Jacob i els seus 12 fills fan les Amèriques
La Frick presenta els tretze quadres que va pintar Zurbarán i que van acabar a Anglaterra sense saber-se’n la raó
Jacob i els seus dotze fills, els fundadors de les dotze tribus d’Israel, continuen la seva gira, fent les Amèriques. Tants segles després de sortir de casa, d’embarcar-se rumb cap al Nou Món, segons es creu, per fi coneixen Nova York.
“Es percep l’habilitat de Francisco de Zurbarán per crear un esdeveniment teatral; és el que experimentes quan els veus tots. Tens la sensació que entres en una reunió familiar, hi ha molta energia que es desplaça de l’un a l’altre, dialoguen”. Així s’explica Susan Grace Galassi, comissària del Museu de la Frick Collection, el meravellós palau que els ha donat acollida en la seva segona etapa dels Estats Units –es podran veure a partir de demà i fins al 22 d’abril–, després de retrobar-se al Museu Meadows de Dallas, conegut com “el petit Prado de Texas”, dedicat només a l’art espanyol.
En el silenci d’aquestes grans teles que va conjuminar Zurbarán –i els seus deixebles– en aquella metròpoli que era la Sevilla de mitjans del segle XVII, en aquest silenci reposa el misteri. Habitualment, des de fa més de 250 anys, Jacob i onze dels seus fills –el petit, Benjamí, té una vida independent– resideixen al comtat anglès de Durham, al castell d’Auckland. Segons Mark A. Roglán, director del Meadows, l’arquebisbe Richard Trevor va anar a Londres el 1756 per assistir a la subhasta de la col·lecció d’un comerciant jueu anomenat Benjamín Méndez.
L’arquebisbe va fer curt amb els diners i es va quedar sense fons per aconseguir l’últim quadre, el del fill més petit, que va ser adoptat per una altra família, i allà continua, tret d’aquest viatge i un altre que va fer a la capital britànica i a Madrid als anys noranta.
El cas és que Trevor va reformar el menjador del castell d’Auckland (llavors seu de l’arquebisbat) per allotjar-los. Quan els va oferir aquesta ubicació privilegiada, en una sala freqüentada pels poderosos de la societat, el religiós va veure l’oportunitat de transmetre un missatge sobre la necessitat de tolerància social, política i religiosa, i també de la comprensió entre jueus i cristians.
“Aquestes pintures per a mi representen construir un pont d’unitat. El castell és protestant, molt anglès, i allà dins hi ha unes pintures catòliques sobre els dotze fundadors de la comunitat jueva”, afirma Johathan Ruffer, actual propietari del conjunt.
Aquesta gira es va organitzar aprofitant que s’havien de fer reformes
Les teles del mestre de Sevilla i la seva trajectòria s’observa com un pont d’unitat entre religions
al castell. A Dallas van sotmetre les pintures a una profunda revisió científica. “Hem vist coses que Zurbarán no volia”, indica Roglán. No només per la reutilització de teles (als peus de Levi van trobar el cap d’una Mare de Déu), o l’afegit de pans al cistell d’Asher, una vegada conclòs el quadre. A més, van observar que no només hi havia la mà del mestre. Van certificar la col·laboració dels seus deixebles.
L’epidèmia de febre va castigar molt fortament les vides de les persones i l’economia de Sevilla. Zurbarán, un dels primers artistes globalitzadors, que disposava d’un gran taller o estudi, va veure que el mercat era a les colònies i va acceptar comissions per a esglésies i institucions d’allà. Malgrat que ell no va viatjar, les seves pintures mostren robes més acolorides, de ressonància oriental, se suposa que per la influència del seu pare, que comerciava amb el tèxtil.
També es percep una influència de pintors del nord d’Europa com a models dels seus personatges. D’aquesta manera va trobar inspiració i una manera, a més, d’esquivar la Inquisició: ja hi havia una cosa similar i aprovada.
Potser Buenos Aires o el Perú eren el destí de Jacob i els seus fills. Són conjectures. Aquest és el secret. Cap a on anaven abans d’acabar a Anglaterra? Una de les hipòtesis és que el carregament es va convertir en botí de pirates. Però ells, ara per ara, callen.