El nacionalisme cors es mobilitza davant Macron
Marxa popular a tres dies de la visita presidencial a l’illa
Els nacionalistes de Còrsega ahir van organitzar una manifestació a Ajaccio, la capital de l’illa, per mostrar la seva força i pressionar el president Emmanuel Macron, que visitarà el territori dimarts i dimecres de la setmana que ve. El que volen és guanyar arguments per al difícil objectiu que París finalment accepti més autogovern.
La marxa popular, reivindicativa i pacífica, tenia aquest lema, en cors: “Demucrazia è rispettu pè o populu corsu”. Segons els convocants, hi van participar entre 22.000 i 25.000 persones. La prefectura va estimar que van ser entre 5.600 i 6.000. La cadena de televisió BFM va decidir que la decisió salomònica és situar la xifra entre 10.000 i 15.000. Encara que aquests nombres semblin molt modestos –comparats, per exemple, amb les mobilitzacions del sobiranisme català– no ho són tant si es té en compte que la població total de Còrsega és de només uns 330.000 habitants. Així, una marxa de 20.000 corsos equivaldria, en proporció, a la d’uns 450.000 catalans.
La presència de Macron serà delicada, perquè viatja a Còrsega amb motiu del vintè aniversari de l’assassinat, en mans d’un escamot terrorista, del llavors prefecte, Claude Érignac, un atemptat que va commocionar França i va deixar ferides que encara supuren. El jove president, a més de recordar aquest crim, haurà d’afrontar les ànsies autonomistes, que es van traduir, al desembre, en una victòria rotunda de la coalició nacionalista.
La manifestació d’ahir va ser convocada per Gilles Simeoni, president de l’Executiu cors, i pel seu homòleg de l’Assemblea regional, Jean-Guy Talamoni, després de la fredor amb què van ser acollides a París fa pocs dies les seves demandes de més competències i un reconeixement explícit de la singularitat corsa a la Constitució francesa.
Simeoni i Talamoni, un peculiar duo d’aliats circumstancials i trajectòria política molt diferent, es van entrevistar a París amb el primer ministre, Édouard Philippe, i amb el president del Senat, el conservador Gérard Larcher.
Els nacionalistes corsos, com va insistir ahir Talamoni a la manifestació, tenen “un esperit obert” per afrontar la negociació amb París, però demanen també a l’altra part “no traçar línies vermelles” i tenir en compte “el mandat donat pels electors” en la votació del desembre. Sobre un rebrot de violència, Talamoni –que va ser advocat dels militants del Front d’Alliberament Nacional Cors (FLNC)–, va recalcar que “s’ha girat full, definitivament, a la clandestinitat”.
Els nacionalistes corsos voldrien aconseguir la cooficialitat de la llengua corsa, l’acostament dels presos condemnats per atemptats, un règim fiscal especial, l’anomenat estatut de resident (la prohibició d’adquirir propietats a l’illa a qui no hi hagi residit un mínim d’anys) i un reconeixement clar a la Constitució del fet diferencial cors. Tot i això, Còrsega ja és, des de principis d’any, una “col·lectivitat territorial única”, una forma d’administració –que reuneix competències de la regió i dels departaments– que s’aplica en territoris molt allunyats de la metròpoli com ara la Guaiana francesa i la Martinica, a Amèrica, i Mayotte, unes illes de l’Índic.
A París, de moment, es resisteixen a obrir la capsa de Pandora de la modificació constitucional específica. Ofereixen a Còrsega –que té una economia feble i una renda per càpita de les més baixes de França– una autonomia en el marc de les lleis comunes, que es poden modificar, però no per atorgar una excepcionalitat. Aquí hi ha el cavall de batalla dels nacionalistes.
A París tampoc són favorables a la cooficialitat del cors, una llengua que en part s’ha perdut i només una minoria domina. Una cooficialitat real seria, ara com ara, inviable, atesa l’hegemonia del francès com a llengua administrativa i educativa.
Els sectors corsos no nacionalistes es van negar a sumar-se a la marxa perquè no comparteixen l’estratègia. Jean-Martin Mondoloni, de la dreta regionalista –vinculada als Republicans–, va advertir a Le Monde que lliurar una pugna amb París serà contraproduent, i que seria més útil “optar per un diàleg fèrtil i serè”.
Els líders corsos demanen més autonomia i un reconeixement a la Constitució