L’arrogància de Trump eclipsa el seu discurs de la nació
La crida a col·laborar amb l’oposició demòcrata perd força pel seu to partidista
OPTIMISME
“Aquesta és la nostra nova Amèrica. No hi ha hagut mai un temps millor per començar el somni americà
IMMIGRACIÓ
“He de defensar els americans, el seu dret al somni americà. Els americans també són somniadors
ECONOMIA
“La nostra nació ha perdut riquesa, però torna ràpid. La rendició econòmica s’ha acabat
SEGURETAT
“Continuarem amb el poder per caçar terroristes on sigui i, en molts casos, per a ells hi haurà Guantánamo
S’ha de llegir la lletra petita, s’acostuma a aconsellar quan es firma un contracte. Atesa la personalitat grandiloqüent del president Trump, quan persevera en la seva actitud de comercial immobiliari, la cosa es veu a venir. La seva lletra petita és de traç gruixut.
Dimarts a la nit, matinada d’ahir a Barcelona, Trump es va posar a vendre un producte que xoca amb el seu estoc polític.
En lloc d’insults i, passant per alt els conflictes que envolten la seva marca presidencial –com el Russiagate–, el president dels Estats Units va comparèixer en el seu primer discurs a la nació amb la determinació de tancar ferides.
Així va fer el propòsit de buscar la complicitat dels dos partits en qüestions com infraestructures i immigració, i d’aplanar el camí de la unitat social.
Però la seva personalitat hiperbòlica eclipsa qualsevol estratègia. Calia veure l’hemicicle del Capitoli. En un instant, els republicans corejant “U-S-A”, mentre els demòcrates es mantenien impertèrrits, mirant el seu telèfon mòbil. En una ocasió fins i tot es van atrevir a l’esbroncada. “Estenc la meva mà oberta per treballar amb els demòcrates i els republicans i així protegir els nostres ciutadans”, va indicar. “Només és un discurs, i no suposa res pel que fa a alterar la polarització subjacent a la qual ens enfrontem”, va afirmar via e-mail Steve Levitsky, professor de Harvard que amb Daniel Ziblat ha pu- blicat How democracy dies (Com mor la democràcia). Va matisar que “el discurs de l’estat de la Unió té un impacte escàs i que aquest tampoc no en tindrà gaire”.
Si en un terreny es va veure el doble joc, el d’apel·lar als demòcrates i acontentar les seves bases, aquest no és cap altre que la immigració. Trump va reiterar la seva oferta d’obrir la via de la ciutadania a 1,8 milions de somiadors, els joves indocumentats que van travessar la frontera de petits.
Ho va vincular a 25.000 milions de dòlars per al mur amb Mèxic i a una restricció important en la immigració legal a partir d’eliminar els visats de cadena familiar o per loteria.
A més del regateig, va arribar a aquest punt després de citar sis vegades l’MS-13 (Mara Salvatrucha), banda llatinoamericana dedicada a la droga –a la tribuna de convidats hi havia els pares de dues adoés lescents assassinades–, els membres de la qual Trump va descriure com “menors que aprofiten els forats legals per entrar”. El vincle evident va irritar els somiadors, que es van sentir criminalitzats. Aquesta sensació es va apuntalar amb aquesta frase: “La meva obligació, la sagrada obligació de cada càrrec electe en aquesta Cambra, defensar els americans... i el dret al somni americà. Perquè els americans també són somniadors”. Aquesta referència al nativisme li va valer a Trump un “gràcies, president” que li va enviar David Duke, líder del KKK.
En lloc de començar acceptant aquesta circumstància, en el sentit que és el president més impopular en la història recent al final del primer curs –menys del 40%–, i el més divisiu, la seva arrencada ja va marcar aquesta línia en la qual la crida a la unitat va quedar enfosquida per una barreja de míting de campanya –no es va reprimir amb el seu “tornar a fer Amèrica gran”– la festa de la victòria o una sessió de fanfarroneria. Alguns analistes van subratllar el plaer de Trump en un acte d’aquesta mena perquè es pot aplaudir a si mateix.
“Una onada d’optimisme ja està escombrant el nostre territori”, va proclamar d’entrada quan als carrers continua molta gent cridant “tu no ets el meu president”, una mobilització que no s’atura.
“Aquest és el moment de la nova Amèrica. No hi ha hagut mai un moment millor per començar a viure el somni americà”, es va congratular quan va enaltir la reforma fiscal que, avui i de forma inqüestionable, beneficia els rics i les grans corporacions.
En aquest moment màgic no va figurar, per descomptat, l’alarma per la interferència del Kremlin a la seva campanya, ni el desprestigi
que està causant a l’FBI per salvar-se d’una possible acusació. A la sortida del número dos de l’agència, Andrew McCabe, se suma que la Casa Blanca va decidir que encara no és el moment d’aplicar sancions a personalitats russes, aprovades al Congrés, pel pirateig informàtic atribuït a Moscou en les eleccions del 2016.
“Al 100%”, van sentir que deia Trump, quan va acabar el discurs, respecte a si permetria publicar l’informe secret elaborat per congressistes conservadors de cara a desqualificar l’FBI. No només és que els demòcrates diguin que s’han muntat “una realitat alternativa”. No només. Chris Wray, cap de l’organització, nomenat per Trump, va advertir ahir contra aquesta publicació. “Tenim greus preocupacions respecte a les omissions de material que impacten en l’exactitud del document”, va recalcar.
Exactitud no és precisament un mot rellevant en el seu lèxic. S’atribueix el creixement de l’economia com si el mèrit fos només seu, quan el creixement té els seus precedents. L’últim any d’Obama es van crear més llocs de treball que els 2,4 milions que van de mandat.
“Va provar de fer el millor per projectar el seu missatge d’unitat davant la gran divisió, però, a la pràctica, va demostrar la seva incapacitat per al compromís en res de substancial”, va respondre per correu electrònic John Mellenkopf, professor de ciència política. Com va escriure el conservador Michael Goodwin a The New York Post, “Donald Trump, segons em va dir un amic, està ensenyant els republicans a lluitar i a guanyar”. Les eleccions legislatives són el novembre que ve i els conservadors podrien perdre fins i tot les dues cambres. Això impossibilitaria la capacitat per legislar del president.
Unitat? Trump va menysprear l’Obamacare, que dona cobertura sanitària a milions de persones, va apostar per mantenir obert el penal de Guantánamo, sense drets per als detinguts, o va humiliar els negres criticant els esportistes que s’agenollen a l’escoltar l’himne en protesta per la brutalitat policial.
Al costat dels termes conciliadors, Thomas Baldino, de la Universitat Wilkes, va postil·lar que també “va incloure paraules i frases designades a apel·lar a les seves bases que, per la seva banda, alienen molts d’altres, la majoria demòcrates”. Això és la quadratura del cercle.
L’ADVERTÈNCIA DE L’FBI Avís a Trump que l’informe contra el Russiagate conté greus errors
CRIMINALITZATS Els joves ‘somniadors’ es van sentir insultats pel discurs