La Vanguardia (Català)

El manual del bon suplent

Jasper Cillessen és, a la porteria, com Vermaelen: tot ho fa discretame­nt però amb encert

- J.B. MARTÍNEZ Barcelona

El bon suplent té quatre noms: Jacobus, Antonius, Peter i Johannes, però respon a Jasper (28 anys). L’exemple de profession­al que espera el seu moment és a la porteria del Barça, el seu cognom és Cillessen, i és igual de discret que el seu col·lega Thomas Vermaelen, un dels seus punts de suport al vestidor, tot i que reparteix més somriures que el belga. Sembla que no hi és, sempre a l’ombra de l’enorme Ter Stegen, però quan apareix sol actuar amb criteri i amb encert. Pot ser més o menys espectacul­ar en les seves intervenci­ons, però ningú no tremola sabent que a la Copa sempre juga l’holandès. És un home cada vegada més integrat, que no ha donat mai cap problema, que no aixeca la veu i que continua treballant amb la il·lusió del primer dia. Quan el Barcelona el va fitxar per 13 milions fixos més 2 en variables sabia que ho feia com a segon porter i encara hi és. La seva relació amb el porter titular és franca, de sana competènci­a esportiva però sense tibantors personals, al contrari de quan la parella la formaven Ter Stegen i Bravo. També alternaven competicio­ns, però l’alemany tenia el premi de la Champions, a més de la Copa, mentre que en aquest cas els rangs són molt més clars.

Així va ser amb Luis Enrique, i Ernesto Valverde va continuar amb la mateixa política des del principi perquè, malgrat que va fer una excel·lent pretempora­da, l’holandès va passar a la banqueta així que Ter Stegen es va incorporar després de les vacances. Cillessen ha disputat set partits aquesta campanya, els de Copa més l’últim de la lligueta de la Champions, i només ha encaixat dos gols, els que li van fer el Celta i l’Espanyol, partit en què va rebre el que va semblar una bola de paper des de la grada. Es va queixar al col·legiat, però sense fer grans escarafall­s, en la seva línia de sobrietat. Malgrat que va debutar un dia negre com a barcelonis­ta, l’1-2 a la Lliga contra l’Alabès de la temporada passada, a partir de llavors la seva presència no ha coincidit amb grans desastres blaugrana.

Porter per vocació, ja que als 9 anys va escriure en una llibreta que de gran volia ser el millor porter del món, el seu gran ídol va ser el seu compatriot­a Edwin van der Sar, que també va militar a l’Ajax. Als 11 va comentar, en to de broma, una altra profecia que s’ha acabat complint, segons va revelar a la revista holandesa Helden. En un tour pel Camp Nou amb els seus pares i el seu germà (clavat a ell) els va dir que algun dia jugaria a l’Estadi.

Les seves temporades a l’equip d’Amsterdam van servir a Cillessen per adaptar-se millor al joc amb els peus, que forma part dels requisits essencials de la posició al Barcelona. En aquest sentit, més d’una vegada els seus serveis llargs han estat a l’origen d’accions d’atac molt perilloses.

Fora del futbol el blaugrana encara es troba en ple procés de perfeccion­ament de l’espanyol (fa classes dues vegades per setmana i amb Ter Stegen i Rakitic normalment parla en anglès) i està en contacte amb la jugadora del Barça femení Lieke Martens, entre altres raons perquè és bon amic del seu xicot. És temps de Copa. És temps de Cillessen.

Amb 9 anys va escriure que volia ser el millor porter i als 11 va dir que un dia jugaria al Camp Nou

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain