“Vaig aprendre francès de petit i això va ajudar a derrotar ETA”
Tinc 55 anys. Vaig néixer a Valladolid, vaig créixer a Irun i visc a Madrid. Soc coronel de la Guàrdia Civil i cap de l’UCO. Estic casat per segona vegada, tinc dues filles, Alejandra (21) i Laura, que va morir fa dos anys amb 21, de malaltia. Política? E
Què és l’UCO? La unitat central operativa, la unitat de la Guàrdia Civil que opera com a policia judicial.
“Porti’m en Tal!”, li ordena un jutge, i vostè l’hi porta.
Això mateix. O jo li dic al jutge: “Tinc aquestes proves que incriminen en Tal”, i ell em firma una ordre de detenció contra en Tal.
Qui ha detingut últimament?
El Chicle, sota l’acusació de matar Diana Quer. I polítics del cas Lezo, del cas Púnica... i d’altres, per indicis de corrupció.
Li és igual de quin partit siguin?
Soc un professional, no em permeto interferències subjectives: l’uniforme és cuirassa.
Però bé deu tenir el seu cor ideològic.
He vist tant, que tinc una visió escèptica.
L’alegra detenir independentistes?
No. Detinc qui transgredeixi la llei, m’és igual el que pensi el presumpte delinqüent.
Què va fer vostè el dia 1-O?
Desconnectar el Centre de Telecomunicacions que la Generalitat volia emprar per al referèncum il·legal. A les vuit del matí!
Ho diu amb satisfacció.
Sense aplicació informàtica, vaig restar legitimitat al recompte d’aquella votació il·legal.
Després les porres van volar...
Està gravat, es veuen barricades de persones oposant-se a l’autoritat, es veuen atacs a agents de l’ordre: els autors, degudament identificats, respondran davant el jutge.
M’anuncia noves detencions?
Es continuen instruint causes... Hi va haver assetjament d’una comissió judicial, el 20-S... Poden ser inculpades persones ara en llibertat.
Es va forjar en la lluita antiterrorista...
Durant 25 anys dels meus 30 anys com a guàrdia civil. Des de l’estiu del 1987, quan ETA estava molt forta, fins a derrotar-la. El 2012, després de tanta intensitat, m’avorria: vaig demanar de passar a l’UCO.
Qui ha derrotat ETA?
L’Estat de dret i la ciutadania.
No s’apunta alguna medalla?
La Guàrdia Civil hi va fer més que altres. ETA va assassinar 860 persones, de les quals 215 eren guàrdies civils, més 17 familiars de guàrdies, nens inclosos!, en atemptats a casernes. Tota víctima mereix reconeixement.
Quin dia va ser el pitjor?
L’1 de desembre del 2007, un etarra que estàvem seguint... va identificar dos agents meus... i me’ls va assassinar, a Capbreton.
S’emociona.
ETA va escollir com a enemiga seva la Guàrdia Civil, i per collons vam ser els seus pitjors enemics, fins al final, fins a derrotar-la!
Ho diu com una qüestió personal...
És inevitable: ens mataven molt. I homenatjo aquí les nostres dones a les casernes: sense el seu suport, no et quedaves allà.
Quin etarra va ser més perillós?
Henri Parot: intel·ligent, arter, brillant per al mal. El seu comando, de tres membres, va matar 40 persones! Però el vam caçar. I avui està empresonat. Sortirà aviat...
El GAL va ser útil en aquella lluita?
El GAL es va acabar abans que jo arribés al cos. Llavors la majoria d’espanyols no desaprovaven matar un terrorista. El general Galindo va modernitzar la lluita contra ETA, encara que el GAL la va enfosquir.
La va modernitzar amb infiltracions a ETA, espionatges...?
Sí, amb intel·ligència. Jo parlo francès des de petit, i amb accent bascofrancès: això em va ajudar a establir molts contactes útils al sud de França contra ETA.
Per què va aprendre de nen a parlar aquell francès?
El meu pare era guàrdia civil, com el meu avi matern, i jo vaig créixer a la casa-quarter d’Irun, a la frontera amb França. Parlava amb guàrdies joves..., i els mataven. La mort estava en la vida... Però allí vaig ser feliç.
I això de l’idioma francès...
El meu pare va tenir el caprici d’enviar-me a estudiar a Hendaia, a l’altre costat de la frontera: dels 6 als 15 anys vaig estudiar amb xavals francesos. I aquest atzar seria després providencial per acabar derrotant ETA!
En aquella lluita contra el terror, va viure algun dia molt feliç?
Ho va ser el dia en què vam alliberar Ortega Lara, en un forat del subsol d’una nau industrial. Garzón ja llançava la tovallola, jo vaig insistir que era allà...i al final el vam trobar.
Van ajudar a aconseguir el final d’ETA els etarres penedits? I Otegi?
Otegi anava al tren d’ETA fins que va veure que ETA perdia, i va baixar-ne. Un penedit és sincer si m’ajuda contra ETA: a Otegi li demano des d’aquí que reveli on són les restes de tres nois gallecs que ETA va matar, confonent-los amb policies. Crims impunes.
Amb ETA van negociar González, Aznar i Zapatero: això va ajudar a frenar-la?
No! Els governs van fer algunes concessions, per a res: els etarres no cedien mai, perquè amb gamarussos és inútil negociar.
I és útil infligir al detingut una força abusiva? Va ser condemnat per fer-ho.
Vaig detenir part d’un comando, vaig voler que cantessin on era la resta..., i vaig creuar la línia, em vaig excedir. Un error de joventut: ni per salvar vides està justificat excedir-se. Em vaig equivocar, vaig pagar per això i el ministre Mayor Oreja em va indultar.