El pollastre era això
Durant anys ens hem cansat de repetir, cada vegada més resignats, que la judicialització de la política era l’estratègia bàsica i equivocada del Partit Popular per afrontar el desafiament sobiranista. Mentre el Govern de la Generalitat, institucionalitzant el procés, anava amassant la mobilització social per disposar de prou força per tal d’instituir una nova legitimitat i suplantar la legalitat vigent, el Govern Rajoy es parapetava en les antigues taules de la llei per no afrontar un conflicte que, Diada rere Diada, no parava de créixer. Aquesta dinàmica va petar durant els mesos de l’infaust “Tumult”, per dir-ho amb el títol de la crònica escrita a sis mans per González, Ucelay i Garcia-Planas. Entre l’aprovació vergonyosa de la llei del Referèndum, l’1 d’octubre, l’inquietant desbordament al carrer i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, ens van anar estimbant en una situació de col·lapse institucional en la qual els ciutadans encara seguim sepultats. Trigarem a establir el control de danys amb precisió. Però el present, avui, és més espectral que fa mig any.
Vivim en una etapa de reforçament de l’Estat no a través de l’aprofundiment democràtic sinó intensificant l’alarmant deriva d’un cert autoritarisme postdemocràtic, per dir-ho ara amb una expressió de Josep Ramoneda. Aquests signes dels temps, talment com si ell no hi tingués res a perdre –perquè, entre tants irresponsables, ja ens han fet perdre tant–, els ha sabut interpretar Carles Puigdemont. No pas per revertir-los, que tampoc pot, sinó per intensificar-los i així cronificar una situació que és insostenible per a tothom. Conscient que per defensar-se l’Estat espanyol havia entrat en una fase regressiva, des del 21 de desembre el president cessat per Madrid ha intensificat una estratègia obsessiva que té com a objectiu únic treure de polleguera el Govern central. Fer-ho evidenciant el límit de la resseca política de la judicialització. Posar-lo en contradicció fins al punt que l’Estat de dret, posant a la picota la separació de poders, arribi a esquerdar-se. Aquest ha estat el seu programa d’acció bàsic: provocar el pollastre era això. Política? Sí: antipolítica.