Jorge Volpi ESCRIPTOR
Alfaguara atorga el seu premi de narrativa al mexicà Jorge Volpi per un relat “sense ficció” d’un escàndol encara viu
Una novela criminal és el títol del “fascinant relat sense ficció” amb el qual Jorge Volpi (Mèxic, 1968) va conquerir ahir el premi Alfaguara. Es tracta d’una narració literària i periodística sobre el complex cas Cassez-Vallarta.
La corrupció, la mentida, l’ús dels mitjans amb finalitats propagandístiques i els abusos d’un sistema policial i judicial entre fallit i putrefacte són alguns dels ingredients de l’escàndol Cassez-Vallarta, que sobretot entre el 2005 i el 2013 va fer pujar els colors a l’Estat mexicà i, ja sota mandat de Felipe Calderón, va posar entre l’espasa i la paret les relacions amb la França de Nicolas Sarkozy. Ara –amb el cas encara viu i controvertit– els fets tornen a primer pla de l’actualitat, només que com a matèria primera del “relat sense ficció” Una novela criminal, amb el qual el mexicà Jorge Volpi (1968) va obtenir ahir el premi Alfaguara 2018.
Pel jurat del premi, presidit pel filòsof i escriptor Fernando Savater, la “fascinant” obra de Volpi “trenca totes les convencions del gènere” perquè situa el lector i la realitat “cara a cara, sense intermediaris”. Per fer-ho, l’autor es val d’un narrador que és “només l’ull que es passeja sobre els fets i els endreça”. La mirada d’aquest narrador escruta el succés a còpia de preguntes, sense donar respostes i només apuntant possibilitats; unes preguntes formulades, això sí, des de “la perplexitat” que causen els fets reals.
En intervenció per videoconfeChinitas rència davant el jurat i els convidats a la proclamació del premi al Casino de Madrid, Volpi va plantejar la seva narració com un híbrid entre literatura i periodisme que és abans que res un exercici de “recerca de la veritat”. Una indagació àrdua, fruit d’anys d’estudi dels documents corresponents, enmig d’un embolic de declaracions i judicis contradictoris en un afer que es continua veient com a “molt negatiu” a Mèxic, va dir l’escriptor.
Els fets daten del desembre del 2005. El dia 9 d’aquell mes, a les 6:47 del matí, els canals Televisa i TV Azteca van transmetre “en directe” la detenció de la jove francesa Florence Cassez i el seu nòvio mexicà, Israel Vallarta, al ranxo Las del sud de la capital. Els agents els acusaven de segrest i integració en banda criminal. Vallarta era suposadament cap de la banda Los Zodiaco. L’operatiu va permetre alliberar tres ostatges, tot això en directe. Un gran triomf. Però alguna cosa no quadrava.
Els informes de detenció i la versió de testimonis i detinguts, que serien torturats els dies següents, van resultar contradictoris entre si i respecte als vídeos de l’emissió televisiva. I és que, tal com va denunciar Cassez el febrer del 2006, la transmissió era un muntatge o “recreació” de la policia sobre una operació de la nit abans. A partir de llavors el cas no va fer més que complicar-se.
En vista de les gravíssimes irregularitats del procediment des de l’inici, el govern de Sarkozy va exigir l’alliberament de la seva ciutadana, arribada a Mèxic el 2003 per reunir-se amb el seu germà Sébastien. Malgrat la inicial condemna a 96 anys de presó, després rebaixada a 60, la dona va guanyar la demanda d’empara i va ser alliberada el gener del 2013. Però no pas Israel Vallarta, que avui “continua tancat en una presó d’alta seguretat tot i que encara no té sentència”, va indicar ahir Volpi.
En la seva intervenció quan va rebre la notícia del premi, dotat amb 175.000 dòlars (140.000 euros), el també autor d’En busca de Klingsor va assegurar que en els anys més calents del procés els governants mexicans van fer “tot el possible perquè no sabéssim la veritat”. De manera que actualment el fons de l’afer encara és “una enorme incògnita” amb no pas poques zones fosques que evidencien tantes “probabilitats de culpabilitat” dels detinguts com del contrari, si bé ell sempre ha tractat els fets “des de la presumpció d’innocència”.
A la 21a edició del premi Alfaguara s’hi havien presentat 580 manuscrits, 261 enviats des d’Espanya i la resta des de mitja dotzena de països d’Amèrica Llatina i els Estats Units. Després de la selecció de sis finalistes, els sis membres del jurat van triar la novel·la de Volpi per majoria.
El cas Cassez-Vallarta va fer pujar els colors a l’Estat mexicà i el va enfrontar amb França
‘Una novela criminal’ posa el lector davant la realitat “sense intermediaris”