Els Mossos d’Esquadra, sota l’ombra de l’1-O
Des de l’1 d’octubre els Mossos viuen sota una profunda pressió i els seus operatius són revisats amb lupa, fins al punt que serveixen com a arma llancívola en l’arena política. Les conseqüències immediates d’aquella actuació van ser la imputació per sedició del seu responsable polític, l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, i el processament –i posterior cessament després del 155– del seu cap operatiu, el major Josep Lluís Trapero, que va ser substituït pel seu segon, el comissari Ferran López. Però l’operatiu de l’1-O també pot portar conseqüències penals i l’obertura d’expedients disciplinaris contra els agents. Ciutadans particulars van denunciar els mossos desplaçats a alguns col·legis electorals per la seva presumpta passivitat a l’hora d’impedir la votació. I a nivell intern, malgrat que els sindicats de mossos van alertar els dies previs a l’1-O que no volien responsabilitzar-se de complir les ordres dels seus superiors, la realitat és que el 3 d’octubre la divisió d’afers interns de la policia catalana va decidir obrir una informació reservada per revisar si els agents es van cenyir al protocol establert. En un fet insòlit en la història de Mossos, la direcció va repartir un qüestionari entre els 9.000 agents que van participar en el dispositiu perquè aclarissin de quina manera van procedir. En el marc d’aquell procediment intern que podria desencadenar la imposició de sancions administratius, i en els casos més greus la denúncia penal davant un jutjat, es va investigar 220 agents. D’aquestes investigacions, 120 continuen en curs, mentre que 95 van ser arxivades. L’impasse en què viu sotmès el cos és evident d’acord amb el que va passar dimarts al Parlament. El ministre va defensar aquell operatiu, mentre que el seu número tres acusava a l’Audiència Nacional els caps dels Mossosdefacilitarl’1-O. /