La tecnologia revoluciona els rescats de muntanya
ANDORRA TÉ SISTEMES PIONERS DE LOCALITZACIÓ DE DESAPAREGUTS I ÉS UN DELS POCS PAÏSOS DEL MÓN ON ELS BOMBERS TENEN A DISPOSICIÓ UN HELICÒPTER AMB VISIÓ NOCTURNA, COSA QUE PERMET ACTUAR LES 24 HORES
No és gens estrany que un país amb una orografia com l'andorrana s'hagi convertit en un dels més especialitzats del món en rescats de muntanya. El que no és tan conegut és el fet que la tecnologia està multiplicant les possibilitats de localització de les persones desaparegudes i/o accidentades. I aquesta és, precisament, una de les apostes del Principat en aquest àmbit.
Un dels aspectes en què el Principat és capdavanter és que és un dels únics països del món on els bombers disposen d'helicòpters que poden volar de nit, cosa que possibilita que els rescats es puguin fer les 24 hores del dia, si les condicions meteorològiques ho permeten. Això és així perquè disposen d’ulleres de visió nocturna per al pilot i els rescatadors, material d’ús militar que, com que Andorra no té exèrcit, està a disposició del cos de bombers. Altres països, com França, també en tenen, però en mans d'altres cossos, com la Securité Civile. Amb aquests aparells –que proporcionen la visió verda que els mortals comuns només hem vist a les pel·lícules– poden intentar guanyar unes hores que per a l’accidentat poden ser vitals.
LA PUNTA DE L'ICEBERG
Però la veritable revolució ve per part dels mòbils. "La punta de l'iceberg": així és com defineix Jordi Farré, director adjunt dels bombers d'Andorra, l'aplicació de la tecnologia als rescats i la revolució que suposarà els pròxims anys. Justament aquest hivern s’estrena una nova eina, Lifeseeker, un dispositiu per detectar el telèfon mòbil d'una persona que s'ha perdut a la muntanya. L'ha cedit Andorra Telecom i es va presentar a bombers de tot el món en la 69a edició del Congrés de la Comissió Internacional de Socors Alpins (ICAR), un acte que es va celebrar a l’octubre a Soldeu i que pretén estandarditzar les tècniques de rescat de muntanya.
Els bombers del Principat van fer demostracions als professionals d’altres països, i una de les grans protagonistes va ser aquesta eina, que converteix el mòbil en una balisa d’emergència capaç de guiar els equips de rescat a la seva localització exacta, i opera sense interferir en les xarxes de telecomunicacions. La demostració, feta a la pista de l’Avet, va ser un èxit absolut: en menys de 20 minuts, els helicòpters, sobrevolant la zona, van localitzar dos mòbils que estaven amagats en dos llocs totalment diferents. Mitjançant un monitor, el públic va poder visualitzar la informació precisa que rebia en tot moment el dispositiu instal·lat a l’helicòpter.
L’aparell, que es començarà a fer servir aquest mes, permet detectar terminals fins i tot en zones sense cobertura i determinar-ne la posició exacta, i alhora proporciona un canal de comunicació amb la persona buscada. Des del cos de bombers ens expliquen que van des-
Els últims deu anys s'han multiplicat per quatre el nombre d'intervencions a la muntanya a Andorra
cobrir aquest dispositiu en un congrés a Bulgària i que els va interessar “per tenir una xarxa de cobertura pròpia, tot i que a Andorra ja hi ha cobertura al 90% del territori, cosa que ens permet que si algú es perd amb el mòbil, sortim amb l’helicòpter i, només introduint-ne el número, ens anul·la la resta, només veiem aquell i localitzem la persona en qüestió de minuts”.
ALPIFY, LA PIONERA
Però els cossos d'emergència d'Andorra ja fa temps que són pioners en geolocalització d'usuaris, gràcies a l'evolució de l'aplicació Alpify, una idea simplíssima però que salva vides, que implementa la geolocalització automàtica de l'usuari quan truca al 112. És a dir, l'esquiador o l'excursionista accidentat envia la seva ubicació exacta als serveis d'emergència a través de la geolocalització i, fins i tot si el mòbil ha resultat danyat, s'ha acabat la bateria o no hi ha cobertura, se'n poden rastrejar els últims moviments abans de perdre el contacte i detectar la darrera posició que tenia quan el mòbil funcionava, cosa que facilita la recerca. La van crear un equip d'emprenedors catalanoandorrans amb la incubadora Inspirit, es va estendre al 112 andorrà i ja fa anys que l’han adoptat estacions com Grandvalira, o d'altres, com a l'Argentina, i s’hi han interessat estacions des de l’Azerbaidjan fins al Japó.
Des del cos de bombers valoren molt positivament “aquesta eina que ens informa de qui és la persona, en quina posició exacta està i quanta bateria li queda, cosa que estalvia preguntes i temps en moments vitals”. Un altre element que els està sent d’utilitat és el WhatsApp, que es connectin amb 4G, així s’envia la posició.
Pel que fa a les xarxes socials del cos, els serveixen per avisar i per prevenir la població, Facebook i sobretot Twitter: així es donen avisos meteorològics i s'envien constantment missatges de conscienciació a l'hora de planificar les sortides a la muntanya.
Finalment, també han evolucionat, i molt, les eines i les tècniques que es fan servir en rescat de muntanya. Tot i que tradicionalment provenien de l’alpinisme, actualment moltes ja s’han professionalitzat, i cada vegada es van fent millorades i pensades per als rescats.
L'EFECTE KILIAN
Tots aquests avenços tenen una rellevància especial tenint en compte que, els últims deu anys, s'ha multiplicat per deu el nombre d'intervencions de muntanya. L'any passat se'n van fer un total de 122, la gran majoria concentrada en la temporada d'estiu. I a què es deu, aquest augment? Segons els responsables del cos de bombers, a la major massificació a la muntanya, en part per la mediatització de les activitats, amb esportistes molt populars, com Kilian Jornet, i també pel cost més baix del material, "ja que, a diferència d’altres esports més cars, a la muntanya s’hi pot anar simplement amb unes vambes, i alguns ni això", assenyala Farré, que ha vist de tot. Això fa que hi vagi gent sense cap coneixement del medi, amb què es multiplica el risc de problemes. Una altra causa és l’aparició, els últims anys, d’esports d’aventura, que s'han incrementat molt i que suposen gairebé la meitat dels rescats.
AUTÈNTICS ESPECIALISTES
I qui hi ha darrere dels rescats? Doncs el GRM (Grup de Rescat de Muntanya) del cos de bombers d’Andorra, format per una trentena d'efectius. Disposen d'un grup de rescat caní, amb vuit parelles formades per animal i agent, i a l’hivern sempre n’hi ha un de guàrdia física i un altre de localitzable les 24 hores. Els animals són d'elit: formats a França, entre els millors del món en allaus, passen tests constantment de rescats d’allau i, durant la seva vida operativa, d'uns vuit anys, són considerats un funcionari més. També tenen el grup de suport al rescat de muntanya, que s'activa en casos en què es necessita molt de personal, com ara en allaus o batudes per a recerca de persones. També hi ha bombers tan especialitzats com tres manipuladors d’explosius, que desencadenen allaus quan cal.
El perfil que encara falta, i és un dels grans somnis del GRM, és el del metge bomber. Podria, entre altres coses, treballar en helicòpters, perquè el SUM aeri està format per a trasllats interhospitalaris, però no en rescats. És el perfil buscadíssim d'uns bombers que són, a la vegada, metges. I és que, com recorda Farré, "els bombers són autosuficients: encara que sur-
El nou sistema de localització Lifeseeker permet determinar en minuts la posició exacta dels terminals des de l'helicòpter de rescat
tin amb helicòpter i bon temps, sempre són capaços de tornar pel seu propi peu i en condicions meteorològiques adverses. En canvi, amb un metge, hem de garantir sempre que des del lloc on el deixem podrà tornar bé". El que sí que hi ha són tres bombers infermers, i tres més en formació, que poden actuar en el punt de l'accident.
I com es fa, doncs, en l'actualitat? Doncs, des del punt de l'accident, els membres del GRM fan la primera valoració i, en conferència amb el metge, decideixen si traslladen el ferit. Andorra té el gran avantatge que en cinc minuts de vol en helicòpter s'arriba a l’hospital. Si cal que hi vagi el metge, els bombers l'acosten a una zona segura i traslladen el ferit fins al metge.
UN RESCAT DRAMÀTIC
I quin tipus de perfil són els rescatats? Segons ens expliquen els bombers, "la majoria són persones que es desorienten, es fa de nit, no tenen cap més problema a priori que s’espanten, però si no actues es pot convertir en una cosa més seriosa". Alguns, però, es compliquen. Entre les actuacions que van fer l'any passat, Farré en recorda una de particularment dramàtica, a l'agost, al Pas de la Casa. Tot i ser l'estiu, a vegades les condicions són hivernals, amb neu i boira a quotes molt altes, com era el cas d'aquell dia. "Vam rebre l’avís d’un home que estava amb el seu fill de sis anys, cap a les sis de la tarda, havien sortit del cantó francès i es trobaven en un pic hipotèrmic, esgotats. L’helicòpter es va posar en marxa i va deixar tres rescatadors a una hora a peu d'on eren els dos senderistes. Els van trobar, tot i la neu i la boira, es van lligar el nen a l'esquena i van començar el descens. Per sort, coneixen molt bé el territori, però molts cops cal agafar el camí més curt, perquè les condicions ho exigeixen. Era un medi relliscós, havien d'anar per torns per carregar el nen, estaven tots amb hipotèrmia i van arribar a un riu, crescut per les precipitacions, que van travessar amb l'aigua fins al coll, cosa que va inutilitzar les ràdios i els mòbils. Finalment, van arribar a l’ambulància, que els va dur al centre mèdic del Pas de la Casa, i se'n van sortir". Tot i que els rescats no es cobren, sí que molts cops "se’ls fa una reprimenda, si és una negligència, perquè també posen en risc els rescatadors".
Els casos més frustrants? Quan localitzen una persona perduda a qui la família busca amb ànsia... però que no té cap interès per tornar. "S'ha de tenir en compte que hi ha gent que desapareix perquè vol". D'aquests sempre n'hi haurà; per a la resta, afortunadament, la tecnologia anirà ajudant els professionals del rescat, any rere any, a salvar vides a la muntanya.
A Andorra hi ha el gran avantatge que tot és a prop i en cinc minuts de vol en helicòpter es pot traslladar el ferit fins a l'hospital