La Vanguardia (Català)

LA MUTACIÓ DE FEDERER

El tennista de Basilea va aconseguir a Melbourne el seu vintè Grand Slam en una carrera que sembla infinita

- Barcelona

El tennista de Basilea ha canviat el seu joc per continuar guanyant.

Una aurèola envolta Roger Federer, considerat com el millor tennista de tots els temps després de guanyar el seu vintè Grand Slam a Austràlia. Els elogis que ha rebut el tennista de Basilea servirien per escriure un llibre que resumiria la seva trajectòri­a en quatre conceptes: obsessió, paciència, esforç i intel·ligència. El present no pot ser més brillant, però dos anys enrere hi havia molts dubtes sobre el seu futur. Havia perdut contra Djokovic a les semifinals de Melbourne i l’endemà, mentre banyava les seves filles, va sentir un dolor al genoll esquerre. Va haver de passar pel quiròfan per recompondr­e el menisc i el 2016 va ser un any nefast per a ell. En teoria. “Si vull jugar uns quants anys més sense lesions he de donar al genoll i al meu cos el temps adequat perquè es recuperi”, va dir. El suís no va poder competir com li agrada a ell, ni tan sols a Wimbledon, i va decidir aturar-se. Van ser sis mesos decisius en què va parar, va pensar, va planificar i, sobretot, es va reinventar. Un període clau per entendre el seu ressorgime­nt.

“Ha fet canvis tàctics. S’ha tornat més agressiu i piloteja menys. Ha fet que el joc vagi molt més ràpid. Ara marca un ritme altíssim, assumint que fallarà. El que passa és que falla menys que els altres i aconseguei­x que passis a dependre d’ell”, va explicar Toni Nadal a La Vanguardia a mitjans de gener. El tècnic ha presenciat des de la grada molts dels partits del seu nebot contra el suís. L’historial de duels directes encara afavoreix Nadal, però l’any passat Federer el va guanyar les quatre vegades que es van enfrontar. “Durant molt de temps, el joc de Federer no li anava malament, a Rafael. Però ara ha fet canvis que impedeixen que Rafael imposi el seu tennis”, va afegir. És la metamorfos­i del suís, que li ha permès adaptar-se millor que ningú al present. Ara planifica la temporada i quan va a un torneig es mostra implacable, sense fissures. El seu joc elegant no l’ha abandonat, i els seus cops són encara més letals. També ha reduït molt, per exemple, la durada dels partits. El 2017 va vèncer Nadal a Austràlia després de 3h38m, 41 minuts menys dels que va necessitar el balear per derrotar-lo al mateix escenari el 2009. El 2008, quan va caure contra Nadal a la final de Wimbledon, ho va fer després de 4h48m. Ara tot va molt més ràpid. De pressa, de pressa, un escenari que beneficia l’helvètic.

Connors va ser semifinali­sta del US Open amb 39 anys i Agassi va assolir aquella ronda amb 35. Federer, que el 8 d’agost complirà 37 anys, es troba entre tots dos. Però ell, quan arriba a la penúltima eliminatòr­ia, ja se sent guanyador. “És una barreja de passió i talent”, diu Xavi Budó, que va ser entrenador de Carla Suárez durant deu anys. “Aquesta passió és la que li permet continuar guanyant i millorant en el seu joc després d’acumular tota mena de trofeus. És admirable, un tennista que uneix art i màgia, capaç de convertir cops molt difícils en senzills. A més, torna a estar a un nivell molt alt en el ritme de cames, la qual cosa és fonamental per al seu joc dominant, en què uneix l’estratègia amb un físic excepciona­l. Només un fora de sèrie pot aconseguir això amb 36 anys”, afegeix.

Després de les llàgrimes de Melbourne, sovint presents a cadascun dels seus èxits, el calendari de Federer està obert fins al Masters d’Indian Wells. Ja decidirà, sense presses, amb cautela. Escoltarà les sensacions del seu cos i, per suposat, els consells del seu equip, principalm­ent Pierre Paganini, el

Lluís Bruguera Entrenador de tennis “La Mirka, la seva dona, és una de les claus que en Roger hagi arribat fins aquí. És qui l’ha empès a continuar i a superar-se” Gemma Sabaté Activadora neuromuscu­lar “És el millor exemple d’optimitzac­ió de recursos amb preparació, tècnica i idees clares. La base genètica no ho és tot” Nia Jordà Psicòloga esportiva “No li ha costat de canviar de repte i continua sent feliç i competitiu sense lluitar per guanyar-ho tot o per ser el número 1”

Xavi Budó Extècnic de Carla Suárez “És una barreja de passió i talent, un tennista que uneix art i màgia. Només un fora de sèrie és capaç d’aconseguir això” Agustí Serra Preparador físic “Sorprèn la seva capacitat d’anticipaci­ó i decideix quan s’acaben els punts. Són coses que no s’havien vist mai”

UNA ETAPA DECISIVA

El 2016 va ser operat del genoll esquerre, va estar sis mesos sense jugar i es va reinventar

EN FAMÍLIA

La seva dona, extennista profession­al, l’acompanya a tots els tornejos, fins i tot els seus fills

VETERANS

Els valors fisiològic­s que permeten rendir al màxim es mantenen fins als 40 anys

seu preparador físic, que destaca el seu “caràcter positiu. Tot el transforma i treu allò que li convé més. I cal no oblidar que la seva vida i la seva filosofia giren al voltant del tennis”. I també parlarà amb la família, esclar, fonamental per a ell.

“Vaig conèixer Mirka quan van començar a sortir i estic convençut que ella és la clau que Roger hagi arribat fins aquí. És qui l’ha empès a continuar i a superar-se”, assegura Lluís Bruguera, pare de l’actual capità espanyol de la Copa Davis, entrenador i tota una institució en aquest esport. Mirka Vavrinec, extennista profession­al, sempre acompanya el seu marit als tornejos, sovint en companyia dels seus fills. “Federer ha sabut adaptar al seu joc i al seu físic tots els avenços tècnics, però sobretot ha sabut explotar al màxim la seva gran fortalesa mental”, afegeix Bruguera.

Aquesta tenacitat i motivació, tan determinan­t al tennis, no sempre havia estat el fort del suís, que ja als seus inicis va acudir a un psicòleg esportiu per superar l’ansietat que demostrava en el seu joc i per superar diversos cops emocionals que va rebre en aquella època, com la mort de Peter Carter, el tècnic que el va marcar més. “La gran ajuda que van donar a Federer va ser aprendre a gestionar les emocions, a reconduir aquest gran temperamen­t que té, tot i que no l’exhibeix –considera la psicòloga esportiva i terapeuta de diversos tennistes Nia Jordà–. No li ha costat canviar de repte i continua sent feliç i competitiu sense lluitar per guanyar-ho tot o per ser el número 1. Aquesta sorprenent capacitat i aquesta fortalesa, sumades a l’acompanyam­ent de la seva família, és el que li permeten continuar a la primera línia gairebé sense desgastar-se”.

“Federer és un gran exemple d’autocontro­l; és capaç de mantenir sempre el nivell d’activació, tant si està per sobre com per sota al marcador, o si es juga un moment de màxima tensió. Ho ha après i és una de les claus del seu èxit”, afegeix Óliver Martínez, president de la secció de Psicologia Esportiva del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

Al component mental s’hi suma una preparació i unes caracterís­tiques físiques i biològique­s que també expliquen la seva longevitat esportiva a la primera línia. “Federer ha sabut cuidar cadascuna de les baules que garanteixe­n un rendiment físic òptim: alimentaci­ó, descans, preparació, recuperaci­ó, equilibri biomecànic... És el millor exemple d’optimitzac­ió de recursos amb preparació, tècnica i idees clares. La base genètica no ho és tot”, considera l’activadora neuromuscu­lar Gemma Sabaté.

La medicina esportiva ha demostrat que els valors fisiològic­s que permeten mantenir l’activitat física i la capacitat d’esforç al nivell més elevat romanen pràcticame­nt inalterabl­es fins als 40 anys, i competicio­ns molt profession­alitzades com l’NBA ho comencen a posar de manifest. Tanmateix, per assolir l’excel·lència cal saber conrear-la. Amb una àmplia experiènci­a a l’elit, el fisioterap­euta David Serra destaca la importànci­a dels protocols i la tecnologia que el suís fa servir al seu dia a dia, i ho compara amb el pilot de MotoGP Marc Márquez. “Ningú no diria que es cuiden tant, però bona part del seu èxit és que són molt disciplina­ts en la preparació i la recuperaci­ó”, considera.

“Avui dia, la carrera de l’esportista comença igual o abans, però la seva amortitzac­ió és més a llarg termini i la plenitud arriba més tard –reflexiona el preparador físic Agustí Serra–. Federer ha tingut paciència i ha sabut prepararse per a aquesta cursa de fons. I ha sabut gestionar com ningú les seves estratègie­s tècniques. El Federer d’ara sorprèn per la capacitat d’anticipaci­ó i perquè aconseguei­x decidir quan s’acaben els punts. Són coses que fins ara no s’havien vist mai”.

 ??  ??
 ??  ??
 ??  ??
 ??  ??
 ?? MARK KOLBE / GETTY ??
MARK KOLBE / GETTY
 ??  ??
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain