La marca Barcelona necessita un pla de xoc
Discrepo respectuosament del senyor Josep Lluís Bonet, president de la Fira de Barcelona, quan fa algunes setmanes deia que la marca Barcelona està morta. Jo no ho crec, però és cert que ha sofert algunes lesions de consideració. Si mirem enrere, recordarem els atacs contra hotels i el bus turístic, els atemptats de la Rambla, la inestabilitat conseqüència del procés català i certs missatges del govern municipal no amigables envers el turisme. Algunes d’aquestes lesions ja han mostrat símptomes evidents, mentre que d’altres aniran mostrant les seves conseqüències a mitjà termini. Totes necessiten tractament urgent.
La marxa d’empreses importants que tenien seu social a Barcelona i han hagut de traslladar-la fora de Catalunya, en alguns casos més justificats que en uns altres, ha suposat un cop al prestigi de la ciutat. Tot i que els seus efectes més negatius trigaran a aparèixer, és difícil atreure inversions i empreses de fora quan les d’aquí se’n van. El descens del consum intern i l’augment de l’atur superior a la mitjana del conjunt d’Espanya tampoc són bones notícies.
Però, entre els danys que s’estan covant, que són, al meu entendre, especialment preocupants, situaria en lloc destacat la pèrdua d’atractiu internacional de la marca Barcelona. L’alentiment en les reserves turístiques per als propers mesos n’és un reflex. Si bé en un primer moment va baixar el turisme europeu, que per proximitat és el que reserva més a última hora, després s’ha notat una baixada de reserves del turisme més llunyà, especialment l’americà i l’asiàtic, més sensibles a la inestabilitat.
Davant tot aquest panorama, és necessari que la ciutat adopti un pla de xoc més enllà de les encertades però tèbies mesures anunciades recentment per l’Ajuntament. El moment és ara, no podem esperar.
L’alcalde de Nova York va redoblar els esforços en promoció immediatament després dels atemptats a les Torres Bessones, l’11 de setembre del 2001. Igualment ràpida i contundent va ser la reacció de París després dels atemptats del novembre del 2015 per capgirar la caiguda, amb una campanya de promoció en què va invertir, amb l’ajuda de l’Estat, de la regió de l’Illa de França i del sector privat, prop de dotze milions d’euros. I van haver de fer aquest esforç extraordinari tot i
Cal explicar al món que continuem sent interessants per rebre inversions, atreure talent i acollir visitants
que eren –i són– dues ciutats amb una imatge turística molt i molt consolidada.
Barcelona ho ha de fer. Apuntalar la seva marca internacional, explicar al món que continuem sent interessants per rebre inversions, atreure talent i acollir visitants.
La imatge que s’ha projectat no és fidel i, per tant, no hauria de ser difícil de combatre amb accions ben orientades, com convidar a Barcelona periodistes, agències de viatges i líders d’opinió perquè comprovin els atractius de la ciutat, en parlin i se’n facin ressò als seus països. Cal una bona campanya de relacions públiques, no només de Turisme de Barcelona, sinó també del mateix Ajuntament. Menys desconfiança i menys control, més lideratge i més complicitat. És el que la ciutat necessita.
Especialment, hem de proposar la destinació Barcelona per a congressos i convencions i atreure el turisme d’alt valor afegit, encara amb més ímpetu. Per això, cal augmentar els recursos de Turisme de Barcelona amb caràcter immediat. L’Ajuntament hauria de rebre de la Generalitat el 100% de l’import de la taxa turística recaptada a la ciutat i, almenys durant un temps, l’hauria de dedicar íntegrament a promoció (aquest any té previst dedicar-hi el 38% del que rebrà, que és el 50% del total que es recapta a la ciutat). A més a més, com a actiu fonamental del turisme a Espanya, la promoció de Barcelona hauria de disposar d’un suport extraordinari de Turespaña i del Ministeri d’Afers Exteriors, i l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat haurien d’avalar aquesta petició del sector turístic de la ciutat.
Aquesta situació excepcional ha agafat el govern municipal amb el peu canviat. Va guanyar les eleccions amb proclames contra el turisme i ara es troba que el que cal és promocionar-lo. Ha de deixar de ser ostatge de les seves consignes, encarar el canvi amb coratge polític i liderar la reacció.