El Magrib i el progrés
Emmanuel Macron inicia una visita d’Estat de dos dies a Tunísia, la primera que fa d’aquesta envergadura a un país àrab des que va ser elegit president de França.
Emmanuel Macron no deixa de reforçar la projecció internacional de França. Ahir va iniciar una visita d’Estat de dos dies a Tunísia, la primera d’aquesta envergadura a un país àrab des que va ser elegit president, tot un símbol de la voluntat de l’Elisi de mantenir la seva influència històrica al Magrib i de donar suport a la transició democràtica, malgrat totes les dificultats polítiques i econòmiques, al lloc on, fa ja més de set anys, van néixer les primaveres àrabs.
La presència de Macron al país nord-africà planteja, d’entrada, un desfasament generacional molt marcat, un contrast de força i dinamisme, que no ha passat desapercebut, a la premsa gal·la. El president francès acaba de complir 40 anys, mentre que el seu amfitrió, Beji Caid Essebsi, va complir 91 anys el novembre passat. Malgrat ser un dels estadistes més ancians del món, s’especula que podria presentar-se a la reelecció.
El punt culminant de la visita de Macron serà el discurs que pronunciarà avui davant el Parlament tunisià, en el qual reiterarà el suport al camí iniciat el 2011 després de la caiguda de Ben Ali. L’aposta francesa té, tot i això, els seus riscos perquè l’estabilitat no està garantida. Tunísia torna a ser escenari, des de fa unes setmanes, d’una onada de malestar, amb manifestacions de protesta contra l’alça del cost de la vida –conseqüència de les mesures d’austeritat del Govern–, que han degenerat en aldarulls a diverses ciutats.
Macron i els seus interlocutors tunisians tenen previst firmar una sèrie d’acords econòmics i culturals, així com en l’àmbit de la seguretat. La col·laboració antiterrorista és fonamental. A Tunísia segueix en vigor l’estat d’emergència decretat després de diversos atemptats gihadistes, entre ells el que va patir el Museu del Bardo –que per cert visitarà Macron– fa gairebé tres anys.
En una entrevista concedida al diari francòfon La Presse, el president francès va subratllar que l’ajuda francesa se centrarà en reduir les desigualtats socials i territorials, en fomentar l’ocupació juvenil i en invertir en energies renovables i noves tecnologies. Macron va animar Tunísia a aprovar reformes que incentivin les inversions estrangeres. Com a gest encoratjador, el cap de l’Elisi s’ha emportat amb ell a Tunísia alguns capitans empresarials, entre ells els màxims executius de les companyies telefòniques Orange i Iliad.
Un dels temes a tractar durant la visita de Macron serà la renegociació d’almenys una part el deute tunisià amb França, que s’estima en més de 800 milions d’euros. Segons la premsa tunisiana, una petita part d’aquesta quantitat podria convertir-se en projectes d’inversió.
“França ha de donar suport a la jove democràcia tunisiana –va insistir, en una entrevista a l’emissora France 24, el primer ministre del país magribí, Iussef Chahed–. No succeeix cada any que neixi una democràcia a una hora (de vol) de França. Som una democràcia veritable, amb llibertat de premsa, llibertat d’expressió, una situació que no es troba a gaires països”.
Aquest orgull dels líders tunisians xoca, emperò, amb l’opinió d’observadors i oenagés com Human Rights Watch. Aquesta última va denunciar la brutalitat policial en la repressió de les últimes protestes.
L’escepticisme sobre el rumb de Tunísia va ser expressat també ahir, a les pàgines de Le Monde, per Mehdi Jomaa, que va ser primer ministre en el gabinet tecnocràtic que va governar entre gener del 2014 i febrer del 2015. Segons Jomaa, l’actual coalició entre el partit d’Essebsi i els islamistes moderats ha fet clars progressos polítics però li falta la visió per rellançar l’economia i donar una esperança de futur als joves aturats, el taló d’Aquil·les de l’experiment democratitzador tunisià.
La malmesa economia i l’atur juvenil són el taló d’Aquil·les de l’experiment tunisià