Els reporters del fons marins
Sensors acoblats a taurons i tortugues recolliran dades oceanogràfiques
El món del big data i la informació intel·ligent (que omplirà la terra ferma de sensors que ho controlen tot) està punt de fer la seva immersió als oceans. Aquesta setmana a les instal·lacions de l’Oceanogràfic de València una vintena d’experts de diversos centres d’investigació mundials experimenten una nova generació de sensors que, acoblats a animals marins, permetran una exploració exhaustiva en la salut dels mars i el moviment dels animals.
“Per monitorar la salut dels oceans intentarem fer una revolució semblant a la que va suposar passar del telèfon a l’smartphone”, va dir dimarts a la presentació l’oceanògraf Carlos Duarte.
En el futur, dofins, taurons, tortugues o crustacis seran els exploradors dels oceans. Dotats de sensors (al llom o a les aletes), rastrejaran els fons.
Emmagatzemaran dades, transmetran la informació a punts de recollida... I aquesta informació serà rebuda abans de ser utilitzada.
Fins ara, aquestes tasques eren gairebé monopoli dels vaixells oceanogràfics, però els costos del seu funcionament és molt elevat. “Utilitzarem els mateixos animals com a guies perquè ens ajudin a entendre l’oceà, tal com ells el perceben i l’utilitzen”, explica Carlos Duarte, que dirigeix aquest projecte posat en marxa per la Universitat Rei Abdul·lah de Ciència i Tecnologia, de l’Aràbia Saudita, i en què participen experts de diversos centres d’investigació mundial.
La trobada de València ha permès constatar els avenços en el disseny d’aquests sensors. S’ha reduït 1.000 vegades la mida d’aquests dispositius fins a assolir dimensions que igualen el cap d’una agulla (pesen uns quants mil·ligrams). “Es col·loquen en animals marins com si fossin tiretes”, diu Carlos Duarte.
La investigació vol superar el principal obstacle: la transmissió de les dades. Per això s’han dissenyat 18 sensors proveïts dels últims avenços en nanotecnologia, ciència de materials i big data.
Aquest és l’esquema teòric: els sensors recullen la informació sobre temperatura de l’aigua, pressió i salinitat o sobre molts altres aspectes sobre la seva salut i el comportament animal. Dotats d’un microxip, un processador i una minibateria, disposaran d’un sistema de transmissió (microones, transmissió òptica...) que transferirà la informació a camps d’antenes situades a la superfície del mar o en altres punts de recepció que es disposin perquè després es pugui estudiar i avaluar.
Així, quan alguns dels animals marcats entrin en contacte amb aquests camps d’antenes, transmetran la informació (malgrat que la distància obtinguda fins ara no pot superar els cinc metres). L’esquema requereix l’ús de drons, que hauran de sobrevolar aquests camps d’antenes per fer provisió de la informació.
La investigació està en fase d’ebullició. El disseny futur vol disposar de sensors biodegradables (per no contaminar el mar) que es puguin imprimir en impressores 3D o capaços de ser autosuficients amb l’energia que genera el moviment. “També estem treballant per reduir la mida de les càmeres que es posaran als animals, cosa que s’ha de fer quan estigui justificat”, diu Duarte.
Els dispositius per captar informació cada vegada són més petits: ara el repte és transmetre-la