Un festí de gastronomia i art al Museu Picasso
El museu barceloní mostrarà en gran la relació del geni amb el menjar
Seran ni més ni menys que 200 obres procedents de molts museus del món. I perquè el gust sigui encara més sorprenent estaran amanides amb una intervenció artística molt especial de Ferran Adrià. El 25 de maig el Museu Picasso de Barcelona presentarà una gran mostra que, encara que sembli impossible, abordarà un aspecte de l’artista malagueny que no ha estat tractat mai en cap de les desenes d’exposicions que se li dediquen anualment: la relació de Picasso, del gran devorador, amb el menjar. Serà l’exposició estrella de la temporada del museu del carrer Montcada, que ahir va presentar les quatre mostres que tindrà aquest any: a més de La cuina de Picasso el 2018 es podran veure una exposició amb peces que el van impactar en les seves primeres visites a la capital francesa, una altra que reivindica la figura del gran amic del pintor Jaume Sabartés, artífex del Museu Picasso, i encara una altra sobre la relació d’amistat del creador amb els editors Gustavo Gili.
Però, clarament, la gran aposta de l’any és La cuina de Picasso, que es veurà fins al 30 de setembre i amb la qual el director del museu, Emmanuel Guigon, aspira a “trencar la idea que aquest centre és només un museu de turistes; vull que sigui també per als barcelonins, que ho és, però cal dir-ho més i obrir-lo més, i també cal obrir-lo a nous públics. Segons una enquesta de l’any passat, el nivell sociocultural del públic del museu és bastant alt i cal arribar a més gent, atreure més gent. I sortir del museu i ensenyar-lo a fora”.
El món de la cuina li sembla ideal per aconseguir-ho. La cuina i una mostra en la qual hi haurà, assenyala, “obres mestres i documents inèdits”. Obres mestres com, apunta, l’escultura Copa d’absenta, del 1914, com un bodegó de l’etapa de Gósol “que ens agradaria comprar un dia” i com molts bodegons de l’època cubista de què disposaran. “L’exposició comença amb un quadre del 1949, La cuina, de gairebé tres metres, que ve de París”, explica.
“La nostra idea de treball en la mostra és que la cuina és una metàfora capital de l’acte creatiu en Picasso”, resumeix Guigon, que comissaria la mostra amb Claustre Rafart i Androula Michael. La cuina vinculada al temps i a l’erotisme i capaç de revelar amb la mateixa intensitat el Picasso artista i el Picasso home, font de desitjos inconscients, llenguatge metafòric per excel·lència.
“La relació de Picasso amb els aliments, amb els restaurants, amb el menjar en general, no és
una cosa anecdòtica, però tot just ha estat tractada en un article”, continua dient el director del museu. “Picasso tota la seva vida ha estat lligat a restaurants, a bars, a tertúlies en aquests llocs de trobada amb tots els seus amics, punt de trobada de les avantguardes. A Barcelona, que serà la primera sala de l’exposició, per descomptat a Els 4 Gats. Després al Lapin Agile a Montmartre, amb els bohemis de l’època, i a Montparnasse anava al famós restaurant Le Catalan durant la Segona Guerra Mundial, que és un gran punt de trobada clandestí a París. Picasso va pintar bodegons en totes les èpoques de la seva vida a partir d’aliments. I encara més durant la Guerra Mundial, perquè era moment de gana, de privació, de por, i hi és totalment present”, assenyala Guigon: en un quadre del moment es pot veure la tomaquera del carrer Grands-Agustins on tenia el taller; en un altre, un estofat d’anguiles preparat per Jacqueline. “A més, era un geni en molts terrenys, pintor però també un dels grans escultors del segle XX, i moltes de les seves escultures estan fetes a partir d’elements de cuina, assemblages. I la cuina també és molt present en tots els seus escrits poètics, teatrals”, recorda el director, que assenyala que al voltant de la mostra hi haurà tallers de menjar, visites olfactives de l’exposició, molts documents inèdits i fins i tot restaurants que prepararan menús picassians.
Com que és un any en què tindran mig centenar de quadres en préstec fora del museu a causa de la gran exposició sobre l’època blava i rosa de Picasso que organitzen el Museu d’Orsay i el Picasso francès, a canvi rebran de l’Orsay una vintena de peces que els permetrà muntar al setembre la mostra Picasso descobreix París, mig centenar d’obres que revisaran l’impacte que el jove Picasso va experimentar en els seus dos primers viatges a la capital francesa: obres de Delacroix, Manet, Toulouse-Lautrec, Degas, Cézanne, Gauguin, Carrière o Bartholomé confrontades a d’altres de Picasso.
Finalment, el 23 de novembre obriran dues mostres. Pels 50 anys de la mort de Jaume Sabartés els investigadors podran consultar l’arxiu personal que custodia el museu, i això serà el punt de partida de la mostra Sabartés per Picasso per Sabartés, que vol reivindicar la seva figura no només com a amic i confident de tota la vida del geni, sinó per tota la seva trajectòria personal. Es mostrarà una selecció dels retrats que Picasso va fer d’ell i els que van fer altres artistes americans. A més d’aquesta mostra obrirà Pablo Picasso i els editors Gustavo Gili, a partir de l’amistat lleial entre el matrimoni Jacqueline Roque i Picasso i Anna Maria Torra Amat i Gustavo Gili, en la qual les dones van ser el motor.
A més, hi haurà intervencions d’art contemporani al museu com el projecte acústic de Vacca (Granollers, 1954) al Pati Finestres, titulat Temporal, en el qual una tempesta es va acostant. I la remodelació interna del Picasso sortirà a concurs.