Urgent: es necessita Govern

L’aparent normalitat amb què l’administració catalana va assumir la intervenció del Govern central en virtut del 155 amaga en el dia a dia l’ajornament de decisions importants, l’augment de la burocràcia i la fractura de la lògica d’un govern autonòmic: l

SANITAT 24 milions pendents i milers de declaracions responsables

El director del Servei Català de la Salut, David Elvira, ha hagut de firmar més de 5.000 “declaracions responsables” que la despesa que es vol fer, com per exemple, la del contracte de subministrament de monitors per a l’UCI de l’hospital general de Vall d’Hebron per valor d’1.968.528,14 euros, “no té relació amb el finançament de cap activitat il·legal ni contrària a les decisions dels tribunals”.

El document que ha de rubricar David Elvira és el mateix que han de firmar tots els departaments de la Generalitat per rebre una autorització de compra, sigui quin sigui el seu valor. És així des que, ja abans de la intervenció del 155, la Comissió Delegada del Govern espanyol per a Afers Econòmics va establir aquest sever mecanisme de control sobre la despesa.

A la intervenció financera es va afegir després la del 155, que a la sanitat catalana s’ha traduït en un alentiment dels processos administratius. Tràmits, molts més, per cada compra, per cada acord... L’ordre del dia de les reunions dels consells de direcció, des dels petits hospitals fins als grans, ha de ser autoritzada pel Ministeri de Sanitat, i també les actes. “Censura prèvia i posterior”, ironitza Josep Maria Argimon, subdirector del Departament de Salut.

L’alentiment i el fet que es miri amb suspicàcia cada paper costarà al voltant de 25 milions menys per a l’exercici del 2018. El ministeri no ha firmat despeses compromeses en el pressupost del 2017, com els 4,5 milions per a manteniment dels sistemes informàtics que apliquen la recepta electrònica –unes 400.000 cada dia–; les històries clíniques compartides o les llistes d’espera. Ni la partida de gairebé un milió que Salut paga a l’Agència de Salut Pública de Barcelona per a la prevenció de drogodependències. Han deixat d’aprovar-se 15 milions més, però s’han hagut de pagar, en inversions com l’obra del nou CAP de la Florida, a l’Hospitalet, o un TAC a Igualada. Al final la suma ascendeix a més de 24 milions no firmats i pressupostats que passen al deure del 2018, de manera que “caldrà treure’ls d’un altre lloc”, expliquen fonts de Salut. Els 24 milions equivalen al pressupost d’un hospital com el de Vilafranca, o al cost d’unes 15.000 intervencions quirúrgiques.

Al ministeri li falta experiència, no gestiona l’assistència des de fa dècades. Ho fan les conselleries de cada comunitat i és difícil endinsar-se en un model complex com el de Catalunya. Els hospitals, els CAP, els treballadors i els usuaris viuen el 155 sense gairebé assabentar-se’n. “Però la normalitat és falsa”, apunta Argimon, i creu que “no acabarà amb la fi del 155”.

INVESTIGACIÓ Sense capacitat de decisió fins que arribi el nou conseller

Els centres d’investigació han pogut continuar treballant amb normalitat des que es va començar a aplicar el 155, però, si la situació es prolonga, seran inevitables les conseqüències negatives, assegura Josep Samitier, president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER).

La intervenció de la Generalitat està impedint prendre decisions que requereixen la participació del Govern. Als centres d’investigació governats per patronats presidits per la Generalitat, s’han suspès les reunions que s’havien de fer. Així, a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona, tot i que s’ha seleccionat un nou director, encara no ha pogut ser nomenat. Tampoc no es poden crear noves empreses a partir dels projectes d’investigació (les denominades spin-off). Està temporalment paralitzada, així mateix, la incorporació de nous científics. Però la falta de govern no ha afectat, fins ara, el dia a dia dels investigadors.

Una situació similar es viu a les universitats, informa Josep A. Planell, president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Tot i això, també acusen la situació d’incertesa. “Hem de parlar de programació d’estudis, de reposició de professorat, de finançament... Necessitem una conselleria activa amb la qual poder tenir una interlocució constant”.

SECTOR SOCIAL Pagaments a l’últim minut i incògnites per resoldre

El tercer sector, que agrupa les entitats socials, s’ha vist obligat a reclamar per assegurar-se que els seus associats rebrien els diners que els devia la Generalitat pels serveis prestats el 2017. En honor a la veritat, finalment les entitats van cobrar i van poder tancar l’any sense més deutes dels que ja arrosseguen, gràcies al pagament de 10 milions d’euros realitzat els últims dies de l’any. La resta de programes s’han pagat puntualment, una cosa que no feia sovint el Govern abans del 155. Tot i això, entre les entitats existeix el temor que algunes decisions s’ajornin. Una de les més rellevants incumbeix l’assignació de la renda mínima d’inserció, aprovada pel Govern. Què passarà amb aquest programa és tota una incògnita. Ningú no sap si donarà per bones totes les peticions que s’han presentat o si en denegarà una part.

MEDI AMBIENT

No hi ha qui defensi la llei del canvi climàtic

La intervenció financera i el 155 comporten “una important limitació de la capacitat d’actuar de l’administració de la Generalitat, fins i tot en els aspectes més bàsics i quotidians”, asseguren fonts de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat.

Un dels perjudicis més impor-

tants és la interrupció de la tramitació parlamentària de la llei de Protecció del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Aquesta nova llei era considerada fonamental per millorar i activar la conservació dels espais naturals, que han estat patint severíssimes restriccions econòmiques els últims anys.

Per la mateixa raó, la Generalitat no ha pogut presentar al·legacions al recurs d’inconstitucionalitat del Govern central contra la llei del Canvi Climàtic, que ha quedat suspesa. Aquesta llei, pionera a Espanya, incloïa un impost sobre el CO2 generat pels vehicles, i els seus recursos econòmics havien de ser destinats a nodrir un fons climàtic i un altre fons per a la conservació del patrimoni natural. Amb l’article 155, ha desaparegut aquesta possibilitat.

Després que l’any 2017 no es poguessin dur a terme les inversions previstes als parcs naturals i als centres de recuperació de fauna, aquest any s’han produït retards en la contractació de personal.

EDUCACIÓ Esperant les polítiques d’inclusió i del català

L’educació catalana està en punt mort des de mesos abans que el president Mariano Rajoy anunciés l’aplicació de l’article 155. En concret, el rellotge es va parar el 14 de juliol, quan Clara Ponsatí va rellevar la consellera Meritxell Ruiz a la direcció d’Ensenyament amb la intenció que es pogués celebrar el referèndum a les escoles catalanes.

Totes les altres coses van quedar aparcades. L’ambiciós decret de l’escola inclusiva era una norma molt esperada a la comunitat educativa perquè implica un canvi radical. Aquesta normativa va ser aprovada pel Govern el 17 d’octubre. En aquests 107 dies el decret no s’ha desplegat. Fora d’això, la conselleria, encapçalada ara pel secretari general Lluís Baulenas (hi ha diversos càrrecs vacants) ha pres decisions importants, com les oposicions de 2.000 professors.

Cal veure el que passarà pròximament. Es produeix la paradoxa que el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu havia previst realitzar les proves externes als alumnes de 4t d’ESO la propera setmana, els dies 6 i 7 de febrer, però el Ministeri d’Educació fixa aquestes

proves en l’últim trimestre del curs, és a dir, d’abril a juny.

La segona gran incògnita en l’àmbit educatiu és el pla de la preinscripció escolar per al pròxim curs. En principi no s’espera que s’inclogui una casella sobre preferència de llengua d’escolarització, però la persistència en l’enfrontament entre les administracions central i autonòmica per aquesta qüestió, molt rellevant

políticament, no permet descartar-ho.

ECONOMIA Intervenció sobre unes finances ja intervingudes

L’impacte de l’aplicació de l’article 155 sobre l’economia i les finances de la Generalitat és menor que en altres departaments, ja que l’àrea econòmica i financera

ja va ser intervinguda al setembre, quan el Ministeri d’Hisenda, que dirigeix Cristóbal Montoro, va intervenir els comptes de la Generalitat. No en surt un sol euro sense que sigui autoritzat per l’Administració central. Tant és així que fins i tot les nòmines dels funcionaris públics han de comptar amb el vistiplau del ministeri per pagar-se.

Hisenda va crear un aplicatiu

informàtic en què participen les dues administracions públiques i els bancs, per poder controlar les factures. El 2017, l’Estat va bloquejar –segons càlculs de la Generalitat– uns 475 milions d’euros per a polítiques no pressupostades. Per a aquest any, com que els comptes públics estan prorrogats, no hi ha opció a partides extra de despesa per a noves polítiques.

El mes de desembre el Consell de Ministres va aprovar una norma que validava aquella intervenció, aquesta vegada ja sota l’empara de l’article 155.

Com succeeix en altres departaments, al d’Economia es van cessar diverses desenes d’alts càrrecs. A través del 155, el Govern central també va desmantellar completament el projecte de gestoria d’entitats públiques que permetia centralitzar els pagaments d’impostos a la Hisenda espanyola a través de l’Agència Tributària de Catalunya.

INFRAESTRUCTURES Grans anuncis i algunes sorpreses

L’aplicació de l’article 155 ha tingut una afectació relativa en l’àmbit de les infraestructures que depenen de la Generalitat. Potser ha ajornat alguna presa de decisions, com la del refinançament del tram que falta per completar l’L9 del metro de Barcelona. Però també és cert que l’Administració central ha desenvolupat una veritable campanya a Catalunya que, d’alguna manera, pretén donar continuïtat a la promesa de 4.200 milions en infraestructures que el president Rajoy va fer el març del 2017. El ministre Íñigo de la Serna és un visitant assidu i ha compromès l’adjudicació del contracte per resoldre el soterrament de les vies de Rodalies a Montcada i Reixac, a Sant Feliu de Llobregat i, ben aviat, se l’espera a l’Hospitalet de Llobregat. Els anuncis de desbloqueig de grans infraestructures també afecten la ciutat de Barcelona. Alguns es van fer per sorpresa de l’Ajuntament, com la represa de les obres de la futura estació de la Sagrera o l’ampliació de la Ronda Litoral al seu pas pel Morrot, que l’Ajuntament de Barcelona no veu de bon ull.