“Quan acabo una sèrie ja no hi penso mai més”
Chris Noth, actor de la sèrie ‘Gone’, que estrena Calle 13
Quan un actor forma part de la història de la televisió, amb quatre dècades de sòlida carrera al damunt, és gairebé coherent que tant se li’n doni tot. Chris Noth encaixa en aquest perfil. Ha interpretat el detectiu Mike Logan del primer Ley y orden, l’inaccessible Mr. Big de Sexe a Nova York i l’infidel Peter Florrick de The good wife. Per això s’expressa sense filtres. Per moments, pràcticament s’oblida que està promocionant la seva nova sèrie, Gone, que el canal Calle 13 estrena aquesta nit (22 h). És Frank Booth, un agent de l’FBI que resol casos de desapareguts amb l’ajuda de la Kick (Leven Rambin), una jove que havia estat segrestada quan era petita.
Per què li va dir que sí a Matt López, el creador de Gone?
En Matt m’agrada molt, i això és molt important. El creador, showrunner o productor executiu pot ser tirànic, com Dick Wolf (el creador del Ley y orden original), o pot ser algú com en Matt, que és col·laboratiu. Treballa molt bé amb els actors, i és el millor amb qui he treballat. Hi pot haver un cert element de poder quan tractes amb aquests paios, però no percebo això d’en Matt. També vaig veure molt de potencial en l’episodi pilot per tenir un bon viatge de personatge, que és potent, que es pot desenvolupar dins l’esquema de resoldre un cas en cada episodi. Però sobretot vaig connectar amb en Matt, i, quan després vaig conèixer la Leven, vaig saber que teníem una bona sèrie entre mans.
Dick Wolf era tirànic?
No li agraden els actors. Però vostè va repetir amb ell a
Intento criminal, no?
Va ser durant tres anys per una quantitat de diners que em vaig adonar que volia guanyar. Era una sèrie que odiava. Intento criminal era la pitjor sèrie de la història, però podia treballar amb Julianne Nicholson, que és meravellosa, i altres grans actors. No vaig creure mai en la premissa de la sèrie. A veure, m’avinc socialment amb en Dick, però és impossible treballar-hi, perquè no li agraden els actors, se sent amenaçat per ells.
Són els diners més fàcils que ha guanyat en la seva carrera?
No, va ser a The good wife, perquè només apareixia a la meitat dels episodis i només havia de treballar un dia. De vegades els donava dos dies, perquè Robert i Michelle King eren molt bona gent.
Em pensava que no es voldria lligar tan aviat a una altra sèrie.
Leven Rambin i Danny Pino són els que porten el pes de Gone. Ells són allà fora, caçant els dolents, i jo soc en un avió, bevent i fumant puros. És broma. És veritat que treballo força, però només són dotze episodis per temporada, no 22. És diferent. No participaré mai en res més de 22 episodis.
Fa poc també l’hem pogut veure
a Manhunt: Unabomber.
I què li va semblar?
Està molt bé. Però per què sempre li donen papers d’homes seriosos i amb molt poder i no és mai l’alleujament còmic? M’encantaria, perquè a la vida real ho soc. Molta gent se sorprèn quan coneixen la meva personalitat. No sé perquè em donen aquests personatges amb tant de poder, perquè soc un ximplet. No, és broma. Però no sé per què les comèdies m’eviten. La televisió em veu d’una manera, i la veritat és que ni tan sols he intentat fer una sitcom. Potser ho hauria de fer.
Diria que encaixa en una comèdia per a majors d’edat.
Sí, hauria d’interpretar un addicte al sexe o una cosa per l’estil. Ha, ha, ha! M’encantaria fer comèdia amb aquell que fa totes les pel·lícules d’humor... Seth Rogen o Judd Apatow. Potser hauria d’acomiadar el meu agent.
Apareixerà a The good fight?
No.
NOU PERSONATGE “Vaig acceptar el paper perquè el creador, Matt López, treballa molt bé amb els actors”
Què deu estar fent Peter Florrick en aquell univers?
Deixi’m pensar. Segur que s’han divorciat i segur que ell està buscant la manera de tornar a la política, de la mateixa manera que molts polítics que han caigut en desgràcia ho intenten. Però segur que estic divorciat. Però no ho sé... Escolti, quan acabo una sèrie ja no hi penso mai més. Amb prou feines la recordo, no em persegueix gens. Quan la gent em ve a veure i vol parlar de Sexe a Nova York me’ls miro i penso: “Home, fa deu anys d’això... De què em parles?”. Només penso en el moment, que ara mateix és Gone, i m’oblido de totes les altres coses, com si no les hagués fet mai.
I es pot saber per què la crítica és tan esnob amb les sèries procedimentals (capítols autoconclusius)?
Per què n’hi ha moltes i totes diuen el mateix?
Aleshores per què hem de veure
Gone?
No és exactament un procedimental. En fa servir el format, però té personatges complexos. L’argument no només és el cas, sinó també els personatges i les relacions que mantenen. És veritat que l’espectador s’hi pot sumar quan vulgui, però veure tots els episodis ajuda a entendre totes les capes dels personatges. Jo vaig ser al procedimental original, Ley y orden, o sigui que conec el tema.