Els EUA redissenyen l’estratègia nuclear amb un ull posat a Moscou
Preocupats pel gir armamentístic rus, els Estats Units també han posat en marxa una nova estratègia defensiva amb què pretenen fer més efectiva la capacitat nuclear, encara que el Pentàgon insisteix que no suposarà un increment de l’arsenal, que s’ha vist reduït en un 85% l’última dècada.
L’informe Revisió de la postura nuclear ofereix “una ajustada estratègia de dissuasió”, segons va assenyalar el sotssecretari de Defensa, Patrick Shanahan, en la presentació divendres. I entre les recomanacions del document, que encara espera l’aprovació al Congrés, hi destaquen l’aposta per armar bombes més petites, amb un radi de destrucció més controlat, semblant a la bomba de Nagasaki, que puguin fer pensar l’enemic potencial que l’amenaça de llançar-les és creïble.
El document a més deixa molt clar que posa el focus en l’amenaça creixent de Rússia, la Xina i Corea del Nord. “La nostra estratègia farà comprendre a Rússia que qualsevol ús d’armes nuclears, per limitat que sigui, és inacceptable”, assenyala l’informe. El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va criticar amb duresa ahir el document, que va qualificar de bel·licista i va dir que buscava la “confrontació”.
“La Xina i Rússia estan reforçant i modernitzant les seves forces nuclears”, va justificar Thomas Shannon, sotssecretari del Departament d’Estat, que, a més a més, va afegir que Washington “farà responsable qualsevol actor, estatal o no”, que doni suport al terrorisme, en aparent referència a l’Iran.
Pel que fa a Corea del Nord, el document defensa la necessitat d’adoptar una estratègia “feta a la mesura” del règim de Pyongyang, que “ha declarat obertament que els seus míssils tenen l’objectiu de llançar atacs nuclears contra els Estats Units, Corea del Sud i el Japó”. En aquest sentit, proposen de tornar a equipar vaixells amb llançadores de míssils nuclears.
Tot i que, segons va recalcar Shanahan, la nova proposta “no viola cap acord”, suposa un fre a l’anterior programa, presentat el 2010 pel president Barak Obama, que apostava per continuar reduint l’arsenal.