Putin presenta armes
Rússia llança un pla de renovació del seu exèrcit i l’arsenal a deu anys vista
Les últimes setmanes el president de Rússia, Vladímir Putin, ha parat molta atenció al sector militar i a la indústria de Defensa. La modernització permanent de l’exèrcit rus, una tasca a què ha dedicat diversos anys, es completarà amb el nou programa d’armament per a la pròxima dècada recentment firmat pel cap del Kremlin. L’activa participació de les forces armades russes en la guerra civil de Síria ha servit per provar unes armes que Putin vol que siguin les més efectives i precises. Anteriorment Putin havia posat “un èmfasi especial a equipar les tropes de terra, mar i aire amb armes d’alta precisió i equips d’atac no pilotats, així com un equipament individual per als militars russos amb els sistemes més moderns en intel·ligència, comunicació i guerra electrònica”.
La primera experiència de combat amb aquest tipus d’armes d’alta precisió i gran abast utilitzades des de terra i mar ha resultat positiva, va assenyalar Putin dimecres passat en una compareixença al Ministeri de Defensa de Moscou. El cap del Kremlin es referia als míssils de creuer Kalibr i X-101, utilitzats per les forces russes a Síria. “La tasca militar a Síria ha demostrat que l’armament i equip russos són dels millors del món. Es distingeixen per la senzillesa en el funcionament operatiu, per la fiabilitat i per la capacitat de combat que tenen en comparació amb els seus anàlegs d’altres països”, va assenyalar el cap de l’Estat Major de les Forces Armades russes, el general Valeri Guerasímov.
Aquests nous míssils formen part de l’ambiciós Programa Estatal d’Armament 2018-2027 (GPV2027, segons les sigles russes). Segons el vice-primer ministre Dmitri Rogozin l’objectiu de Moscou és que el 2020 el 70 % de les tropes de terra i la flota estiguin equipades amb armament i tecnologia moderns. El viceministre de Defensa Yuri Boríssov ha apuntat que el GPB-2027 preveu aportar a les Forces Armades russes portaavions moderns, fabricar “superarmes”, així com també proveir l’exèrcit d’armes basades en nous principis físics.
“Modernitzar les forces armades, incloent-hi l’equipament tècnic, és totalment necessari perquè hi va haver un llarg període de temps que no s’hi va invertir”, assenyala a La Vanguardia Iván Timoféiev, el director de programes al think-tank Consell Rus d’Afers Internacionals. “No és gens extraordinari, perquè això ja ho han fet els Estats Units i els països europeus”.
Però modernitzar no significa accelerar una cursa armamentística amb els Estats Units, insisteixen tant el Kremlin com el Govern rus. “No s’ha esperar de nosaltres cap escalada de les tensions. Si això ve d’algú serà de l’altra banda de l’oceà. Rússia vol centrar-se en un enfortiment constant de la capacitat defensiva del país”, ha assegurat a l’agència Tass Víktor Bóndarev, el president de la Comissió de Defensa i Seguretat del Consell de la Federació (la Cambra Alta del Parlament rus). Les relacions entre Rússia i els països occidentals, especialment amb els Estats Units, fa molts anys que estan en el nivell més baix des que es va desintegrar l’URSS i es va donar per acabada la guerra freda. Des del 2014 els conflictes armats a l’est d’Ucraïna i Síria, així com les sancions contra Rússia per l’annexió de la península de Crimea, han marcat aquesta relació.
Des de mitjans russos com el diari Nezavíssimaia Gazeta es posa en dubte que Moscou no participi en una cursa d’armaments. El cost del nou programa d’armament és d’uns 283.000 milions d’euros, una mica menys que l’anterior pla, del 2010, i que, segons aquest diari, els experts han calculat en 293.000 milions. “Rússia no només s’esforça a mantenir-se al dia respecte als exèrcits més moderns del món, sinó que també es posa com a objectiu tenir un dels exèrcits amb més potencial. Com podem no anomenar això cursa armamentística?”, afirmava recentment el diari.
“El Govern rus no vol entrar en una cursa armamentística, perquè això significa una enorme despesa. El seu interès és evitarho”, explica Ivan Timoféiev. “La situació internacional és bastant complicada, i això exigeix un nivell bastant alt de seguretat per part de l’Estat. El Govern rus ha de moure’s entre dos extrems: un el deixa vulnerable davant d’una amenaça militar, l’altre implica una despesa excessiva de recursos per reaccionar a una amenaça militar. Ha de trobar la fórmula òptima per mantenir l’equilibri
entre aquests dos extrems”. Entre altres encàrrecs, el nou programa d’armament per a la pròxima dècada preveu comprar míssils de creuer llançats des de l’aire i míssils balístics per a submarins. L’exèrcit rus continuarà comprant avions militars que han fet la campanya de Síria, com ara avions de combat Su-30CM, Su-35 i Su-34, així com caces de cinquena generació Su-57, 24 caces MiG-35 i deu bombarders supersònics Tu-160M2.
L’exèrcit de Terra rebrà nous sistemes de defensa aèria, tancs T-90 i T-14, cuirassats d’infanteria Kurganets-25 i blindats Bumerang.
Dies abans de la compareixença al Ministeri de Defensa, Vladímir Putin va mantenir trobades amb representants de la indústria militar del país. Durant una visita a la fàbrica de motors d’Ufa (Urals), el cap del Kremlin va marcar un altre dels objectius de la indústria militar per als anys que venen. Després d’afirmar que els encàrrecs del GPV-2027 asseguren l’activitat de la fàbrica per als pròxims deu anys, va dir als treballadors que cal “expandir la producció per arribar al sector civil, de manera que quan s’acabin els encàrrecs estatals no s’hagi de reduir el volum i la gent no perdi la feina”.
Alguns observadors apunten aquí que a Moscou entenen que no es pot sostenir eternament una modernització constant o una cursa armamentística, es digui com es vulgui. Tard o d’hora part de la indústria militar haurà de reconvertir-se. La preocupació del Govern rus pel futur de la indústria militar té més a veure amb les sancions dels Estats Units, afirma Oleg Ignátov, director d’anàlisi política al Centre sobre Conjuntura Política de Moscou. “La indústria militar russa està orientada a l’exportació, i és la segona del món. S’espera que les sancions americanes colpegin fort el sector de Defensa. Les conseqüències no se sentiran immediatament, però sí els pròxims 2-3 anys, ja que és possible que molts importadors d’armes russos, com el principal, l’Índia, es neguin a firmar nous contractes amb Rússia”, diu a La Vanguardia per e-mail.
La idea de diversificar la indústria militar no és nova, i Putin ja la va proposar el 2016. Segons el cap del Kremlin, per a l’any 2025 el sector hauria d’augmentar la producció d’alta tecnologia per a ús civil fins a un 30 %, i el 2030, fins a un 50 %.
Ignátov també veu un element de la política interna de Rússia, ara pendent de les pròximes eleccions presidencials, que s’han de celebrar el 18 de març. “Al Govern li interessa mostrar que, amb el risc de caiguda de les exportacions, l’Estat manté el suport a la indústria militar, i que les fàbriques disposaran de contractes a llarg termini. I més tenint en compte que en aquestes fàbriques hi treballa una part significativa de l’electorat del poder”, explica.