El procés puja a l’escenari del Lliure a través de la mirada d’onze dramaturgs Les obres, de deu minuts cadascuna, es veuran els dies 12 i 19 al teatre de Gràcia
El procés arriba al teatre. En concret, al Teatre Lliure. I ho fa a través de les mirades de ni més ni menys que onze dramaturgs, que van de Sergi Belbel a Victoria Szpunberg, de Marc Artigau a Helena Tornero o Clàudia Cedó. Són autors que han acabat retratant des de la caiguda de les porres l’1-O fins a la guerra de banderes. Tot mitjançant obres de només deu minuts de durada i per a tres actors com a màxim que es podran veure en forma de lectures dramatitzades en dues sessions de cinc i sis peces els dies 12 i 19 de febrer al Lliure de Gràcia. Es tracta de càpsules teatrals que porten títols tan cridaners com Traïció, Constitució, You say you want a revolution o Contra la pàtria.
Sens dubte, una de les obres més esperades serà la de Victoria Szpunberg, que ha dit que sí per amistat: Txell Bonet i el seu marit, Jordi Cuixart, són els padrins de la seva filla. “Hem viscut tot el que ha passat d’una manera molt personal; hem estat molt afectats, i quan em van trucar per fer una obra no tenia ganes de parlar d’això. Però justament en aquell moment va arribar a casa una carta d’en Jordi per a la meva filla. Quan la vaig llegir, vam plorar, i vaig sentir que ho havia de fer. Vaig pensar treballar amb aquell material, però ho veia pornogràfic, i al final vam decidir que l’obra tindria en escena la Txell, però que no faria d’ella mateixa, perquè el teatre no és TV3 ni les manifestacions, és un espai artístic amb un altre codi”.
Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure, va recordar a la presentació d’En procés, el nom del projecte, que a ell li agrada molt “un teatre que els anglesos acostumen a fer amb freqüència, un teatre d’emergència que et trobes en festivals com el d’Edimburg, on en alguna sala sempre hi ha un muntatge amb una notícia que ha aparegut als diaris al matí”. Seguint aquesta idea, i la màxima que “el que es pot dir des d’una plaça també es pot dir des del teatre”, Pasqual va telefonar a un dels dramaturgs amb més empenta de les últimes fornades, Joan Yago –de qui ben aviat es tornarà a veure Firefly i la seva adaptació teatral d’El fantasma de Canterville–, i li va dir si li semblava que des del teatre “podríem articular una reflexió poètica del que ens passa”. Sobre tantes “sensacions molt diferents, entre les quals hi ha impotència, que pot ser útil i generar resultats interessants”.
Yago va dir que sí, va parlar amb nombrosos companys dramaturgs i onze van respondre que sí. A part de Belbel, Szpunberg, Cedó, Torneroi i Artigau, hi haurà amb les seves càpsules teatrals Esteve Soler, Guillem Clua, Lali Álvarez, Llàtzer Garcia, Marta Galán i Cristina Clemente. “He llegit cinc textos dels onze –diu Pasqual– i he trobat una paraula molt vella, que és la universalitat dels petitíssims conflictes que hi va havent. Tots tenen una gota de poesia, poesia amarga, però en tenen una. I tots han intentat posar-hi una mica d’humor i tenen una voluntat de lleugeresa, cosa
Txell Bonet, la dona de Jordi Cuixart, interpretarà l’obra que escriu Victoria Szpunberg
que està molt bé. Vull agrair-los les ganes i el compromís d’abordar un tema en què hi ha dies que el que escrius al matí ja no serveix a la tarda”.
El director del Lliure diu, a més a més, que el projecte no s’acaba aquí i que voldria, si el procés s’allarga, “i sembla que s’allargarà, trucar a sis autores i sis autors del que anomenem Madrid per confrontar la manera com es viu aquí amb la manera com es viu des d’altres llocs”.