Huxley no podia imaginar-ho
EL papa Francesc, en una entrevista concedida fa un any al setmanari catòlic belga Tertio, va alertar que “els mitjans de comunicació i els periodistes que difonen fake news (notícies falses) corren el risc de caure presos de la copromania (interès anormal pels excrements) i corren el risc de coprofàgia (trobar plaer en alimentar-se d’excrements)”. Les paraules del Pontífex van resultar rotundes com poques vegades, perquè volia advertir el món del perill de les notícies falses, com una plaga que amenaça la Terra: d’aquí a quatre anys, la meitat de les notícies que rebrem no seran certes, i no serà fàcil eliminar-les. El Papa ens alerta que podem convertir el planeta en un femer en el qual desaparegui la veritat.
El professor universitari Marc Amorós ha escrit un llibre titulat Fake news. La veritat de les notícies falses (Plataforma), d’imminent aparició, en què adverteix que el món feliç de Huxley pot tenir una segona derivada en Fake World: serà “un món com vostè sempre havia somiat, amb gent com vostè, amb opinions com les seves, sense ningú que li porti la contrària, sense cap relació que l’incomodi”. Un univers virtual, on res no és el que sembla i tot serà com un pensa. Huxley s’imaginava un gran germà que tot ho vigilava, però aquest germà petit és encara pitjor: no es tracta de controlarho tot, sinó de manipular-ho tot.
Les notícies falses no han nascut a internet. Com recorda Amorós, William Hearst va aconseguir, falsejant la realitat als seus diaris de paper, que la guerra inventada entre els Estats Units i Espanya acabés sent real, desembocant en la independència de Cuba. Tot i això, l’autor creu que el millor periodisme pot actuar com a caçador de fakes. Però també la pressió sobre plataformes com Facebook, que ha començat a reaccionar. Per això cal ser conscient del mal que causen les notícies falses. No és casual, doncs, que el Papa adverteixi de la seva maldat diabòlica.