El vi vindrà algun dia de l’Extrem Orient?

“El comerç del vi a la Xina està al començament. Els xinesos s’estimen els grans vins francesos, però no distingeixen els vins més confidencials. El potencial és increïble; el mercat, gegantí. Tot i que encara falta el pas intermedi entre els grans vins i els pixarelles”, afirma Michael Huang. Ha quedat enrere la imatge d’aquells primers rics que acompanyaven els dinars amb conyac (una ampolla per a dos), amb l’objectiu explícit d’emborratxar-se. El nombre i nivell dels consumidors xinesos de vins de qualitat va augmentar correlativament amb el de vinyaters. A la Xina, la prometedora regió de Ningxia, a 1.200 quilòmetres de Pequín, elogiada per enòlegs internacionals pels seus 1.000 metres d’altura mitjana i els desnivells de temperatura entre la nit i el dia, té 41.300 hectàrees de vinya, 86 propietats i 113 més en construcció. Ja produeix 120 milions d’ampolles i 21 bodegues van acollir en un any 350.000 turistes. A Libération, Zhang Jing, de 40 anys, directora de la bodega Helan Qingxye, explica que prové d’una família modesta i tradicional. El 2005 va fundar la bodega. Sis anys després, en una degustació a Londres, un dels seus vins va superar els altres 12.000 del mateix raïm, en el prestigiós Decanter World Wine Awards, en què mai un vi xinès no havia obtingut la medalla d’or. Avui, rica i amb els seus vins al restaurant del Govern a Pequín, la seva història desperta vocacions.