BORDEUS AMB AROMA XINESA
Més de 140 ‘châteaux’ de la zona vinícola bordelesa ja estan en mans d’empresaris xinesos, que tenen 3.000 ha de vinyes
Més d 140 châteaux de la zona vinícola bordelesa són ja en mans d’empresa xinesos, que posseeixen 3.000 ha de vinyes.
Un de cada cinc éssers humans és xinès. Anualment la Xina produeix un milió de nous milionaris. I dels 120 milions de turistes xinesos que recorren el món, el 10% escull França. Entre altres coses perquè la col·lectivitat xinesa de França, que exerceix com a banquera de les altres comunitats orientals, sempre va mantenir-hi els lligams, fins i tot quan la Xina de la revolució cultural es tancava al món.
El 1983 Pierre Cardin, que havia comprat dos anys abans el mític restaurant Maxim’s, el va implantar a Pequín. En la conferència de premsa parisenca en què ho va anunciar, un periodista francès li va preguntar per què obria un restaurant de luxe “en un país amb un 1% de clients potencials”. “Un 1% de mil milions”, va respondre el venecià.
Més de tres dècades després, el novembre passat, Le Figaro informava que, en aquell moment de l’any, els xinesos ja havien invertit a l’estranger 85.000 milions d’euros.
A França tenen, per exemple, la vidriera Baccarat, el Club Méditerranée, l’aeroport de Tolosa de Llenguadoc, el 10% d’Air France, el 49,9% de Servair (càtering aeri). En futbol, el 20% del potent Olympique de Lió i el 80% del Niça, a primera divisió. I a segona, el 60% de l’Auxerre i la totalitat del Sochaux. Si aquest club va ser durant dècades símbol de Peugeot, avui el que és xinès és el 15% de Peugeot-Citroën. La mateixa participació que a Accor, primera empresa hotelera d’Europa. I el 100% del Louvre Hotels Group.
A finals del 2017, França ja tenia més de 700 empreses de capital xinès, que donaven feina a 45.000 persones. Entre les seves propietats qualitatives, unes 1.700 hectàrees de terres agrícoles. I més de 3.000 hectàrees de vinya –més del 2% de la superfície vinícola– a la vinya de més cotització mundial.
La història pot començar el 1997 amb un nom: Peter Kwok, de Hong Kong. Kwok va comprar Château Haut-Brisson i es va convertir, d’aquesta manera, en el primer propietari xinès d’un vi important a Bordeus, meca mundial de vins fins. El 8 de gener del
A finals del 2017 França tenia més de 700 empreses de capital xinès
2018 (el 8 és el número de la sort a la Xina), Kwok va comprar Château Bellefont-Belcier, la seva setena propietat en una regió que, amb aquesta última, comptabilitza més de 140 propietats importants a mans xineses. Kwok ha invertit una petita fortuna sobretot en les propietats de Saint-Émilion, la ciutat vinícola classificada per la Unesco.
Però no tot és de color de rosa: Kwok va comprar Bellefont-Belcier a l’industrial de l’acer Quan Wang, que el 2012 havia desembutxacat vint milions d’euros per quedar-se’l. L’objectiu era enriquir l’oferta de la seva cadena de botigues especialitzades. Però l’ensorrament del preu de l’acer el va obligar a revendre.
A la Xina, dos anys després que Kwok comprés el seu primer celler bordelès, un humil professor d’anglès, Jack Ma, creava Alibaba, avui un gegant mundial de la venda en línia. El març del 2016 Jack Ma va comprar Château de Spurs, 80 hectàrees de vinya a Entre-deux-Mers, amb una masia del segle XVII i mig milió d’ampolles anuals de producció. Objectiu: inundar internet amb les seves ampolles.
Aleshores, la Xina ja era la primera destinació en valor de la producció vinícola bordelesa, amb 64 milions d’ampolles venudes i un volum de negoci de 277 milions d’euros. Més important és encara el cas de Hong Kong: com que només importa els vins més cars, els seus 10 milions d’ampolles mouen 271 milions d’euros.
Per fer-ho més general, vegem un altre cas que es presenta simptomàtic. A l’octubre, durant la presentació del seu primer any, Michael Huang, el nou propietari de Château Bonnange, reconeixia que les seves visites es repetien i es prolonguen cada vegada més: “A la Xina es guanyen diners, però és difícil gaudir-ne”, explica. Tenia ofertes a Napa Valley, però “em va temptar sobretot l’art
de viure (art de vivre) francès”.
Els seus compatriotes són cada cop més nombrosos a la vinya francesa i Huang explica que es tracta d’un canvi cultural: “El sentit xinès dels negocis consisteix a fer diners ràpidament. El vi, en canvi, demana paciència”. Paradoxalment, aquesta complexitat i l’atzar lligat a la naturalesa és un descobriment per als xinesos. Un desafiament. I un altre ingredient: “A Bordeus s’hi pot respirar, a la Xina la contaminació oculta el cel”.
A la Borgonya, una altra regió emblemàtica, els xinesos van posar una pica el 2012 amb l’adquisició d’un monument, el castell del segle XII de Gevrey-Chambertin, amb les seves dues hectàrees de vinya. Valorada en 3,5 milions d’euros, la propietat –amb un dels més famosos vins de la Borgonya– va sortir finalment per 8 milions. Una suma desproporcionada per les entre 10.000 i 12.000 ampolles anuals. Però és un segell de prestigi per al comprador, Louis Ng Chi Sing, propietari de sales de joc a Macau.
Una revolució per a aquesta Borgonya on, el 1950, el propietari de deu hectàrees de vinya havia de complementar el negoci amb llúpol i verdures per poder viure. “Fins als anys seixanta érem camperols”, recorda un vinater autodidacte que avui, a més d’una propietat, “adquirida fa vint anys, quan els preus eren assequibles”, s’ocupa també de la vinya d’una veïna xinesa, “que la va pagar unes dues-centes vegades més cara que el que va costar la meva”.
Observat amb desconfiança, Chi Sing va acabar guanyant-se els veïns. “Respecta la nostra terra i ha invertit sumes colossals en obres que cap de nosaltres no es podria permetre. A més a més, va conservar els equips i ha fet conèixer els nostres vins arreu del món. En cinc anys, el preu dels nostres grans vins s’ha duplicat”, expliquen.
El preu del vi i també el de l’hectàrea: a l’octubre, François Pinault, tercera fortuna de França, que per alguna cosa té la casa de subhastes Christie’s, va licitar i va triomfar. A un cost de més de 240 milions es va quedar les 7,53 hectàrees del Clos de Tart, creat l’any 1141 pels cistercencs. La suma va deixar fora de combat un xinès i el seu enemic directe, Bernard Arnault (LVMH).
En aquell context, les menys de dues hectàrees de la Romanée Conti i les seves 6.000 ampolles anuals, el vi més car del món, amb una propietat que no està a la venda, valdria, segons els experts, més de mil milions d’euros.
Però els xinesos no només volen beure, sinó també saber. A la prestigiosa School of Wine de Dijon, els estudiants xinesos, poc habituals quinze anys enrere, avui representen el 30% de l’alumnat. “Com que el bon vi és car i prestigiós, a la Xina, aquest diploma ens obre moltes portes”, reconeix un dels estudiants.
Una antiga alumna, la Gong Yan Ping, de 42 anys, es va instal·lar definitivament a la Borgonya el 2011: “El més important que aprenem és que el vi surt del terrer, de la naturalesa i del treball de l’home a la naturalesa”. Amb aquesta visió fa seminaris per a professionals xinesos del vi que “venen a descobrir propietats menys conegudes”.