"La lesió més típica en pistes és la de genoll"

Ales pistes també és vital disposar d'atenció sanitària amb capacitat d'atendre amb urgència, i, en aquest sentit, Grandvalira disposa de diversos centres mèdics a peu de pistes i de protocols de rescat en pistes. Joan Sánchez és el responsable dels Serveis Mèdics de Soldeu El Tarter, i adverteix que augmenta el gust per l'adrenalina i de la necessitat d'esquiar amb responsabilitat.

Com funciona l'atenció mèdica en cas d'accidents en pistes d'esquí?

En cas d'accident, en un primer moment arriben els pisters, en pocs minuts, normalment, estan a la localització del ferit. El primer que fan és una valoració del seu estat i, en funció de la gravetat, s'opta per traslladar-lo al centre mèdic o bé perquè sigui l'equip mèdic qui vagi fins al lloc de l'accident, i per avisar l'helicòpter o no, que en pocs minuts podem tenir allà. Per exemple, si té una fractura al fèmur se'l baixa; un traumatisme greu requeriria helicòpter.

Quantes se'n fan a l'any?

Doncs al centre mèdic ens poden portar més de mil evacuacions a l'any. En canvi, de casos que requereixin que pugi l'equip mèdic per valorar el pacient poden ser una quinzena a l'any.

La localització exterior, i a la neu, implica que els metges que treballen en pistes tinguin una formació específica?

No, el que es requereix és que estiguin formats en medicina extrahospitalària. Per accedir als ferits, el personal mèdic no té problema, pugem en telecabina i a dalt ens esperen amb motos de neu i ens duen fins al lloc de l'accident.

Quines són les lesions més habituals? En quines condicions de neu n'hi ha més?

Hi ha de tot, les més greus estan causades per col·lisions, també hi ha gent que truca per coses molt més lleus, com ara que els fa mal el genoll. De fet, les de genoll són les lesions més típiques, sobretot quan la neu és tova. Quan és dura, solen lesionar-se les extremitats superiors.

I pel fred?

No, actualment la gent va molt ben equipada. Fa anys sí que veies alguns principiants que venien amb uns simples texans, o amb un equipament molt poc adient, ara ja no se'n veu cap.

Els mòbils també han canviat molt les recerques, a les pistes?

Sí, alguna vegada que s'ha perdut algú sí que han servit per localitzar-lo. Però, més que res, en serveixen per evitar dispositius de recerca, perquè quan algú truca que ha desaparegut la persona amb qui esquiava, s'activa el protocol i al centre mèdic no marxem fins que el localitzen. El que passa molt sovint és que, simplement, la persona ha tornat a l'hotel o estava al bar i no havia avisat. I amb els mòbils això s'ha reduït molt.

La irresponsabilitat també s'estén a l'hora d'esquiar?

Hi ha molta imprudència, però aquí, com a la carretera i a tot arreu, la velocitat multiplica el risc. Abans, la gent esquiava per relaxar-se, ara molts ho fan per cremar adrenalina, impera la velocitat. I saltar-se els avisos: gairebé sempre que atenem lesionats fora de pista ens diuen que no havien vist la senyalització. S'ha de ser responsable, esquiar és per passar-s'ho bé.