L’última lleva Kennedy
Joe III, net de l’assassinat Robert Kennedy, protagonitza la rèplica demòcrata a Trump
Hi ha frases que expliquen un personatge i fins i tot una època. “Volen construir un mur, la nostra generació l’enderrocarà”. No ressona aquí Berlín i l’oposició a la dictadura soviètica?
Aquest pronunciament l’ha fet un polític jove de 37 anys a Fall River (Massachusetts), gairebé a la mitjanit de dimarts (més enllà de la matinada d’ahir a Barcelona) per replicar al missatge de Trump, aquesta retòrica del “Donald i tanca els Estats Units”.
Però no és un jove polític qualsevol. Dins d’ell corre sang d’una dinastia que va marcar i marca la història d’aquest país. Encara que a les xarxes es discutia aquest dimecres si la brillantor a la comissura dels seus llavis era una acumulació de saliva –bavejava, diuen els malèvols– o un excés de maquillatge per a les càmeres, la rèplica oficial del partit demòcrata la va donar Joe Kennedy III, net de Robert Kennedy, antic senador i fiscal general –assassinat el 1968–, i renebot del president màrtir John F. Kennedy.
L’últim de la nissaga va entrar al Congrés el 2013, representant Massachusetts. Es va formar a Stanford i va obtenir llicenciatura en Dret a Harvard.
En la seva al·locució, en la qual no va esmentar pel nom el president, va cridar a sometent contra l’actual inquilí de la Casa Blanca
“Els pinxos poden clavar-te un cop de puny, poden deixar-te una marca, però mai, ni una sola vegada en la història dels Estats Units, no han aconseguit debilitar la força i l’esperit del poble unit en defensa del seu futur”.
Va insistir que l’administració ha abandonat els valors fonamentals de la nació.
“La seva consigna consisteix a censurar els nostres ideals més elevats, la creença que tots tenim els mateixos drets”. Va denunciar que “l’odi i la supremacia marxen orgullosos pels nostres carrers”. Va lamentar que “Rússia soscava la nostra democràcia” i el Departament de Justícia “fa marxa enrere en els drets civils”. En la seva opinió, “el Govern no només apunta a les lleis que ens protegeixen, sinó que té en el punt de mira el concepte que som iguals”.
Va escollir un institut de Fall River com a escenari. Fall River el van construir els immigrants i va figurar com el centre tèxtil líder als EUA. La seva prosperitat va minvar després de la Primera Guerra Mundial i no va aconseguir mai recuperar-se. Però aquí Joe Kennedy va treure el seu espanyol, que va aprendre durant els seus dos anys a la República Dominicana, al Peace Corps, per atacar la política migratòria de Trump i abraçar els somiadors, els joves indocumentats que van entrar sent nens.
“Sou part de la nostra història, lluitarem per vosaltres, no us abandonarem”, va prometre.
N’hi va haver altres, com Bernie Sanders, que també van respondre Trump. Aquesta varietat de veus va portar a parlar de la divisió del partit i la rendició a la vella política amb l’aposta per un altre Kennedy. La cap de la minoria al Congrés, Nancy Pelosi, va justificar la decisió pel contrast que representa davant Trump.
Malgrat la seva riquesa i la seva aurèola familiar o la seva vinculació a l’aristocràcia americana de Cape Cod, Joe Kennedy és un defensor de la política social. Tot i això, els conservadors es van acarnissar amb els seus orígens, el seu presumpte taló d’Aquil·les.
El periodista Jonathan Swan va tuitejar el missatge que li va enviar un dels crítics: “Com a republicà, adoro que al final de tots aquests anys debatent la identitat política, els demòcrates han elegit un tipus blanc, d’una de les famílies més privilegiades d’Amèrica, per donar la rèplica”.
Malgrat certa incredulitat en alguns sectors progressistes, el seu discurs va tenir acceptació entre ells. Matthew Yglesias va escriure a Vox: “No sé si Kennedy aspira a ser president o si seria un bon candidat. Però va fer un bon discurs perquè, com Obama i Lincoln abans que ell, va rebutjar caure en el món de Trump, on s’accepta la visió d’una Amèrica segmentada”.
Kennedy va apel·lar els treballadors, els pares, els moviments #MeToo o Black Lives Matter i els va dir que triomfaran sobre l’actual president. “Tingueu fe, la nostra nació és esperançadora i resistent”.
DISCURS AMB REMINISCÈNCIES
“Volen construir un mur, la nostra generació l’enderrocarà”
LA DENÚNCIA
“L’odi i la supremacia marxen orgullosos pels nostres carrers”