Detingut a França per violació el teòleg islàmic Tariq Ramadan
El polèmic professor suís qualifica de calumnioses les denúncies de dues dones
El debat entorn de l’islam, sempre molt a flor de pell en la societat francesa, sobretot després de l’onada d’atemptats gihadistes, s’alimentarà de nous arguments. Ahir va ser detingut a París Tariq Ramadan, un controvertit teòleg islàmic –nascut a Suïssa però d’origen egipci–, de 55 anys, sota l’acusació d’haver presumptament violat dues dones fa ja temps.
Els fets van ocórrer el 2009 i el 2012. Ramadan nega de ple haver realitzat els atacs sexuals i qualifica de calumnioses les denúncies. Segons la llei francesa, la detenció preventiva de Ramadan en aquesta fase preliminar de les investigacions pot prolongar-se durant 48 hores.
Les denúncies de les dues dones van ser presentades els dies 20 i 27 d’octubre passats. La primera correspon a Henda Ayari, una antiga militant salafista, transformada després en activista laica i feminista. Ayari es va decidir a explicar la seva història, mitjançant Facebook, sota la influència de l’escàndol del productor Harvey Weinstein als Estats Units.
La presumpta víctima, que va presentar la denúncia a Rouen, va dir que no havia gosat fer-ho abans per les amenaces rebudes de Ramadan. Dies després, una altra dona que va preferir guardar l’anonimat també va acusar el teòleg d’haver-la violat.
Els advocats de Ramadan han intentat desacreditar Ayari presentant com a documents unes converses a Facebook, el 2014, dos anys després de la pretesa violació, en les quals la dona –o algú amb el seu nom– feia insinuacions explícites al teòleg.
Quan es van conèixer les acusacions contra Ramadan, va ser convidat a prendre una excedència de la universitat d’Oxford, al Regne Unit, on treballava com a professor d’Estudis Islàmics Contemporanis.
Ramadan és net del fundador de la confraria dels Germans Musulmans, l’egipci Hasan al Bana (1906-1949), un personatge fonamental per entendre les derivacions polítiques de l’islamisme modern. Aquestes arrels familiars afegeixen encara més interès per la figura de Ramadan, un home propens a la polèmica. Sovint ha estat criticat per fer servir un doble discurs, moderat quan parla als mitjans occidentals, però fonamentalista per a la seva audiència musulmana.
No és la primera vegada que Tariq Ramadan topa amb la justícia francesa. Ja el 1995, el llavors ministre de l’Interior, Charles Pasqua, li va intentar prohibir l’estada en territori francès per la sospita de vincles amb els atemptats comesos pel Grup Islàmic Armat, un moviment terrorista algerià. És possible que fos confós amb el seu germà, Hani Ramadan, també estudiós islàmic, qui en un article a Le
Monde havia justificat l’aplicació de la xaria i la lapidació de les dones.
Ramadan va tenir també problemes a Holanda. La prestigiosa universitat de Leiden li va oferir una càtedra en islamologia que havia de ser finançada pel sultanat d’Oman, però el teòleg la va rebutjar. Posteriorment, l’Ajuntament de Rotterdam –ciutat que té un alcalde d’origen marroquí des de fa nou anys– el va contractar com a consultor per a qüestions d’integració, mentre
L’acadèmic és net del fundador dels Germans Musulmans i sol utilitzar doble discurs
es va convertir en professor convidat a la universitat Erasmus. Les opinions vessades en mitjans holandesos sobre els homosexuals i sobre les dones el van tornar a col·locar a la picota.
Una altra vegada, l’any 2016, a França, Ramadan va agitar la discussió, a l’anunciar de manera provocadora que volia sol·licitar la nacionalitat francesa. Va ser molt dur amb el teòleg el llavors primer ministre, Manuel Valls, qui va rebutjar la pretensió de Ramadan i va posar en dubte que compartís els valors de la República.