Clarobscurs a Polònia
Nombrosos polonesos van ajudar els jueus perseguits sota l’ocupació nazi, però molts altres els van denunciar
Nombrosos polonesos van ajudar els jueus perseguits sota l’ocupació nazi, però molts d’altres els van denunciar. Hi va haver pogroms, i diverses desenes de milers de polonesos van lliurar jueus.
La llei que acaba d’aprovar el règim nacionalista de Polònia que castiga els qui impliquin els polonesos en l’extermini nazi dels jueus durant la Segona Guerra Mundial no tan sols ha provocat protestes a Israel, Estats Units i a la mateixa Polònia. La temptativa no només no sembla portar al compliment de l’objectiu declarat quan es va dissenyar la norma –suposadament encaminada a defensar la imatge de Polònia–, sinó que és contraproduent en aquest mateix terreny perquè crida l’atenció de l’opinió publica internacional sobre la llarga història de les relacions de polonesos i jueus, en què abunden els capítols tràgics.
El 1939, Polònia va caure víctima de les potències totalitàries –el Tercer Reich i la Unió Soviètica–, que el 23 d’agost d’aquell any havien signat a Moscou un pacte que equivalia al repartiment de l’Europa central i de l’Est entre Hitler i Stalin.
Per a Polònia, la Segona Guerra Mundial va començar l’1 de setembre amb la invasió des de l’oest per les tropes de l’Alemanya nazi. Però va ser el 17 de setembre, amb l’entrada des de l’est de l’Exèrcit Roig, que Polònia va rebre el cop de gràcia. Les dues potències aliades van fixar la frontera comuna al riu Bug i van consumar així la liquidació de l’Estat polonès.
La major part de Polònia va quedar ocupada per l’Alemanya nazi mentre el terç oriental va quedar incorporat a la Unió Soviètica. Així, sobre Polònia es va planar una doble ocupació que va fer que el poble sencer patís represàlies en massa, explotació amb feina esclava, extermini, deportacions i exili. Dos anys més tard, amb l’atac del Tercer Reich contra l’URSS, l’ocupació es va convertir en una de sola, amb més patiments encara. Només acabaria el 1945 amb la marxa triomfant de l’exèrcit soviètic sobre Berlín.
L’Alemanya nazi va reservar per a tot el poble polonès el paper de mà d’obra esclava explotada per colonitzadors alemanys que havien d’estendre l’“espai vital” de la raça germànica milers de quilòmetres cap a l’est. Els nazis van començar una decapitació sistemàtica del poble polonès buscant l’extermini dels seus estrats il·lustrats i de classes altes.
El mateix havia fet la Unió Soviètica estalinista en la seva part de la Polònia repartida inicialment amb Hitler. Milions de polonesos van ser deportats als camps de concentració a Sibèria i el Kazakhstan.
Els polonesos van reconstruir el seu govern a l’exili a Londres i van procurar organitzar una resistència clandestina als territoris ocupats.
Si la sort de la població polonesa va ser dramàtica, la que els va tocar als més de 3,2 milions de jueus polonesos va ser tràgica.
Al cap de pocs mesos de consumar l’ocupació de Polònia, l’Alemanya nazi va manar tancar tota la població jueva polonesa en guetos grans com el de Varsòvia o Lodz i en d’altres de més reduïts, en pobles petits escampats per tot el territori i sobretot a la part oriental. Amuntegats en districtes urbans tancats, els jueus aviat van caure víctimes d’epidèmies, fam i mort.
L’estiu del 1941, amb la invasió de l’URSS per les tropes alemanyes, va començar l’extermini sistemàtic dels jueus, anomenat, segons la nomenclatura eufemística, la solució final del problema jueu. L’Holocaust va ser iniciat per tropes de la SS (Einsatzgruppen i Sonderkomandos) que seguien la Wehrmacht en els seus avanços territori soviètic endins, cap a l’est, massacrant al seu pas la població jueva per mitjà d’afusellaments sistemàtics en massa.
A partir del 1942, amb l’anomenada Acció Reinhard, els nazis van començar a buidar els guetos enviant els jueus a sis camps d’extermini (Belzec, Treblinka, Sobibor, Majdanek, Kulmhof i Auschwitz-Birkenau), tots construïts en territori polonès a causa de la concentració de la població jueva i una bona xarxa de ferrocarril. La gran majoria dels que hi van portar els van assassinar en cambres de gas construïdes amb aquest propòsit.
Fins al 1945, gairebé tres milions de jueus polonesos que havien viscut a Polònia abans de la guerra van ser exterminats, a més de tres milions més que van ser transportats als camps des de tot Europa.
El comportament de polonesos ètnics cap als seus conciutadans i veïns jueus durant l’ocupació i l’Holocaust variava des de l’heroisme dels que arriscaven les vides
La llei que prohibeix vincular Polònia amb l’Holocaust desperta atenció pel passat Hi va haver pogroms i desenes de milers de polonesos van lliurar jueus
salvant les víctimes de l’extermini, traient-los clandestinament dels guetos, ajudant-los a obtenir papers legals, amagant-los a casa seva, en terrats, estables, corts o amagatalls subterranis, passant pels qui mostraven indiferència cap a unes víctimes del terror nazi que ho tenien molt pitjor encara, fins als qui denunciaven els jueus amagats o disfressats i consumaven una complicitat oberta en la seva captura, robatori i assassinat.
Durant la guerra, en molts pobles i viles hi va haver desenes de pogroms col·lectius de jueus perpetrats pels seus veïns polonesos, com a Jedwabne, Radzilow, Wasacz o Szczuczyn.
Els investigadors de l’Holocaust calculen que almenys hi va haver unes quantes desenes de milers de polonesos –molts dels quals camperols, però també habitants de ciutats– que es van prestar a denunciar i lliurar jueus amagats a la Gestapo, o que els van matar directament, alguns per lucre, d’altres per profund i vell odi antisemita, d’altres per por.
L’Institut Yad Vashem a Israel ha homenatjat fins avui 6.700 polonesos que van procurar salvar els jueus.
El moviment de resistència organitzat per l’aparell paraestatal i l’exèrcit clandestí AK (exèrcit nacional) va procurar ajudar els jueus represaliats i també documentar la seva sort, incloent-hi l’hostilitat de molts polonesos cap als jueus, informant-ne el Govern a l’exili. L’exèrcit AK va disposar d’una cèl·lula especial –Zegota– que ajudava a salvar jueus. El difunt ministre d’Exteriors polonès, escriptor i historiador Władysław Bartoszewski, va ser un dels seus militants més actius i coneguts.