presa de les grans decisions com a resultat de l’aplicació dels algoritmes com a substituts del factor humà; en els consells d’administració d’empreses asiàtiques ja s’asseu el robot, participant en l’avaluació de riscos.
La necessitat de les empreses i governs d’intentar eliminar el contingent, el risc i poder conèixer el nostre comportament per predir els impulsos col·lectius ha anat allunyant de la realitat molts professionals que es veuen assetjats per l’assoliment de resultats immediats. Aquesta situació ha generat la necessitat del retorn del filòsof, que prioritza el dubte a la certesa en abastar l’anàlisi. L’anàlisi d’aquesta qüestió el podem observar en el món editorial, filòsofs com Ferran Sáez, Rafael Argullol, Gregorio Luri, Marina Garcés, Francesc Torralba, Anna Pagès o Josep Ramoneda, entre molts altres, que interpel·len la realitat, la sotmeten al dictamen d’una mirada crítica i desvetllen la condició humana. La filosofia com a via de qüestionament a la proliferació d’assajos sobre el posthumanisme, el transhumanisme, la robòtica, la biotecnologia, el big data, ens porta a observar una contraimatge del progrés i la innovació, advertint les conseqüències de la seva utilització com a única via, gairebé determinista, d’afrontar el futur. Estem davant de veus que denuncien la malaltia del nostre temps i proposen identificar el paper curatiu de la filosofia.
Probablement és la doble capacitat d’afrontar els nostres mals i de mostrar un camí de curació la raó de l’èxit editorial de la filosofia. La filosofia ha tornat a mostrar-se útil per guiar i consolar la necessitat que tenen moltes persones de trobar alleujament en moments de dolor i de desconcert. El que el lector va trobant en els seus ensenyaments no és una simple reacció sinó, més aviat, la capacitat d’advertir el soroll al qual tots estem sotmesos i que no ens permet escoltar els pensaments, permetent allunyar-nos d’ell, de l’immediat, de la materialitat. La capacitat de neutralitzar el soroll i de fer-lo visible és la raó per la qual l’home modern torna a aproximar-se a la filosofia per completar la seva experiència del món.