Silenci clamorós
Darrerament s’acumulen tantes situacions fora del normal que no puc resistir la temptació de parlar del tema. I no és altre que el silenci que hi ha en (gairebé) tota la intel·lectualitat/progressia/faràndula espanyola en relació amb el que està passant aquí; i no vull pas que es declarin independentistes, sinó que el que m’agradaria seria que es manifestessin en contra de les múltiples situacions que s’estan produint, que depassen qualsevol límit raonable de repressió. Comencem per les garrotades de l’1 d’octubre, que es veu que a tothom li van semblar bé, factura de 87 milions d’euros inclosa; continuem amb els empresonaments, exilis, imputacions a dojo per les causes més inversemblants; aquests darrers dies, operatius i recerques esperpèntiques intentant trobar Carles Puigdemont a llocs inversemblants; trucades de mig Govern central a membres del TC; amenaces directes al president del Parlament; visita a hores intempestives de la Guàrdia Civil a casa d’un secretari de la Mesa, i podríem allargar-ho molt més.
El silenci allende el Ebro és clamorós i vergonyós.
AGUSTÍ VILELLA I GUASCH
Cambrils