Els partits veuen en els missatges la constatació del final del procés
Arrimadas retreu als dirigents independentistes “les seves mentides” als catalans aquests últims anys
Els missatges de Carles Puigdemont a Antoni Comín van convulsar immediatament la política catalana, quan encara s’estava paint la no investidura del dia anterior. Els partits constitucionalistes i els comuns van considerar que les confessions del líder de Junts per Catalunya palesen el final del procés independentista i la necessitat de sortir del bloqueig polític actual.
“Més enllà dels missatges, aquí fa molt de temps que diuen una cosa en privat i una altra en públic. Ja ha quedat clar que això és una farsa que està fent molt de mal a Catalunya”, va declarar Inés Arrimadas. La guanyadora de les eleccions del 21-D i líder de Ciutadans va retreure als dirigents independentistes “haver mentit” prometent “una cosa que no arribarà mai”, fracturant la societat catalana “per a res”, motiu pel qual els va reclamar que ara, després de fer-se públiques les confessions de Puigdemont, tinguin “valentia” per admetre públicament que el procés ha fracassat. “Només han de reconèixer en públic el que fa molt de temps que diuen en privat”, va subratllar.
Malgrat la insistència del PP perquè presenti candidatura a la investidura perquè el rellotge –un termini de dos mesos– comenci a córrer, des de Cs van recordar que per a això es necessita una majoria suficient que, ara com ara, no tenen per la negativa dels comuns. La seva estratègia serà la d’“esperar i veure” els pròxims moviments d’un espai independentista molt convuls i enfrontat.
Pel líder del PSC, Miquel Iceta, els missatges de Puigdemont revelen el seu estat d’ànim després de “xocar” amb la realitat que no tornarà a ser president de la Generalitat. El primer secretari dels socialistes catalans va considerar que els missatges, si bé “no canviaran el curs de la història”, demostren en tot cas que la investidura de Puigdemont és “impossible” i que “el més raonable” és que les forces independentistes proposin un altre candidat.
És una cosa que, va afirmar, “molta gent al món independen-