Josep Baselga ONCÒLEG
El director mèdic de l’hospital Memorial Sloan Kettering de Nova York ha introduït una nova estratègia d’assajar fàrmacs contra el càncer que suposa un avenç en els tractaments personalitzats de la malaltia.
En un estudi que suposa un canvi de concepte en la manera d’assajar nous tractaments contra el càncer, un fàrmac ha estat eficaç en alguns pacients que comparteixen unes mateixes alteracions genètiques malgrat que els seus càncers s’han originat en òrgans diferents.
L’estudi ha analitzat l’eficàcia del neratinib, aprovat recentment als EUA per al càncer de mama, en 141 pacients que tenien alteracions genètiques relacionades amb les proteïnes HER2 o HER3. Aquestes proteïnes estan alterades en múltiples tipus de càncer, a més del de mama, però només afecten una minoria de casos per a cada tipus de tumor, informa Josep Baselga, director mèdic de l’hospital Memorial Sloan Kettering de Nova York i codirector de l’estudi.
Els participants presentaven 21 tipus de càncer diferents. Per això aquesta nova estratègia d’assajar fàrmacs s’anomena estudi cistell (de l’anglès basket study). S’ha analitzat el genoma de les cèl·lules tumorals de tots els casos per identificar quines mutacions genètiques concretes tenia cadascun.
Els resultats, que es presenten avui a la revista Nature, demostren que l’eficàcia del neratinib depèn tant de la mutació genètica com del tipus de tumor. Així, en pacients amb càncer de mama, de cèrvix o de les vies biliars, el fàrmac és eficaç si es donen algunes mutacions genètiques i no si se’n donen unes altres, cosa que revela aspectes fins ara desconeguts de la biologia d’aquests tumors. En pacients amb càncers colorectals i de bufeta no s’ha observat cap eficàcia independentment del tipus de mutació.
L’estudi. en què ha participat l’hospital Vall d’Hebron, suposa un avenç en la medicina personalitzada del càncer. En tumors en què s’han identificat les mutacions rellevants permetrà decidir si el fàrmac és adequat o no en funció del perfil genètic de cada pacient. Aquest avenç és particularment rellevant en càncer de mama, en què un de cada cinc casos presenta alteracions de HER2.
Així mateix, l’estudi obre una nova opció de tractament per a tumors minoritaris que presenten alteracions de HER2, malgrat que la mostra estadística no és prou gran per saber l’eficàcia del fàrmac. A l’estudi s’han inclòs, entre d’altres, càncers de vagina, de glàndules salivals i d’intestí prim.
Més enllà de les millores immediates en el tractament, la investigació introdueix una nova manera de fer assajos clínics basada en la genòmica. “Estem entrant en una nova fase en els assajos clínics del càncer en què ja no podrem utilitzar els dissenys convencionals”, destaca Baselga.
“Estem entrant en una nova fase en els assajos clínics del càncer”, destaca Josep Baselga, codirector de l’estudi